Sobre els tòpics de la pobresa i els sensellarisme a La Tribu de Catalunya Ràdio

Conversa amb l’equip de la Tribu sobre pobresa i sensellarisme al programa del 14 d’octubre.

Fes clic aquí per anar a l’audio

cropped-15425188290_0584f4375b_o

Anuncis

“Cada vez hay que vivir más en la miseria para ser considerado pobre”

Entrevista de Alba Gil para EFE, Publicada en Público.es. [Ver la entrevista original]

El umbral del riesgo de pobreza disminuye cada año que España sigue en crisis por lo que “cada vez hay que ser más pobre para ser considerado oficialmente pobre”, ha clamado el sociólogo y politólogo Albert Sales en su libroEl delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad (Ed. Icaria). Sales ha detallado en una entrevista que, según la Encuesta de Condiciones de Vida realizada por el Instituto Nacional de Estadística (INE), la tasa de personas en situación de riesgo de pobreza y exclusión social en España era, a finales de 2012, del 21,1% en relación al 21,8% de 2011.

el_delito_de_ser_pobreUna pequeña disminución con grandes repercusiones. Como apunta Sales, el ligero descenso de la cifra ilustra que cada vez se debe cobrar menos para situarse bajo los lindares de la pobreza. El politólogo ha puesto el acento en la criminalización que el sistema penal lleva a cabo de esta pobreza, “que se centra en castigar las transgresiones de la norma propias de la marginalidad” con el objetivo de “justificarse ante las clases medias y la gente que vota”, alegando “hacer cosas por la seguridad”. “El Estado español es el país de la Europa de los 15 que recurre más frecuentemente al encarcelamiento de su población”, pero “no hay un problema de seguridad pública en nuestro país”, ha asegurado Sales.

Para deslegitimar a las personas sin recursos, “se traspasa la responsabilidad al individuo” achacándole “no ser suficiente trabajador, emprendedor o tener alguna debilidad personal que le impide implicarse en el trabajo”, ha matizado Sales. En este sentido, el autor ha denunciado la “sospecha permanente” a la que están sometidas “las personas asistidas por los servicios sociales”, a las que se trata como “parásitos que se quieren aprovechar del sistema”. El politólogo, que también es profesor de la Universidad Pompeu Fabra y de la de Girona, ha insistido en que “las políticas que se llevan a cabo actualmente de atención a la pobreza” buscan “hacerla lo menos molesta posible”, arrinconando en “barrios marginales y zonas de delegación” los problemas que se deriven de ésta.

En cuanto al incremento de entidades privadas de asistencia social, Sales ha alertado de que la ayuda ha pasado de ser “un derecho que puedo exigir a una administración pública” a convertirse en caridad de una organización privada “a la que tienes que estar agradecido”. “La iniciativa privada es necesaria, pero el problema es que no es garante de derechos”, ha sostenido Sales, quien ha agregado que “estas entidades no tienen la obligación de cubrir todas las necesidades” de los usuarios. El politólogo también ha criticado la “infantilización” que se lleva a cabo de las personas con menos recursos, a quienes se les acusa de no saber “gestionar la propia vida” ni la de su familia.

A la luz del auge de programas televisivos que muestran cómo ahorrar en el hogar, Sales ha asegurado que tratan “problemas estructurales” desde una perspectiva que reitera “estereotipos de clase media”, pero que “no se han preocupado por comprender los procesos de decisión personales” que residen tras la problemática. Entre estos motivos, Sales ha destacado la imposibilidad de cocinar caliente por falta de gas, el rechazo a ingresar en una residencia porque no pueden entrar a sus animales de compañía o el no asistir al servicio social asignado por falta de tarjetas de transporte.

Entrevista para Radio Exterior (de RTVE): Campaña Ropa Limpia

Línea España – Campaña Ropa Limpia y Tokyo Design Week – 07/11/13

Conocemos cómo funciona Campaña Ropa Limpia, una organización que vela por la defensa de los derechos de los trabajadoresque en algunos países emergentes de Asia se ven continuamente vulnerados. A la mano de obra de ésos países acuden las mejores marcas de la moda mundial que de esta forma abaratan sus costes pero no así sus precios de venta al público. Esta organización denuncia casos como los de Bangladesh dónde las mujeres trabajadoras cobran un euro al día por unas jornadas laborales maratonianas.

http://www.rtve.es/alacarta/audios/linea-espana/linea-espana-campana-ropa-limpia-tokyo-design-week-07-11-13/2126093/

Capricis de la Puta Vida (reportatge a El món de RAC1)

Testimonis en primera persona de l’expansió dels riscos socials i de l’impacte de la crisi sobre les persones corrents, les que no han estafat a ningú, les que no saben gaire dels mercats internacionals, la prima de risc… i algunes apreciacions d’altres que ens ho mirem i ho estudiem per trencar les dinàmiques d’exclusió.

http://rac1.org/elmon/blog/el-reportatge-03-07-13/

 

Entrevista para RT Russia: “El paro es consecuencia de los intereses de la élite empresarial”

El desempleo aumenta mes a mes en España y alcanza un nuevo récord histórico. El paro registrado el mes de noviembre subió un 1,54%. En opinión de algunos expertos, el país estaría sufriendo el alto índice de paro porque el Gobierno se ocupa principalmente de los intereses empresariales, mientras que el pueblo queda en segundo plano.

Texto completo y vídeo en: http://actualidad.rt.com/economia/view/80192-paro-consecuencia-intereses-elite-empresarial

“Cada vegada són més les persones que es troben en l’últim esgraó abans d’arribar al carrer”

Font: Caritas Barcelona

Entrevista a Albert Sales. Autor de la Diagnosi 2011. La situació de les persones sense llar a Barcelona el 8 de novembre i l’evolució dels serveis residencials

-Tots i totes som susceptibles d’acabar vivint al carrer?

Abans, es podia parlar d’un perfil clàssic de persona sense llar. Era algú que acumulava una sèrie de situacions: perdre la feina, els llaços amb la família, entorn social deteriorat, la soledat… Ara, no obstant, hi ha diverses maneres d’arribar al carrer: s’hi troben des de persones immigrants en una situació administrativa irregular fins a gent que pateix el que s’anomenen les noves formes de la pobresa i que porten encadenant relacions laborals precàries, períodes d’atur, famílies que passen llargues etapes vivint de l’economia submergida sense generar cap mecanisme de protecció social…

Amb aquesta crisi, cada vegada són més les persones que es troben en l’últim esgraó abans d’arribar al carrer. I cada vegada hi haurà més persones que en diferents moments de la seva vida passaran per episodis de pobresa. Les persones que viuen en una situació de sense sostre són la punta de l’iceberg de la pobresa i de l’exclusió social. En l’estudi presentat fa una setmana, parlem de les persones que viuen al carrer, en determinats recursos residencials i en assentaments. Però no hi hem comptabilitzat les que viuen, per exemple, a la presó, en cases d’acolliment perquè pateixen violència de gènere, les persones a punt de ser desnonades…

-Aquestes reflexions ens fan conscients que tenir un sostre no vol dir viure en una llar.

És que per a mi, el debat no rau en les situacions de sense sostre sinó en l’exclusió residencial. Actualment, es detecten moltes situacions de tensió que són fruit d’aquesta exclusió: persones amb fills que han de tornar a casa del pare i de la mare, gent que depèn econòmicament de les pensions dels seus avis i àvies… Ja ho va apuntar sociòleg alemà Ulrich Bechals anys 80 parlant de la societat del risc. Ha desaparegut l’estabilitat, en molts àmbits. En el terreny econòmic, hi ha molta gent que no cau en la pobresa gràcies a les generacions anteriors que la van gaudir i que han acumulat cert patrimoni.

-És possible arribar al punt en el qual la nostra societat garanteixi una llar per a tothom?

L’actual sistema econòmic és una maquinària de l’exclusió social o sigui que el que planteges és inviable sense canvis profunds en la manera d’entendre les relacions humanes. Mentre visquem sota el paraigües del neoliberalisme, qualsevol cosa que fem en relació a l’acció social només serà posar pedaços. El poder de les institucions financeres prioritza la rendibilitat de les empreses i no té en compte les persones. Les retallades responen més a decisions ideològiques que a propostes tècniques de millora i aquestes acabaran tenint un impacte molt negatiu en la cohesió social.

-Com creu que s’haurien d’afrontar el fenomen dels desnonaments?

No és suficient reforçar els recursos públics per fer-hi front. És necessari, per exemple, desbloquejar el debat de la dació en pagament i utilitzar els recursos residencials ja existents que no surten al mercat i que s’estan deteriorant: els pisos buits de promotores, bancs, immobiliàries… que no afloren perquè els preus es mantinguin  artificialment.

-Davant d’aquesta situació de fragilitat econòmica i de vulneració dels drets personals, quina perspectiva de futur augura?

Un augment de les desigualtats socials. Si seguim mantenint el ritme de les retallades socials i els serveis bàsics es continuen deteriorant, aquesta serà la tònica predominant. L’Estat està abandonant els mecanismes de redistribució de la riquesa i de creació d’igualtat d’oportunitats com els serveis d’atenció a les persones o l’educació pública. Les polítiques d’austeritat, a més, ens aboquen al cercle viciós de l’empobriment. Les retallades acaben minvant la capacitat adquisitiva de les persones. Ens estem de comprar i consumir i això afecta especialment a la Petita i Mitjana Empresa, que són les que generen més llocs de treball. Per trencar aquest cercle viciós se’ns proposa la fórmula màgica de la internacionalització de les empreses catalanes. És com aconsellar a un celler del Penedès que exporti els seus vins a la Xina i al Brasil perquè els consumeixin els nous rics d’aquests països i dir-los als catalans i catalanes que hauran de passar amb vi de cartró.

-La solució passa doncs per actuar en l’àmbit local i deixar de ser tan globals?

Certament, però no només en el terreny de l’economia sinó quant a les relacions humanes. Cal potenciar els vincles comunitaris per aconseguir la cohesió social des del treball amb els barris. Hi ha experiències que ja funcionen molt bé com les Xarxes de suport mutu, grups de persones que es troben de forma regular per ajudar-se unes a les altres. Una persona amb estudis universitaris que està a l’atur dóna un cop de mà a un o una jubilada per “desxifrar” una carta del banc. El futur passa per la solidaritat, per compartir i viure amb en estreta relació amb el nostre entorn creant lligams de col·laboració.  Un gran repte per endavant: fins ara, en les accions del 15-M ha predominat, bàsicament, un perfil de persona jove, amb estudis universitaris. Per què no implicar en aquesta lluita a les persones que viuen en l’exclusió social? Cal que siguem nosaltres, les persones, les que cohesionem la societat fent que tothom tingui cabuda en la lluita per la transformació social.

-Com afectaran les retallades a la cohesió social?

Erosionen la igualtat d’oportunitats. Tot i que a la nostra societat, l’origen social sempre ha marcat les oportunitats de les quals les persones gaudeixen a la vida, el deteriorament dels serveis públics bàsics com la sanitat o l’educació faran encara més important aspectes com el patrimoni o les relacions socials a l’hora de definir la trajectòria vital de cadascú. Per posar un exemple, en un sistema educatiu universal i de qualitat, els infants amb problemes d’aprenentatge reben el suport necessari dins de l’escola. En el nostre model, i més encara amb el està a punt per arribar, l’infant amb problemes d’aprenentatge rebrà suport en funció de si la seva família el pot pagar.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: