Avui em publiquen al diari Ara un article d’opinió. En essència ve a dir que és necessari atendre a les persones sense llar però que si realment volem reduir el nombre de persones que dormen al carrer calen canvis que van molt més enllà de l’actuació dels municipis i les ONG:
“Atendre més i millor a les persones que ja s’han quedat sense llar no acaba amb el problema i l’abordatge del sensellarisme segueix sent excessivament localista. Les polítiques reactives que articulen les ciutats topen amb les regulacions dels mercats laboral i de l’habitatge, amb la cobertura limitada de les prestacions de la seguretat social i amb les polítiques d’estrangeria. Aquests àmbits queden lluny de l’esfera de decisió municipal però impacten directament en les condicions de vida de la població de rendes més baixes. És a dir, són generadors d’exclusió social. Davant d’això, l’actuació del món local sempre serà insuficient i limitada.
Només estratègies que han combinat una expansió de l’atenció social amb polítiques d’habitatge, millores en la protecció social a col·lectius especialment vulnerables i canvis legislatius han aconseguit reduir el nombre de persones que dormen al carrer. El reconeixement per llei del dret a l’allotjament per a les persones sense sostre a Escòcia des del 2001 y l’estratègia finlandesa d’erradicació del sensellarisme són els únics exemples de reducció significativa del nombre de persones sense llar en territori europeu. En ambdós casos, l’activitat assistencial ha estat acompanyada d’importants mecanismes de prevenció, de coordinació entre ciutats i administracions públiques nacionals, i de grans pactes per no utilitzar el sensellarisme com arma política partidista”
El trobareu complet en aquest enllaç: https://www.ara.cat/opinio/sensellarisme-repte-mes-enlla-politiques-locals-albert-sales_129_4557213.html
+ arguments? 