Des dels anys 90, s’utilitza el concepte feminització de la pobresa per alertar de l’increment de les dones en situació de pobresa a tot el món. Però malgrat que les dones pateixen la pobresa amb major intensitat, les formes més visibles de la pobresa i de l’exclusió social a les ciutats europees estan protagonitzades per homes. Si atenem a les dades recollides pels equips d’intervenció social en medi obert de la ciutat de Barcelona, només un 13% de les persones que dormen als carrers de la ciutat són dones.

El sensellarisme femení segueix pautes diferents al del masculí. Es caracteritza per la gravetat de la situació de carrer – les dones que viuen i dormen al carrer es troben en situacions de patiment psicològic, de deteriorament de la salut i d’inseguretat sensiblement més dures que les dels homes -, i per la invisibilitat del sensellarisme que es viu de portes endins i que no té presència a l’espai públic. La major part de les dones sense llar sobreviuen durant molt de temps alternant diferents solucions residencials precàries i en habitatges de terceres persones. 

Trencar aquesta invisibilitat és la primera línia estratègica de les quatre que componen la mesura presentada per la Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barceona. Al carrer, en els equipaments del Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar i en els recursos de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) les dones tenen una presència minoritària, però sabem que les dones són majoria entre les persones ateses per serveis que proveeixen allotjament temporal fora dels recursos pensats tradicionalment per a les persones sense llar.

Les línies dos, tres i quatre plantegen actuacions encaminades a reduir el flux de persones que es troben en les situacions més greus de sensellarisme. Tres línies que plantegen actuacions de prevenció estructural, de prevenció orientada a grups que presenten especial risc i de prevenció de la tornada a situacions de carrer o de sensellarisme ocult de persones ja ateses pels serveis municipals. 

Aquesta mesura neix dels aprenentatges de tres anys de desplegament del Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, i aprofundeix en l’aposta per crear serveis per a les persones sense llar que facilitin la reconstrucció del projecte de vida de les persones ateses en espais que garanteixin la intimitat, la seguretat i l’autonomia. En els darrers 3 anys, el Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar ha crescut en més de 300 places en equipaments i allotjaments temporals pensats des d’aquesta perspectiva. Segons les dades de la XAPSLL publicades en el seu informe de 2019, la ciutat compta ja amb un total 2.170 places residencials i d’allotjament per a persones sense llar i sense sostre proveïdes per entitats del tercer sector i l’administració municipal. 

Des de l’òptica de l’atenció, també s’ha facilitat l’entrada a solucions residencials estables i a l’habitatge públic de les persones ateses en Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Llar. Des d’una perspectiva preventiva, les polítiques que es deriven del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona constitueixen el principal eix de prevenció del sensellarisme que porta a terme l’Ajuntament de Barcelona. A final de 2023 està previst que l’Ajuntament hagi doblat el parc d’habitatge assequible sota control municipal respecte a les xifres de 2015. S’han emprès mesures per corregir usos antisocials de l’habitatge. La Unitat de Disciplina és la principal eina de sensibilització i denúncia de males pràctiques com les pujades abusives dels lloguers, els pisos buits, el mal ús dels habitatges protegits, o l’assetjament immobiliari. Sent capdavanter en en polítiques d’habitatge sense deixar d’assenyalar la coresponsabilitat de la resta d’administracions i actors privats, l’Ajuntament de Barcelona està compromès en la lluita contra l’exclusió residencial. 

Com es desenvolupa en el text de la mesura, l’altre gran àmbit que constitueix un mecanisme de prevenció del sensellarisme femení és la lluita contra la violència masclista. En el mandat anterior es van augmentar els recursos destinats als serveis d’atenció a la violències masclistas, passant de 4,9 milions d’euros l’any 2015 a 12,3 l’any 2019, internalitzant els principals serveis d’atenció i avaluant el Circuit Barcelona contra la violència masclista. Aquest increment de recursos econòmics es va materialitzar en actuacions com la internalització de la gestió dels Punts d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) i del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), així com l’ampliació dels equips d’ambdós serveis i ampliació del servei d’assessorament jurídic en el cas dels PIAD; la duplicació de les places d’acollida i allotjament en dispositius municipals; o la definició d’un Pla Estratègic contra el Sexisme; entre d’altres. 

Aquesta mesura recull un llistat d’actuacions que donen continuïtat a aquestes línies polítiques i vol ser l’inici d’un procés d’incorporació de la perspectiva de gènere en un àmbit tradicionalment masculinitzat a causa de la invisibilitat de les dones a l’espai públic. La participació de les dones afectades, ateses o no en els serveis municipals, serà clau per orientar les polítiques aquí definides i aquelles que sorgeixin dels espais de debat i participació. 

En breu el text complet de la mesura en català, castellà i anglès

Enllaços d’interès: 

Barcelona crea 80 noves places per a dones sense llar

L’Ajuntament incorporarà 80 places per a dones sense llar 

“Una dona al carrer pateix molt d’abús”

Barcelona creará 80 nuevas plazas para alojar a mujeres sin hogar