Article publicat a elCrític el 15 de setembre de 2019. Text complet aquí

Tret d’algun gest puntual, les persones que dormen als carrers de les ciutats no van ser tema de campanya a les eleccions generals del passat 28 d’abril. En els debats es va parlar d’habitatge, però en cap cas de sensellarisme. No recordo que se n’hagi parlat en les campanyes per les autonòmiques i tampoc és un tema que s’abordés durant les setmanes prèvies a les europees. En el millor dels casos, la preocupació per la gent sense sostre, per la cara més crua de la pobresa, ocupa l’agenda local. Se’n parla com si es tractés d’una alteració en l’espai públic que es pot solucionar encertant la política pública adequada que, segons el color polític, pot consistir en l’ampliació dels serveis residencials i dels serveis socials adreçats a les persones sense sostre, o en la persecució i la prohibició d’activitats vinculades a l’exclusió social severa com dormir al carrer o demanar almoina.

Però el sensellarisme és l’expressió local de problemàtiques globals

Text complet aquí: https://www.elcritic.cat/opinio/albert-sales/sensellarisme-un-problema-global-32879