“Les persones sense llar no som bonsais que els professionals han de modelar”

Reunió del grup de treball sobre sensellarisme del CMBS amb l’alcaldessa de Barcelona

La setmana passada, l’alcaldessa Ada Colau es va reunir amb el grup de treball sobre sensellarisme del Consell Municipal de Benestar Social. Un grup format per persones que en algun moment o altre han viscut al carrer, i que coneixen bé centres residencials i els serveis municipals de suport a les persones sense llar i les entitats especialitzades en el tema.

El Consell Municipal de Benestar Social (CMBS) està format per persones adscrites al teixit associatiu de la ciutat. Els grups de treball estan coordinats per persones expertes en les temàtiques que es tracten, sovint provinents del món universitari. El CMBS formula propostes anualment a l’administració municipal a partir de les sessions de treball d’aquests grups des de 1988. Moltes d’aquestes propostes s’han anat incorporant a les polítiques públiques municipals, d’altres han generat debats clau entre el teixit associatiu de la ciutats, els moviments veïnals i els partits polítics.

El grup de treball sobre sensellarisme és un grup molt peculiar. No reuneix a professionals d’entitats socials ni a estudiosos universitaris, sinó que recull l’expertesa de l’experiència personal. Es va constituir per fer aportacions al Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 i per fer seguiment posterior dels compromisos adoptats per les entitats de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar i per l’Ajuntament. Durant aquests més de dos anys de funcionament el grup s’ha reunit amb responsables municipals de diferents àrees per debatre l’efecte de decisions tècniques i polítiques en la vida de les persones sense sostre i sense llar i per qüestionar metodologies de treball i de relació entre professionals i persones ateses.

Té molt mèrit mantenir l’entusiasme i la implicació en el consell mentre vius a una habitació de relloguer i encadenes feines precàries, mentre busques la manera de recuperar la teva vida en un centre residencial, mentre lluites contra les traves infinites per aconseguir permís de residència i de treball… Reunir-se amb l’alcaldessa ha estat una fita important tant per l’oportunitat de debatre les prioritats en les polítiques d’habitatge i de serveis socials de l’Ajuntament, com per fer un pas més en la dura tasca de trencar els estigmes que recauen sobre les persones que han viscut les formes més dures d’exclusió social i residencial. 

Li deia una de les components del consell a l’alcaldessa: “Vaig arribar a Barcelona perquè aquí hi ha polítiques socials. Els serveis socials del meu poble no m’oferien res. Tot i alguns conflictes, els serveis socials d’aquesta ciutat m’han salvat la vida. Però 6 anys després encara no he aconseguit tornar a treballar i normalitzar la meva vida. (…) Quan et quedes al carrer no has fet res mal fet… només t’has quedat sense res. Però has d’anar demostrant a tothom que ets bona persona. Necessites més de tres mesos per què el teu “referent” als serveis socials confiï en tu com a persona autònoma i capaç de gestionar la pròpia vida. (…) Les persones sense llar no som bonsais ni figures de fang a les que els professionals han de modelar. Necessitem confiança i accedir a un habitatge”.

Com deia abans, reunir-se amb l’alcaldessa és important però és una fita més en un camí en el que els membres del grup han traslladat la seva visió del sensellarisme i les seves vivència a responsables tècnics i polítics municipals, a entitats, a la resta de membres del Consell Municipal de Benestar Social… incidint sobre les polítiques però també trencant prejudicis i canviant els estereotips sobre les persones que s’han trobat, en un moment de les seves vides, dormint al carrer. 

 

photo5897813262706257494

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: