+ arguments?

Albert Sales

Desenvolupament, pobresa i globalització neoliberal

[Publicado originalmente en castellano en Debate Callejero – enlace]

En aquests dies de “post-crisi” en què opinadors gens sospitosos de ser radicals antisistema es comencen a qüestionar que l’ocupació sigui una garantia contra la pobresa val la pena recordar que ocupació assalariada i pobresa han estat perfectament compatibles durant bona part de la història del capitalisme i que és qüestionable que fora dels sistemes de benestar i de les antigues potències colonials la mercantilització del treball pugui portar a una reducció de la misèria.

Per il·lustrar aquest segon punt i posar en dubte la capacitat del treball mercantilitzat per eliminar la pobresa proposo una mirada a Bangla Desh, país en el qual l’optimisme de les institucions contrasta amb la situació extrema de la classe treballadora i en el qual l’assalarització de la població més que reduir la misèria ha provocat una mutació de la mateixa.

Des de principis dels 90, Bangla Desh ha experimentat un espectacular creixement econòmic fonamentat en el desenvolupament de la indústria de la confecció. En pocs anys, totes les grans firmes internacionals comercialitzen roba procedent d’aquest país asiàtic. La major part de les persones que compren els milions de peces de roba que obrers i obreres de Dhaka, de Chittagong o de Dinajpur, desconeixen les causes però el “made in Bangla Desh” és cada vegada més freqüent en els centres comercials de tot el món.

Orientar el sistema productiu de tot un país cap al tall i la confecció de roba per a les firmes de moda globals ha tingut impactes molt ben valorat per les institucions financeres internacionals. La taxa de pobresa extrema (el percentatge de població que viu amb menys d’1,90 dòlars diaris en paritat de preu de compra) ha passat del 44% el 1991 al 19% el 2010.

Aquesta reducció és considerada un gran èxit social de l’economia de mercat, però ignora que els marcroindicadors solen deixar a l’ombra les vides de les persones. A Bangla Desh – com la Xina, Índia, Marroc, Hondures o Turquia – la indústria de la confecció imposa condicions d’explotació extremes a milions d’obreres i d’obrers. Un model de “desenvolupament” que sotmet a les persones a les necessitats dels mercats s’ha normalitzat jornades laborals de 14 hores diàries durant 6 dies a la setmana, salaris que compleixen amb la legislació però que no permeten cobrir les necessitats bàsiques, absència de mecanismes de protecció social, violència i repressió contra les persones que s’organitzen en sindicats, situacions d’infrahabitatge en edificis insalubres annexes a les fàbriques…

Contextualitzar l’èxit en la reducció de la taxa de pobresa extrema ens ha de portar a revisar el concepte de “pobresa” assumit per les institucions internacionals. Que es consideri un èxit que milers de noies adolescents passin de la “pobresa” d’una economia rural castigada per l’acaparament de terres a ingressar un salari que amb prou feines li permet menjar i pagar una habitació compartida en ciutats com Dacca, demostra la voluntat d’institucions com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial de construir un discurs oficial que justifiqui l’enriquiment dels industrials locals i de les firmes globals a costa de l’explotació de persones que dediquen la seva joventut a estar davant d’una màquina de cosir fins a ser acomiadades al voltant de els 30 anys d’edat, quan comença a fallar la vista o el mal d’esquena fa insuportable una jornada laboral de més de 14 hores.

SKC04

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Abril 20, 2017 by in Empreses transnacionals, Exclusió social i pobresa, Filosofant.
%d bloggers like this: