+ arguments?

Albert Sales

“Els sense sostre” i el civisme

Dijous vaig participar al consell de barri del Raval per explicar les polítiques municipal de Barcelona en matèria d’atenció a les persones sense llar i de lluita contra l’exclusió residencial severa. Després d’exposar breument el plantejament del govern municipal davant la problemàtica i la visió de la regidora de Ciutat Vella i el seu equip, el debat amb veïns i veïnes es va centrar en els conflictes a l’espai públic generats pels “sense sostre”.

Sense cap mena de dubte, hi ha llocs de Barcelona (no només a Ciutat Vella) on les actituds d’algunes persones poden ser molestes i fins i tot podrien ser considerades delictives. Que un grup de persones alcoholitzades agredeixin verbalment a les noies que surten d’un institut, per exemple, és absolutament intolerable. Però resulta molt significatiu que un debat veïnal sobre sensellarisme es converteixi de manera gairebé automàtica en una discussió sobre “civisme” i usos del espai públic.

Què ens fa pensar que les persones que ocasionen aquests problemes de convivència són persones sense sostre? En diversos punts conflictius de la ciutat he pogut constatar que bona part de les persones que s’hi congreguen tenen domicili i no passen la nit al carrer. Per contra, la major part de les persones sense sostre que he conegut, mai han generat cap mena de problema al veïnat. Ans al contrari, fan tot el possible per passar inadvertides als ulls de la gent i són molt reservades amb la seva intimitat malgrat passar les 24 hores a l’espai públic.

Vaig transmetre aquest punt de vista al veïnat del raval que participava al consell i una veïna em va respondre que les persones que generen problemes al carrer i presenten una imatge de deixadesa li semblen totes sense sostre i que, al capdavall, el conflicte existeix tinguin o no domicili. Deia que “aquest és el problema que hauríem de solucionar amb els plans de l’ajuntament”. Òbviament estic d’acord en la importància de la convivència a l’espai públic; però és imprescindible posar de manifest que el problema contra el que volem lluitar és el de la incapacitat de la nostra societat per garantir el dret a l’habitatge. I que les víctimes més visibles i que reben amb major violència l’impacte de l’exclusió residencial són les persones que han de sobreviure al carrer.

Focalitzar el debat sobre el sensellarisme en conflictes a l’espai públic provocats per persones alcoholitzades és la manera més efectiva de criminalitzar als milers de persones que sobreviuen als carrers de les ciutats catalanes, de justificar la nostra indiferència, de reduir el problema a actituds individuals, de trobar arguments per enfrontar a qui pateix la precarietat amb qui viu l’extrema pobresa…

En el mateix consell de barri, un veí va anunciar que un inversor havia comprat l’edifici on viu de lloguer des de fa més de tres dècades i que estava rebent pressions de tot tipus per abandonar la seva llar. Una altra veïna, amb els ulls plorosos deia que “mentre discutim sobre borratxos cada cop estem més a prop de ser els propers sense llar”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 4, 2017 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: