+ arguments?

Albert Sales

La solució per a les persones sense sostre

Des de que vaig començar a escriure sobre la situació de les persones sense sostre i implicar-me com activista i investigador en la lluita contra les formes més dures d’exclusió de l’habitatge m’han proposat tot tipus de maneres de “solucionar el problema”. Tothom sembla saber què fer per evitar que en una ciutat com Barcelona deixi d’haver prop de 1000 persones dormint cada nit al carrer.

Un cop, una dona d’una entitat social, amb un compromís inqüestionable per les persones més empobrides de la ciutat,  s’enfadava perquè havent-hi tants locals buits a la ciutat era indignant que la gent passés la nit al ras… Proposava que l’ajuntament llogués els locals, hi posés matalassos i deixés entrar a la gent a dormir dins, “millor en un matalàs a cobert que al carrer, no?”. Moltes vegades m’han dit que havent-hi tants pisos buits, només és qüestió de donar pisos a les 1000 persones que dormen al carrer i, apa, problema solucionat. No falta qui diu que la solució és posar les persones sense sostre a “treballar” per l’ajuntament i donar-los allotjament i menjar a canvi.

Mega-albergs a les afores de la ciutat, carpes autogestionades amb lliteres al parc de la Ciutadella, habilitar poliesportius…

El catàleg de “solucions” al sensellarisme de conversa de bar  és interminable. I segurament de totes les propostes es poden rescatar idees interessants. Però els debats provocats pel fet de trobar-se la misèria de cara als carrers de la ciutat acostumen a néixer de plantejaments propis d’una cultura política de consum. Davant els problemes socials demanem (o exigim) un menú d’explicacions i de solucions més o menys simples que no ens obliguin a qüestionar-nos la nostra forma d’entendre el món.

Des de fa tres dècades, les grans ciutats d’arreu del món han ampliat els llits en centres d’acollida per persones sense sostre i han assajat diverses modalitats d’intervenció social. Però els mercats de treball i de l’habitatge exclouen de manera sistemàtica i permanent a una part de la població dels grans nuclis urbans. L’economia de les ciutats globals està sotmesa als procesos de financiarització que superen la capacitat d’actuació de muncipis, entitats supramunicipals i estats. En el cas de Barcelona, estar entre les 100 ciutats del món més interessants pels grans inversors immobiliaris no es tradueix precisament en bons auguris pel dret de l’habitatge. L’atracció de turistes i professionals amb alts ingressos a la ciutat tensa els preus del lloguer a l’alça. Mentrestant, els salaris baixen, les ocupacions en la industria turística segueixen la seva cursa cap a la precarietat absoluta, i l’atur de llarga durada no té solució.

Alhora, la destrucció de l’habitat de milions de persones arreu del món genera uns fluxos de migratoris imparables cap a les ciutats globals. Amb moviments de persones que no entenen de fronteres, les polítiques migratòries dels estats generen situacions d’exclusió administrativa que condemnen a la pobresa a una part cada cop més important de les persones que habiten aquestes ciutats.

Les barreres en l’accés a l’habitatge, l’atur i les greus deficiències del sistema de garantía de rendes, i l’exclusió administrativa de les persones migrants, comporten un degoteig constant de persones a situacions de sense llar i de sense sostre.

Contra el sensellarisme, la pobresa i altres formes de misèria urbana, no existeixen solucions, existeixen lluites. No hi ha innovació social possible que ens permeti assegurar que serem capaços de netejar els carrers de pobresa, perquè el que veiem als carrers no és el resultat de trajectòries vitals descarrilades que es poden redreçar. Les persones que dormen als carrers són la part més extrema i més visible d’una marginalitat generada per dinàmiques que sobrepassen la ciutat i l’estat i que estan associades a un projecte polític concret.

Això no significa que no existeixi un enorme marge de millora en la manera en com una ciutat com Barcelona s’enfronta al sensellarisme. Són moltes les persones compromeses en la lluita contra les causes estructurals, en la millora de les polítiques de prevenció que tenen com objectiu evitar que la pobresa sobrevinguda es converteixi en exclusió social severa, i en l’atenció a qui ho ha perdut tot. Són moltes les persones professionals i voluntàries, d’entitats públiques i privades, que exploren formes d’enfrontar-se al sensellarisme més efectives, més humanes i que respectin al màxim l’autonomia de les persones colpejades per la pobresa.

I són moltes les actuacions que es poden impulsar per lluitar contra el sensellarisme des de la ciutat i per la ciutat: impulsar mecanismes que garanteixin els drets civils i polítics de les persones que viuen al carrer, garantir l’accés a l’aigua i als serveis d’higiene, transitar d’un model d’institucionalització en albergs a la provisió d’allotjaments i habitatges que permetin a les persones mantenir l’autonomia i la capacitat de decisió sobre la seva vida, millorar la col·laboració entre els serveis d’atenció a persones sense llar i els serveis socials bàsics, articular mecanismes de reallotjament ràpid per qui perd l’habitatge, evitar que les sortides de presons i hospitals es converteixin en una causa de sensellarisme garantint acompanyament social en els processos de desinstitucionalització, explicar a la ciutadania que les persones sense llar no tenen característiques pròpies que les facin diferents ni són individus incapaços per gestionar la seva pròpia vida…

Però aquesta llista de millores i moltes altres que aquí no es recullen s’han d’emmarcar en la lluita contra la financiarització de l’habitatge i de l’espai urbà, contra els processos de gentrificació, contra la privatització de la vida i de les relacions humanes… Lluites que, per definició, generen conflicte i posen en qüestió la submissió de les ciutats als interessos privats.

Davant dels eslògans, de la política de twitts i titulars i enfront de la retòrica de la innovació social gestada a les escoles de negocis, segueixo reivindicant espais per debatre a partir del reconeixement de la complexitat i del conflicte. 

cropped-15425188290_0584f4375b_o

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 5, 2016 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , .
%d bloggers like this: