+ arguments?

Albert Sales

Es redueix la pobresa a Catalunya?

[Versión en Castellano en Debate Callejero]

La setmana passada, l’Institut d’Estadística de Catalunya publicava una nota de premsa amb l’encapçalament “La taxa de risc de pobresa va disminuir 1,9 punts percentuals en l’any 2015 i es va situar en el 19% de la població”. Aquesta nota va donar lloc a titulars de premsa que celebraven el major descens de la pobresa des de 2009 o que apuntaven benignes conseqüències d’un suposat canvi de cicle econòmic.

Tot i que, en la majoria dels casos, els texts de les notícies no resultaven tan optimistes com els titulars, el marc de comprensió adoptat per la premsa era clar i directe: la pobresa remet amb la millora d’indicadors macroeconòmics. Els matisos aportats per experts acadèmics o per representants d’organitzacions socials no podien sinó interpretar-se com els comentaris dels esgarriacries incapaços d’acceptar les notícies positives; el toc crític de qui sempre veu el got mig buit. I això per a qui es va prendre la molèstia de llegir la premsa més enllà del titular, perquè si els titulars sempre han marcat la línia editorial dels diaris, en l’era de twitter i les xarxes socials, els marcs de comprensió de la realitat es generen a partir de frases de cent quaranta caràcters que es comparteixen viralment sense entrar en els detalls dels “llargs” textos que les acompanyen.2016-07-19_12-38-29_28125564450_o

En un context de desconeixement per sobreinformació, com explicar les subtileses dels indicadors estadístics? D’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida, la taxa de risc de pobresa es redueix, i augmenta la renda mitjana de les llars (de 30.407 euros anuals en 2.014-30.655 euros anuals en 2015). Però el llindar de risc pobresa també es redueix. És a dir, els ingressos que marquen la línia per sota de la qual es considera que una llar està en risc de pobresa són inferiors al 2015 que en l’any anterior. Això passa perquè aquest llindar és el 60% de la mediana dels ingressos de les llars. La referència no és doncs la mitjana aritmètica sinó la llar que se situa en el centre de la distribució d’ingressos. Dit d’una altra manera i a risc de simplificar massa: el 2015 cal ser més “pobre” que el 2014 per ser considerat “pobre” perquè, tot i haver crescut els ingressos mitjans de la població, la situació econòmica de la meitat de la població amb menys ingressos ha empitjorat.

A falta d’una anàlisi més profunda, alguns indicadors reforcen la intuïció que les possibles millores en la situació econòmica de les llars es distribueixen de manera tan desigual com el mateix impacte de la crisi: en la mateixa nota de premsa de l’Idescat es constata que la taxa de famílies en situació de privació material severa segueix augmentant. Alhora, la bretxa de pobresa, un indicador que no s’esmenta gairebé mai però que mesura la distància en ingressos entre les llars més empobrits i el mateix llindar de risc de pobresa, no ha parat d’augmentar des de 2009, reflectint l’increment de llars sense ingressos.

Si la mitjana d’ingressos augmenta i la mediana disminueix, és altament probable que la “millora econòmica” s’estigui deixant sentir en la part mitja alta de la distribució d’ingressos, justament el sector de població vinculat a l’economia del coneixement, amb més capacitat d’influir en els mitjans de comunicació i de generar opinió. La diferent percepció dels processos d’empobriment per part de les classes vinculades a l’economia del coneixement i els sectors socials més precaris contribueix a reforçar la distància social, la contraposició d’interessos i la reproducció d’estereotips sobre qui roman en la pobresa tot i que “l’economia millora”.

Combatre les cares més dures de la pobresa requereix polítiques redistributives i de garantia de drets. Esperar que la millora dels macroindicadors repercuteixi per si sola en la millora de les condicions de vida de tota la població és fanatisme de mercat. No passarà. Ens trobem davant la consolidació d’un model de gestió neoliberal de la pobresa en què es renuncia a la lluita per la cohesió social i s’opta pel control del conflicte social a través de l’estigmatització i la criminalització i del repartiment d’ajudes fragmentades i arbitràries incapaços d’impulsar projectes de vida dignes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 21, 2016 by in Sense categoria.
%d bloggers like this: