+ arguments?

Albert Sales

Dona “sense sostre”: més duresa i més inseguretat

Publicat originalment a LaDirecta núm 400 de gener de 2016 // Versió en castellà a Vagosymaleantes.com //

És més difícil veure una dona passant la nit al carrer que no pas un home. La majoria d’estimacions i les dades recollides de manera sistemàtica a la ciutat de Barcelona indiquen que la proporció de dones entre les persones sense sostre que dormen al carrer és d’entre el 9 i l’11%. Pot sobtar que mentre moltes veus qualificades denuncien la feminització de la pobresa, la seva cara més visible i més extrema sigui masculina. Però la menor presència de dones pernoctant al ras no significa que l’exclusió residencial les afecti menys que als homes.

A mesura que ens apartem de la situació de carrer i dels recursos socials tradicionalment pensats per atendre a les persones sense sostre, anem trobant una proporció més gran de dones. Segons el darrer informe de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona que recull les dades del 11 i 12 de març de 2015, la proporció de dones als Centres de Primera Acollida era, en aquella data, del 14%; en el recursos residencials de mitja estada, les dones són el 20% de les ateses; als pisos d’inclusió, un 23%; i un 31% de les persones que viuen a pensions amb el suport econòmic d’entitats o dels serveis socials. Tot i no acabar dormint al carrer, les dones estan tan afectades per l’exclusió residencial o més.

No existeixen dades que ens permetin saber quantes persones viuen en situacions d’amuntegament (en pisos ocupats, en habitacions de relloguer…) però els estudis qualitatius indiquen que les dones tenen una major capacitat per suportar aquestes situacions de mal allotjament abans d’acabar al carrer. Aquesta major resistència s’explica en part pel fet que, en una socialització patriarcal, s’atribueix a les dones la funció del mateniment i la cura de les xarxes de relació. El que salva moltes persones del carrer en perdre l’habitatge són els amics i familiars que les acullen a casa seva. El reallotjament a casa d’alguna familiar sol ser una mesura temporal i d’emergència per la falta d’oportunitats laborals i d’accedir a fonts d’ingressos, però també poden perpetuar convivències forçades on les habilitats de cura i la capacitat per aportar positivament a les dinàmiques domèstiques pot ser clau per al sosteniment de la situació.

Pressió sexual freqüent

Quan les estratègies individuals de resistència fallen, l’acusada sensacio d’inseguretat que viuen les dones al carrer les empeny a buscar refugi amb més urgència que els homes. Als robatoris i petites agressions, es suma la forta pressió sexual que pateixen. Aquelles dones que han viscut en períodes en situació de carrer relaten situacions d’assetjament més o menys freqüents i més o menys intenses. Expliquen que no és estrany rebre invitacions a àpats o a comprar roba acompanyades d’una exigència de contrapartida. També reben ofertes per part d’homes desconeguts d’anar a dormir a casa seva. En el darrer informe de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona es presenten testimonis com el següent: “Quan ja portes temps en aquestes situacions ja veus venir a la gent: Què m’ofereixes? Per què? Se t’apropa un tio que ja sap com estàs i vol aprofitar-se de la teva situació. Perquè et conviden a una cervesa o un cafè, i es creuen que tenen dret a posar-te la mà a sobre”

La pressió sexual que reben les dones que viuen al carrer s’agreuja per les tensions derivades del control social i dels estereotips. Al mateix informe, es transcriu el següent testimoni: “Quan et veuen dormint al carrer ja pensen que ets una drogadicta, una fulana, que vas amb aquest i amb aquell. La gent pensa que si dorms al carrer te’ls folles a tots”.

Una resistència més gran i una cerca de refugi i d’alternatives més intensiva i més ràpida són els dos factors clau per comprendre perquè hi ha moltes menys dones que homes pernoctant al carrer. Però tots els estudis, a més de les entitats i serveis que treballen per les persones sense sostre, coincideixen en advertir que les dones que s’hi troben estan en pitjor situació que els homes i un risc més elevat de cronificació i de desenvolupar malalties mentals derivades de la duresa de la seva vida quotidiana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 8, 2016 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , .
%d bloggers like this: