Per què parlar del “sensellarisme” enlloc de parlar dels “sense llar”?

En l’entorn aglòfon es parla de homlessness per descriure la situació d’estar sense llar. Ja fa temps que entitats, activistes i acadèmiques optem per utilitzar el terme sensellarisme per referir-nos a les formes més greus de negació del dret a un habitatge digne.

Tradicionalment s’ha considerat que “els sense sostre” o “els sense llar” eren un col·lectiu amb característiques pròpies (malaltia mental, alcoholisme, drogodependències, estil de vida no adaptat). Tot plegat classificant les persones que viuen una situació en una categoria molt pròxima a la desviació social.

Referir-se a la situació, el sensellarisme, enlloc de parlar de les persones sense llar suposa reforçar discursivament que no són cap grup o col·lectiu. L’únic que tenen en comú les persones sense llar és la seva exclusió residencial. 

D’altra banda, si s’utilitza exclusió residencial per descriure la situació, s’acostuma a centrar el debat en els desnonaments sense tenir en compte a qui mai a arribat a tenir un habitatge o a qui dorm al ras cada nit.

La paraula és una opció acadèmica però també política. Plantejem-nos la diferència entre posar en marxa un “Pla d’Atenció a les Persones Sense Llar” o un “Pla de lluita contra el sensellarisme”.cropped-15423787219_7ca49d6f2c_k

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: