+ arguments?

Albert Sales

Solidaritat, sensellarisme i higienisme urbà

L’Eugene es va passar la tarda assegut a la seva cadira de rodes d’esquena a la porta del supermercat amb un cartró de vi a la falda. A la vorera intensament transitada de poc més de quatre metres d’un conegut carrer comercial de la ciutat de Barcelona, ​​la imatge resultava incòmoda per als vianants que entraven i sortien de l’establiment carregats amb bosses de plàstic o tirant dels seus carros de la compra. A l’aspecte deixat i brut que ja lluïa a la seva arribada, sobre les dues, es va afegir la mala olor provocada pels orins a partir de mitja tarda. Més enllà de l’impacte visual i l’olor, l’home grandot i barbut, allà assegut, no interactuava en absolut amb els transeünts.

Davant la presència nova i estranya de l’Eugene, els veïns i veïnes que tornaven de la feina o sortien a realitzar les seves compres exterioritzaven amb comentaris en veu alta dos tipus de reaccions: hi havia els que es mostraven clarament preocupats per l’estat d’aquell senyor en cadira de rodes i els que expressaven la seva molèstia pel que consideraven un acte d’incivisme i un ús inapropiat de l’espai públic. Sens dubte, entre uns i altres, una majoria seguia caminant tractant d’assimilar en silenci una combinació de tots dos sentiments.

Durant la tarda, una patrulla de la Guàrdia Urbana es va acostar a parlar amb ell en tres ocasions. Davant la incredulitat dels presents, els agents es van limitar a conversar uns minuts amb l’home i van marxar les tres vegades. A l’hora del tancament de la majoria de comerços del carrer, els agents havien notificat el cas als equips especialitzats de serveis socials i seguien l’evolució de la situació des de la distància passant amb el cotxe patrulla de tant en tant. Passades les deu de la nit, l’home se’n va anar a terra des de la seva cadira inconscient per l’alcohol ingerit. Alguns veïns van trucar al Servei d’Emergències Mèdiques però quan l’ambulància va arribar, l’Eugene havia recuperat el coneixement i, amb una mica d’ajuda, tornava a estar assegut a la seva cadira cantussejant en el seu idioma natal. Els tècnics del SEM, després de preguntar si necessitava ajuda i constatar que rebutjava qualsevol oferta de reconeixement mèdic van marxar.

A partir d’aquell moment es va manifestar l’enuig d’alguns veïns i comerciants que havien estat seguint l’evolució de la situació durant la tarda. Alguns van expressar la seva indignació perquè la guàrdia urbana “no havia fet res”. “Han estat tres vegades aquí i no l’hi han portat”, comentava una senyora buscant la complicitat de dues persones que miraven l’home. Altres focalitzaven el seu malestar en el propi “vagabund” al qual consideraven un exemple d’incivisme i un agent de degradació del barri. “Si se li permet a la gent quedar-se així plantada, pixant-se a sobre, sense fer res … ¿Què passarà? (…) Cada vegada hi ha més gent així al carrer “. Tot i que després de la mirada de desaprovació d’alguns dels presents va matisar: “És clar, amb la qual està caient, és normal que hi ha gent que acabi malament. Però no es pot estar així al mig del carrer “.

Passades les onze de la nit, sense la pressió del veïnat i després d’una llarga conversa, dos educadors dels serveis socials municipals van convèncer a Eugene perquè acceptés ser traslladat a passar la nit al Centre d’Acollida Nocturn d’Emergència i així minimitzar els riscos de passar la nit a la intempèrie després d’una important ingesta d’alcohol i davant l’evident incapacitat de procurar-se una mínima protecció contra el fred. L’objectiu de la intervenció no va ser retirar l’home de la via pública sinó una reducció de riscos puntual certament difícil d’explicar a veïns i veïnes impactats per l’evident situació de deteriorament personal d’una persona adulta que s’instal·la a la vorera d’un concorregut carrer comercial. A Barcelona cada nit dormen entre 700 i 900 persones al carrer. A uns 150 metres d’Eugene, en un carrer estret poc transitat, dorm des de fa mesos un altre home en un matalàs instal·lat en un racó però a la intempèrie. No falten els veïns i veïnes que s’acosten a solidaritzar-se amb ell i li proporcionen mantes o menjar i segur que tampoc falten les queixes a l’ajuntament per la seva presència, però mai ha despertat la mateixa activitat veïnal, ni el mateix nombre de trucades a guàrdia urbana , al serveis d’emergències mèdiques o als serveis socials.

La molesta presència de l’Eugene en una via pública pensada i imaginada al servei del mercat es converteix en un acte de “incivisme”. Romandre al carrer sense consumir, sense concretar un desplaçament, sense realitzar una activitat productiva, constitueix una font de conflicte més intensa com més gran sigui el valor comercial de l’espai en disputa. La ideologia del civisme traça les línies de normalitat en la base de la utilitat econòmica de l’ús de l’espai urbà, aplicant a emplaçaments d’èxit comercial la lògica dels centres comercials privats. Als veïns que inscriuen la seva activitat quotidiana dins d’aquests límits de normalitat els sorprèn que els cossos de seguretat no actuïn davant d’una evident anormalitat sense qüestionar-se les implicacions d’habilitar a la policia per expulsar una persona d’un espai públic contra la seva voluntat ja seguint criteris discriminatoris.

Quan no és la molèstia o la censura sinó la compassió el que genera les reaccions de veïnes i veïns, la responsabilitat es desplaça als serveis mèdics i als serveis socials. Un cop més, s’identifica al “sense sostre” o al “vagabund” com un “altre” mancat de drets. Se l’infantilitza fins al punt que es considera desitjable que aquests serveis assumeixin la seva tutela i el traslladin fora de la vista de la ciutadania que suposadament sí que té dret a la ciutat. Pel seu propi bé, es considera que l’administració és responsable d’actuar tot i que la seva presència al carrer no està perjudicant directament a ningú.

Probablement l’Eugene segueix al carrer. L’acollida d’emergència pot ser un moment per establir un vincle més durador amb els serveis socials i trobar suport, però quan s’acumulen els fracassos i les frustracions, la probabilitat que es faci efectiu aquest vincle i d’iniciar processos de recuperació es fa fa més i més petita. Si es queda en un racó fora de les artèries comercials de la ciutat, en un recinte d’espai públic poc cotitzada, és probable que deixi de ser interpel·lat pel veïnat, les visites de la guàrdia urbana passin a ser una anècdota. Si es manté en un espai marginal, a Eugene només el visitaran els educadors i educadores del Servei d’Inserció Social muncipal o d’alguna de les entitats amb equips de carrer de la ciutat de tant en tant i, sense pressionar-lo, intentessin establir un vincle amb ell per intentar oferir-li un allotjament temporal i un suport social.

S’assumeix que és responsabilitat de l’administració o, si no, d’organitzacions socials, “treure a les persones” del carrer, en lloc de debatre sobre l’accés a l’habitatge o a un renda garantida de ciutadania. En conseqüència, davant la presència visible de l’Eugene, els veïns i veïnes sol·liciten a l’ajuntament més places en albergs i més dispositius de carrer (ja siguin educadors o policies) que garanteixin que algú traurà a habitants inapropiats de les zones més cotitzades i visibles de l’entramat urbà. En coherència amb les dinàmiques mediàtiques imperants, el qual el sensellarisme preocupa quan s’evidencia de la forma més descarnada sense caure en el compte que la persona que està en un alberg potser té sostre però no una llar.

S’intenta convertir “els sense sostre” en persones que requereixen un tractament social però la realitat és tossuda. La temporalitat dels allotjaments d’emergència i la manca de sortida provoca recaigudes i desesperació. Sense garantir l’accés a l’habitatge i a una renda mínima, ¿quines són les propostes per a “treure a la gent del carrer” més enllà de l’higienisme urbà?

15424133269_cc886b8068_z.jpg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 19, 2016 by in Exclusió social i pobresa, Sense categoria and tagged , , , , .
%d bloggers like this: