+ arguments?

Albert Sales

El TTIP i el TISA: cap a una privatització irreversible dels serveis públics

Per Albert Sales i Júlia Martí

[Publicat originalment a Directa.cat el 22 de juny de 2015 // Versió en castellà aquí]

Fa unes setmanes, filtracions publicades per Wikileaks revelaven detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Aquí, analitzem alguns d’aquests detalls i les seves conseqüències

El col·lapse de la Ronda de Doha (2001) va obligar els poders econòmics globals a obrir noves vies per aprofundir en el procés de liberalització comercial internacional. Les negociacions emmarcades a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) no avançaven a causa de la negativa d’algunes potències emergents i de països empobrits a acceptar un marc normatiu cada cop més injust i més desfavorable als seus interessos. Davant l’estancament de les negociacions multilaterals, els EUA i la UE van adoptar l’estratègia de negociar bilateralment amb els estats africans, asiàtics i llatinoamericans els anomenats Acords d’Associació (AdA) i els Economic Partnership Agreements (EPA) i, en paral·lel, van iniciar la creació d’una nova arquitectura jurídica per al sistema de comerç internacional a través de grans tractats com el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès).

Fa unes setmanes, unes filtracions publicades per Wikileaks van revelar detalls de l’Acord sobre Comerç de Serveis (TISA en les seves sigles en anglès) que s’està negociant de manera totalment opaca des del juliol de 2013. Qui negocia el TISA són un grup de països que s’autoanomenen “els bons amics dels serveis” i que està integrat per la UE en bloc, els EUA, Austràlia, el Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Hong Kong, Islàndia, Israel, el Japó, Liechtenstein, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Panamà, el Pakistan, el Paraguai, el Perú, Corea del Sud, Suïssa, Taiwan i Turquia. El tractat té com a objectiu la liberalització internacional de la prestació de serveis en matèries tan diverses com el transport, la comunicació, el tractament de dades, l’assessorament legal, l’educació, la salut, el tractament de residus, el subministrament d’aigua, la distribució d’energia, el comerç digital, els serveis bancaris o les assegurances.

El TISA s’afegeix al TTIP com a peça clau en la nova arquitectura jurídica de la globalització neoliberal. Les empreses transnacionals europees i nord-americanes, en la seva recerca de nous àmbits d’actuació dels quals extreure riquesa, veuen en els serveis bàsics sucosos negocis, en els quals mantenen un avantatge comparatiu important respecte a les companyies competidores de les potències emergents. La liberalització gairebé total que s’està negociant donaria un fort impuls a la privatització de tots els serveis públics i a l’aplicació de la clàusula del “tracte nacional”, que implica que els governs no puguin prioritzar empreses nacionals en les seves contractacions ni plantejar un tracte favorable sota cap circumstància. A més, com reconeix la Comissió Europea a la seva pàgina web, el tractat està dissenyat per “animar la resta de membres de l’OMC a afegir-se al TISA”. Es converteix, doncs, en una palanca per desencallar negociacions que han quedataturades durant un temps llarg.

Un tractat com el TISA erosiona la democràcia i la sobirania dels pobles, tant pels procediments de negociació com pels continguts. Les negociacions s’estan portant a terme amb una opacitat absoluta, malgrat que limiten profundament la capacitat dels governs nacionals de decidir sobre les polítiques econòmiques i socials.

Si atenem el recorregut històric dels tractats de lliure comerç en vigor arreu del món, hi ha prou raons per afirmar que constitueixen un mecanisme de salvaguarda dels interessos de les grans empreses transnacionals enfront del poder dels estats nacionals, ja que estableixen mecanismes ferris per garantir la rendibilitat de les inversions mentre que les clàusules socials o mediambientals no passen de ser meres declaracions d’intencions. Amb el TISA, es pretén garantir al capital internacional que la privatització dels serveis públics serà irreversible i que les seves inversions en aquest terreny seran sobradament rendibles.Els documents filtrats per Wikileaks apunten que el TISA vol ser el marc normatiu que permeti continuar buidant la capacitat de provisió de serveis de les administracions públiques en terrenys tan estratègics i importants per la vida quotidiana de la població com la salut, l’educació, l’aigua, l’energia, el tractament de residus o la neteja urbana.

Les clàusules més perilloses del TISA

El TISA suposarà la creació d’un sistema de solució de controvèrsies a través de tribunals privats. Les empreses que considerin que l’acció d’algun Estat o poder públic les perjudica d’alguna manera podran interposar una denúncia davant d’aquests sistemes d’arbitratge (Investor-State Dispute Settlement, ISDS). Per contra, no existeix cap mecanisme supranacional per denunciar les vulneracions dels drets humans per part de les empreses transnacionals.

El TISA exigirà que els poders públics posin a disposició de les empreses transnacionals i els lobbies tota la informació sobre els processos de privatització de serveis i sobre els concursos d’adjudicació de licitacions abans que es posin en marxa. Sota el nom de “cooperació reguladora”, es pretén que s’estableixin mecanismes per recollir contribucions sobre la redacció dels concursos públics per part de les potencials empreses licitadores per fer que els processos siguin més eficients i millorar la prestació del servei. En contrast, una de les clàusules filtrades per Wikileaks obligaria els negociadors a mantenir el text del TISA en secret fins cinc anys després de la seva signatura, fet que deixa l’acord fora de qualsevol debat públic i de l’abast de la ciutadania.

Finalment, també inclou una clàusula trinquet (ratchet clause), que establiria la irretroactivitat de qualsevol mesura que es prengui per desregular, externalitzar o privatitzar un servei públic.

17185195772_9ab85cc7c5_oUn fre a les alternatives municipalistes

Ja fa més d’una dècada que, en l’àmbit municipal, existeixen iniciatives polítiques que proposen la remunicipalització de serveis bàsics estratègics pel bon funcionament de les ciutats. A les darreres eleccions municipals, hem vist com candidatures que incorporen la remunicipalització de l’abastiment d’aigua –avui en mans de grans empreses– als seus programes arribaven al govern de Barcelona i d’altres ciutats clau de Catalunya. Malgrat les dificultats que imposa el marc normatiu europeu i els contractes i les concessions signades per empreses i ajuntaments durant les darreres dècades, aquesta remunicipalització encara és possible.

Quan el TISA estigui ratificat i entri en vigor, la clàusula trinquet impedirà que els municipis puguin prendre decisions que modifiquin l’escenari de liberalització en el qual es va produir la concessió a una empresa privada. Dit d’una altra manera, qualsevol intent de retornar la gestió de l’aigua a l’administració local toparà amb un contenciós entre empresa i municipi que s’acabarà resolent a favor de la primera amb total seguretat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 5, 2015 by in Empreses transnacionals and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: