+ arguments?

Albert Sales

Quantes persones dormen al carrer? Reflexions quantitatives després del recompte d’ahir a Barcelona

La passada matinada, Arrels Fundació ha organitzat un recompte de persones sense sostre a Barcelona. 700 persones voluntàries han recorregut la ciutat entre les 12 i les 2 per determinar quanta gent pernoctava a l’espai públic. Potser es tracta d’una tasca poc gratificant, sense contacte humà i que ens porta a obtenir un resultat despersonalitzat: 892 persones en caixers, bancs, places, parcs i portals. Però el seu valor radica dos fets: primer, és imprescindible conèixer per actuar i planificar en la lluita contra la versió més extrema de l’exclusió social; i segon, un nombre gens despreciable de persones voluntàries van dedicar les seves hores de son a visibilitzar als i les invisibles de la ciutat, a persones condemnades a la “mort social” que suposa el sensellarisme.

A Barcelona s’havien realitzat prèviament 2 recomptes amb la mateixa metodologia, el primer l’any 2008 i el segon l’any 2011. Els dos havien estat organitzats per la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona, formada per entitats social i l’Ajuntament de la Ciutat. Des del 2011, s’ha fet un seguiment diferent. En els informes de 2013 i de 2015 – aquest darrer en procés d’elaboració – les xifres sobre el nombre de persones dormint al carrer provenen de l’estimació realitzada pel Servei d’Inserció Social (SIS) municipal. Gràcies al treball dels equips del SIS Barcelona disposa d’una informació infinitament més detallada i útil que qualsevol altra ciutat de l’Estat español, però això no hauria de ser motiu per evitar els recomptes ciutadans periòdics. El 2008 i el 2011, les operacions de recompte d’una sola nit van identificar dormint al carrer entre un 12 i un 16% més persones de les que el SIS tenia registrades en el mes de referència en que es realitzaven. Els resultats no són contradictoris. Metodologies diferents, resultats diferents, informacions complementàries.

Evolució de les persones detectades pernoctant a la via pública per l’equip del detecció del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament de Barcelona i pels dos recomptes ciutadans realitzats.
Persones detectades pel SIS Persones detectades pels recomptes ciutadans d’una nit Desviació
Març 2008 562 634 12,81%
Març 2009 669
Març 2010 619
Març 2011 711
Novembre 2011 726 838 15,43%
Març 2012 731
Març 2013 870
Març 2014 715
Nota: No s’inclouen les xifres d’assentaments en habitatges temporals i no convencionals
Fonts: Sales (2013) i XAPSLL

Hem de celebrar que Barcelona disposi de dispositius diversos per conèixer l’evolució del problema d’exclusió social més dramàtic de la nostra societat. Madrid, les capitals Basques i Saragossa, han realitzat recomptes en una o més ocasions però no disposen d’una informació tan rica com la de Barcelona entre cada observació. Segons el resultat obtingut amb el recompte d’aquesta matinada, un 0,044% dels i les habitants de la ciutat han dormit al carrer. Si atenem a les xifres d’altres operacions similars realitzades a la resta de l’estat fa uns anys i a les de la Encuesta a las Personas Sin Hogar que realitza periòdicament l’INE, Barcelona surt malparada. Però no s’ha de confondre el volum d’informació amb el volum d’un problema. Barcelona és la ciutat que millor coneix la problemàtica gràcies a la col·laboració entre l’administració municipal i les entitats especialitzades. Comptar millor comporta obtenir nombres més elevats.

Prevalença de la situació de sense sostre segons estudis locals i estadística estatal
Persones pernoctant al carrer % de población pernoctando en la calle
Barcelona (2015, recompte Arrels Fundació) 892 0,055
Madrid (2012) 701 0,022
Bilbao (2012) 148 0,042
Donostia (2012) 66 0,035
Vitoria (2012) 29 0,012
Zaragoza (2012) 186 0,027
España (2012) 3419 0,007

Tot plegat en un context completament desolador en el que es pot afirmar amb contundència que ni a Catalunya ni a l’Estat español sabem cuantes persones dormen cada nit al ras. L’Enquesta de Persones Sense Llar que ha realitzat l’INE (Instituto Nacional de Estadística) en dues ocasions (2005 i 2012) s’ha centrat en persones usuàries de serveis de pernocta, higiene o alimentació. D’aquestes persones, una part informaven estar dormint al carrer, però no s’arribava a entrevistar a les persones que, dormint al carrer, prescindien de tot tipus de recurs. L’enquesta tampoc es realitzava en equipaments de municipis de menys de 20.000 habitants, deixant sense cobertura el fenomen del sensellarisme a l’entorn rural. Segons aquesta metodologia, l’any 2012 s’estimava que dormien al carrer 3.419 persones el que representava un 0,007% de la població de l’Estat. Un xifra totalment ridícula si intentem realitzar una comparació transnacional.

Ja ens resulta complicat arribar a cuantificar l’exclusió residencial quan es materialitza en habitatges inadequats, hacinament, situacions de risc de desnonament o llançament, situacions de dependència d’entitats públiques i privades per pagar els lloguers… Sería convenient que, com a mínim féssim un esforç per disposar d’eines per fer un seguiment de la punta de l’iceberg de l’emergència habitacional que viu la nostra societat.

+ “Quién duerme en la calle es porqué quiere” al bloc Vagos, maleantes, putas e inmigrantes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Mai 27, 2015 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , .
%d bloggers like this: