+ arguments?

Albert Sales

Austeritat, sistema educatiu i reproducció social de les desigualtats

[capítol publicat al llibre Educacions, 40 veus sobre educació i societat, de El Diari de l’Educació]

Cita bibliogràfica: Sales, A (2015) “Austeritat, sistema educatiu i reproducció social de les desigualtats” pp. 277 a 281 a Diversos Autors (2015) Educacions, 40 veus sobre educació i societat. Barcelona: El Diari de l’Educació i Icaria

Des de l’inici del període de crisi que vivim moltes veus han alertat de l’escandalós impacte de la pobresa sobre els infants al nostre país. Però la desprotecció de la infància davant de la pobresa no és un fenomen que s’estreni amb la crisi. Abans del seu esclat, en la majoria de països industrialitzats ja feia més d’una dècada d’increment del risc de pobresa per les famílies amb fills i filles. L’increment de la precarietat laboral que ha acompanyat els processos de desindustrialització a les societats occidentals (Beck, 2007) ha tingut un impacte especialment intens en llars monoparentals, famílies migrants, o llars amb un nivell de formació dels pares baix (Seccombe, 2007). La combinació d’aquesta precarietat del treball i dels ingressos amb la insuficiència dels dispositius de protecció social ha comportat una extensió dels riscos de pobresa per a grups cada cop més amplis de la ciutadania. A l’informe publicat a finals de 2014 per UNICEF amb el títol Els nens de la recessió es remarca que el progressiu descens de la despesa social que es produeix als països rics des del 1995 ha incrementat el risc de pobresa en la infància i que, si bé als primers compassos de la crisi, es va produir una petita expansió de la despesa en mesures de protecció social, les polítiques d’austeritat posteriors han aprofundit en un procés d’increment de la pobresa i de la desigualtat que té un clar impacte sobre infants i adolescents (UNICEF, 2014).portada-212x300

A Catalunya, la bretxa del risc de pobresa (1) és més elevada per als menors de 18 anys que per a la resta de la població. La situació és inversa a la que és registrava estadísticament l’any 2007 i respon a que les llars que pateixen una situació de pobresa i tenen menors a càrrec estan proporcionalment més empobrides que la resta de llars en situació de pobresa (2). La major intensitat de la pobresa en les llars on hi ha criatures es deu a la falta de polítiques de garantia de rendes per a les franges de població en edat de ser pares i mares d’infants. Si tenim en compte que a Catalunya la població de 0 a 17 anys que viu en llars on ningú té feina assalariada ha passat del 3,2% a l’any 2007 al 15,1 al 2013 (3), no és difícil deduir les causes de la profunditat de les situacions de l’empobriment infantil: enmig de la fallida del mercat laboral, les polítiques públiques han consistit en deixar a les famílies a l’estacada.

La pobresa infantil no només és un problema per les seves conseqüències immediates, suposa una hipòteca inasumible per les persones que la pateixen i per la cohesió social (Wilkinson i Pickett, 2010). Les societats capitalistes legitimen les desigualtats socials a través del mèrit i de la igualtat d’oportunitats (Sennet, 2003). És a dir, assumint que totes i tots gaudim d’una posició de sortida similar garantida per l’educació pública i uns serveis bàsics, gaudirà de major riquesa aquell que més talent tingui i més treballi. Ja és discutible que entre el gruix de la societat que no pateix l’embat de la pobresa es compleixi el principi d’igualtat d’oportunitats, però la seva forta presència entre els infants evidencia, sense cap mena de discussió, que hi ha persones que parteixen amb clars desavantatges socials ja des del naixement.

Sorprèn que en una societat que es mostra tan preocupada pels resultats d’avaluacions de rendiment acadèmic com les que es publiquen en els informes PISA s’hagi ignorat durant tant de temps la forta correlació entre pobresa familiar i baix rendiment escolar. La posició socioeconòmica de les famílies manté una associació significativa amb el rendiment acadèmic dels infants i amb el risc d’abandonament escolar (Rumberger, 2001). Els infants de famílies que viuen situacions de pobresa pateixen les conseqüències de les tensions i de les penúries pròpies de l’escassetat econòmica i de la inseguretat amb que els seus pares i mares fan front al futur. Quan la relació entre adults i infants a la llar està marcada per la pressió per arribar a final de mes les tasques educatives i la transmissió espontània de valors i actituds queden profundament resentides. Existeix abundant recerca empírica prèvia a l’actual període de crisi que mostra l’estreta relació entre viure en una llar amb dificultats econòmiques importants i la probabilitat de fracàs escolar (Audas i Willis, 2003). La incidència de desordres de conducta, de problemes d’adaptació social i de depressió infantil, és molt més alta entre els nens i nenes en situació de pobresa que entre la resta de la població infantil (Seccombe, 2000). Els nivells d’ansietat que pateixen els pares i les mares en situacions de privació repercuteix negativament en la relació que mantenen amb les criatures i les anàlisis de dades longitudinals apunten que la durada d’aquestes situacions està correlacionada amb la incidència de desordres mentals i trastorns cognitius en els infants (McLeod i Shanahan, 1993).

Les situacions de pobresa viscudes durant la infància constitueixen doncs un factor de transmissió intergeneracional de les desigualtats socials de primer ordre. Els infants que arriben a l’escola amb motxilles tan pesades com la de l’atur, la pobresa o la malnutrició, no gaudeixen de les mateixes oportunitats que la resta i, menys encara, quan el sistema educatiu no està dotat de les eines necessàries per atendre necessitats diverses. Les polítiques d’austeritat i les conseqüents retallades en serveis tan essencials com l’educació pública han provocat un deteriorament en la capacitat de centres i professionals per atendre les necessitats diverses de l’alumnat. L’increment de la ratio de criatures per mestre, les dificultats per mantenir dinàmiques de treball en grups desdoblats derivades del mal cobriment de les baixes laborals o la saturació dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) són només algunes de les conseqüències de considerar els diners destinats a l’educació publica una despesa susceptible d’ésser retallada.

L’escola pot esdevenir un espai on prevenir l’exclusió social futura ja des dels primers anys de vida. Existeix un consens científic suficient per afirmar que una escolarització de qualitat en l’etapa de 0 a 3 anys té un impacte significatiu a l’hora de reduïr riscos d’exclusió social en la joventut i la vida adulta (Sarasa i Sales, 2009). Si bé entre les persones que han viscut els primers anys de vida en llars en situacions “normalitzades” haver començat l’escolarització abans dels 6 anys no sembla tenir cap influència en el seu desenvolupament cognitiu i relacional, per a les persones que sí que han viscut la precarietat a la primera infància, la preescolarització pot significar un espai de socialització fora de la llar que supleixi mancances derivades de l’exclusió social (Figlio i Roth, 2008). Però en els darrers anys les decisions polítiques ens han allunyat de l’objectiu mai assolit d’una escolarització 0-3 pública, de qualitat i accessible per a tothom.

Davant situacions familiars complicades i diverses, un sistema educatiu que aspiri a trencar amb la reproducció intergeneracional dels desavantatges socials ha de disposar de mitjans per trencar tantes barreres com sigui possible de les moltes que es troben els nens i nenes víctimes de l’empobriment. A la imprescindible mobilització política contra l’austercidi que vivim l’han d’acompanyar accions a curt termini que permetin reduir-ne els impactes sobre la infància. Accions més directes, com l’establiment de línies de col·laboració amb iniciatives veïnals o comunitàries, per garantir espais de lleure o de suport escolar en el que puguin participar tots els infants. I accions indirectes però igualment essencials, com canviar el relat sobre la pobresa i parlar-ne amb infants i joves des d’una perspectiva crítica. Patir la pobresa no és un fracàs personal dels seus pares i mares, sinó el resultat d’un sistema injust i d’unes decisions polítiques injustes i carregades d’ideologia.

NOTES:

(1) La bretxa del risc de pobresa és un indicador d’intensitat de la pobres. Mostra, en termes percentuals, la distància entre la mediana dels ingressos equivalents de la població en risc de pobresa i el llindar de risc de pobresa. Aquest llindar es fixa com el 60% de la mediana nacional dels ingressos disponibles anuals equivalents (després de transferències socials).

(2) Font: Idescat. http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=8516&dt=201300

(3) Font: Idescat. http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=8516&dt=201300

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Audas, R, and D Willms. Engagement and Dropping Out of School: A Life-Course Perspective. HRDC Publications Centre.

Beck, Ulrich. 2007. Un Nuevo Mundo Feliz. La Precariedad Del Trabajo En La Era de La Globalización. Barcelona: Paidós.

Figlio, D, i J Roth. 2008. “The Behavioral Consequences of Pre-Kindergarten Participation for Disadvantaged Youth.” In NBER.

McLeod, JD, and MJ Shanahan. 1993. “Trajectories of Poverty and Children’s Mental Health.” Journal of Health and Social Behavior 37: 207–20.

Rumberger, Russell W. 2001. “Why Students Drop out and What Can Be Done.” In Harvard University.

Sarasa, S., i Sales, A. 2009. Itineraris i factors d’exclusió social. Ajuntament de Barcelona. Sindica de Greuges.

Seccombe, K. 2000. “Families in Poverty in the 1990s: Trends, Causes, Consequences and Lessons Learned.” Journal Marriage and the Family 62(4).

Sennet, R. 2003. El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad. Anagrama, Barcelona.

UNICEF (2014). «Los niños de la recesión: El impacto de la crisis económica en el bienestar infantil en los países ricos», Report Card n.° 12 de Innocenti, Centro de Investigaciones de UNICEF, Florencia.

Wilkinson, R. i Pickett, K. 2010. The Spirit Level: Why equality is better for everyone, edición revisada, Penguin, Londres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 16, 2015 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: