+ arguments?

Albert Sales

‘Luxleaks’: el problema és que tot sigui perfectament legal

Per Albert Sales, Col·lectiu RETS

Publicat originalment a La Directa l’11 de novembre de 2014

La liberalització de les transaccions financeres i de les relacions comercials permeten a les empreses transnacionals trobar els millors emplaçaments per a cadascuna de les seves activitats.  La racionalitat empresarial porta a produir allà on la mà d’obra és més barata o on s’ha de fer menor despesa en la protecció del medi ambient. La mateixa racionalitat impulsa a les empreses a buscar els millors emplaçaments per declarar els seus beneficis i evitar les molestes rebaixes que suposa pagar impostos.

Jean-Claude Juncker

Jean-Claude Juncker

En els darrers dies, l’ICIJ (Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació en les seves sigles en anglès) ha publicat 580 arxius que impliquen 343 empreses en tractes preferencials amb el Gran Ducat de Luxemburg per evadir el pagament de milions d’euros. El que s’ha anomenat afer Luxleaks no és cap novetat per a la UE, que porta mesos intentant obtenir informació sobre aquests tractes i ha obert dues investigacions sobre els tractes entre el Ducat i les empreses Amazon i Fiat per comprovar si les seves pràctiques tributàries s’ajusten a la legalitat comunitària. Tot i que Luxemburg no és considerat un paradís fiscal per l’OCDE, constitueix un dels centres financers més importants del món, des del que operen més de 1.200 fons d’inversió i 10.000 holdings empresarials.

A la web de l’ICIJ es poden llegir els tax rulings que estableixen les condicions de les relacions tributàries que empreses com Ikea, Pepsi, Axa, Accenture, Amazon o Timberland, han establert amb Luxemburg. Tots els acords filtrats han estat elaborats i gestionats per la firma auditora PricewaterhouseCoopers (PWC), encarregada de presentar a les autoritats del Ducat les condicions proposades pels seus clients. Malgrat que l’impost de societats a Luxemburg és del 29%, amb els tax rulings les empreses aconsegueixen pagar no més del 5% dels beneficis en concepte d’impostos. Una de les estratègies més comunes que es pot identificar en els documents dels Luxleaks consisteix en aprofitar l’avantatjós tractament fiscal dels interessos.

Les societats registrades al Gran Ducat no han de pagar impostos pels ingressos obtinguts en concepte d’interessos. En conseqüència, les grans empreses articulen mecanismes perquè els beneficis obtinguts en altres països circulin cap a la seva filial luxemburguesa en forma de pagament d’interessos sobre préstecs. És a dir, que la filial compra deute d’altres filials de la companyia repartides pel món i aquestes fan fluir els seus beneficis cap a Luxemburg en forma de pagament del servei del deute. Per disposar d’una filial luxemburguesa, les companyies només necessiten tenir una adreça postal i un número de telèfon al país i hi ha un gran nombre de petites empreses locals que s’ofereixen com a hostes per una petita comissió.

Elusió fiscal
Tot i que per a la ciutadania saber que empreses amb beneficis desorbitants gairebé no paguen impostos pot suposar un escàndol, val a dir que aquest afer difícilment acabarà amb sancions per a Luxemburg ni per a les corporacions implicades. El paper de PWC és clau per cercar i trobar mecanismes compatibles amb una legislació feta a la mida dels interessos del capital internacional. Curiosa funció per a una firma que forma part de les “big four” (juntament amb Ernst&Young, Deloitte y KPMG), el grup de quatre empreses que domina el mercat internacional de l’auditoria financera i que, amb el seu prestigi, han de donar credibilitat als comptes de les grans empreses internacionals que les contracten. La possibilitat que les estratègies dissenyades pels experts de PWC continguin incompatibilitats amb la normativa comunitària és baixa, i es redueix encara més si tenim en compte que els acords que s’han fet públics es van firmar entre 2002 i 2010, anys en què Jean-Claude Junker, el nou president de la Comissió Europea, era primer ministre luxemburguès.

El ministre de Finances de Luxemburg, Pierre Gramegna, ja ha manifestat la seva sorpresa per un enrenou generat al voltant d’operacions que ell considera que són perfectament legals i ha apel·lat a la lliure competència. I és que el principal problema que ens revela aquest afer és la normalitat amb la que les corporacions transnacionals eludeixen el pagament d’impostos sobre els seus beneficis. Tot plegat mentre les empreses socialitzen el cost dels seus impactes socials i mediambientals i mentre la ciutadania, consumidors i consumidores dels seus productes, contribueixen a les arques públiques dels Estats amb xifres gens menyspreables.

Irlanda i els Païssos Baixos també signen acords especials amb empreses per rebaixar els impostos coneguts per la UE i compatibles amb la legislació europea. Quan el Grup Inditex va posar en marxa la seva botiga online, va situar la seva seu a Irlanda per aprofitar els avantatges fiscals. Apple, Google, Microsoft o Facebook facturen per a tota Europa també des d’Irlanda. La competició entre Estats per atraure capitals sempre té les mateixes beneficiàries: les empreses transnacionals que assessorades pels millors experts en tributació internacional troben tots els forats legals eludir el pagament d’impostos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 26, 2014 by in Empreses transnacionals and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: