+ arguments?

Albert Sales

Neoliberalisme per eradicar la pobresa?

[Article publicat originalment el 17 d’octubre de 2014 a la web de LaDirecta]

Centrant l’atenció en les formes més extremes s’evita el debat sobre la capacitat generadora de pobresa de les polítiques neoliberals. Avui és el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa

Aquesta nit, com cada nit des de fa una setmana, la Marlen deixarà la seva filla de vuit anys sola a l’habitació que tenen llogada en un barri humil de l’àrea metropolitana de Barcelona. La petita soparà tota sola i anirà a dormir mirant la televisió mentre la seva mare es passa gairebé una hora a diferents transports públics per arribar a la feina. Fins a les vuit del matí, la tasca de la Marlen consisteix a cuidar els bessons acabats de néixer d’una parella de la zona alta de la ciutat. El pare i la mare tenen ocupacions massa importants durant el dia per permetre’s no dormir adequadament i han decidit pagar-li perquè sigui ella la que faci guàrdia durant la nit i atengui les necessitats dels nadons. Li paguen 700 euros al mes, tot un luxe tenint en compte que està en situació administrativa irregular i que fa molts mesos que no aconsegueix més de 500 euros mensuals treballant com a netejadora a hores. Podrà pagar les quotes endarrerides de l’escola de la seva filla i els llibres i, amb sort, esquivarà les preguntes dels serveis socials. Li fa pànic que descobreixin que la nena passa les nits sola en una habitació rellogada.

foto: Cino

foto: Cino

Quan les Nacions Unides van fixar el 17 d’octubre com a Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa no s’estaven referint a la pobresa de la Marlen. I sembla que la formulació dels omnipresents Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) tampoc no consideren la Marlen una víctima de la pobresa. A l’agenda dels ODM, l’eradicació de la pobresa es concreta en la reducció a la meitat de la proporció de població que viu amb menys d’1,25 dòlars diaris. No es tracta d’una fita gaire ambiciosa tenint en compte que el descens de persones que viuen sota el llindar de pobresa extrema –aquests 1,25 dòlars d’ingressos diaris– no ha de reflectir necessàriament una millora en la vida de la gent. De fet, més que el fruit de polítiques de lluita contra la pobresa i contra els mecanismes d’empobriment, aquesta reducció és un símptoma més de les migracions massives del camp a la ciutat que es donen arreu del món i que suposen la incorporació de milions de persones a l’economia de mercat, desesperades per obtenir uns ingressos mínims per poder menjar.

Pobresa aquí i allà

La identificació entre pobresa i subdesenvolupament és molt útil per a la propaganda neoliberal. Una visió terriblement simplificada que identifica la pobresa amb la fam i amb una economia rural de subsistència i que permet proposar solucions basades en la mercantilització de vides, comunitats i territoris. Igual que la Marlen, la Xiampei també té una feina remunerada. En el seu cas, en una fàbrica de roba a una de les zones industrials de Phnom Penh (Cambodja), on li paguen l’equivalent a uns 60 euros al mes i on fa jornades extenuants d’entre deu i setze hores diàries. La Xiampei és una més dels milions de persones que han abandonat la pobresa extrema durant la darrera dècada perquè han incrementat els seus ingressos després de deixar l’economia rural de subsistència per passar a malviure de les engrunes de les grans cadenes de subministrament globals.

Centrant l’atenció en les formes més extremes, s’eviten el debat sobre la capacitat generadora de pobresa de les polítiques neoliberals i el qüestionament de les solucionsbasades en la caritat institucionalitzada o la submissió a un treball assalariat explotador i insostenible socialment i ambientalment. La pobresa extrema genera una compassió que es pot canalitzar fàcilment a través d’entitats caritatives. Però, als pobres incòmodes, se’ls ha de silenciar i reprimir. Com a les obreres de Cambodja, companyes de la Xiampai, que s’enfronten a les pallisses i els trets de la policia a cada manifestació, amb nul·la atenció de les mateixes ONG que es dediquen a lluitar contra la pobresa i la fam al seu país.

Als països opulents occidentals, la imposició del sentit comú neoliberal ha portat a assumir la pobresa i la marginalitat urbana com quelcom inevitable i a traslladar la responsabilitat de les situacions d’exclusió social a les seves víctimes. Els estats del benestar no van eradicar mai la pobresa i, en bona mesura, van contribuir a la marginació dels col·lectius i les persones que quedaven excloses del mercat laboral. Però la cohesió social i l’establiment d’un mínim benestar material com a dret de ciutadania figuraven entre els seus objectius. L’estat neoliberal, en canvi, genera un model de gestió de la pobresa basat en la vinculació de les ajudes socials al seguiment de programes d’inserció laboral en un entorn de treball altament precaritzat; estigmatitza i criminalitza les víctimes de la pobresa justificant una intervenció policial i penal sobre els barris de segregació i sobre els col·lectius tradicionalment marginats de l’ocupació, i delega la responsabilitat pública en la protecció social dels individus en la filantropia privada, fet que erosiona el discurs dels drets socials i vincula l’atenció a la pobresa al voluntarisme.

Les estratègies per fer front a aquesta ofensiva contra els pobres impliquen reforçar l’apoderament polític de les víctimes de la pobresa trencant amb la individualització dels problemes socials i amb el sentiment de culpa i indignitat. Per acabar amb la pobresa, cal frenar la màquina que la genera. Eradicar-la és l’antítesi de les polítiques de submissió de les nostres vides als capricis dels mercats i el poder de les elits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 21, 2014 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , .
%d bloggers like this: