+ arguments?

Albert Sales

“Living Barcelona Style”: negocis, turisme i ciutat morta

El turisme és consum de sensacions. No es tracta només de veure un escenari buit o una ciutat morta. Amb diferents prioritats i ideosincràsies, els turistes cerquen experiències “autèntiques”, fondre’s amb el ritme d’una ciutat que no és la seva, sentir-se viatgers fent una pausa en un entorn exòtic… S’esforçaran perquè a les fotografies que compartiran a les xarxes socials o que acumularan al disc dur del seu ordinador no surtin persones amb aspecte de turistes, perquè el que voldran recordar i el que volen mostrar són llocs bucòlics i solitaris o espais urbans autèntics, plens de vida aborigen. En la mesura de les seves possibilitats, turistes i viatgers cerquen gaudir de la riquesa de les relacions socials i culturals de les ciutats; una riquesa que simplificada, maquillada i convertida en uns quants tòpics es comercialitza arreu del món en forma d’espots publicitaris, presència en fires de turisme, i enormes cartells a parades de metro, finançats amb diners públics amb el pretext de promocionar la ciutat de torn i dinamitzar la seva economia.

W_Barcelona_Hotel_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_Barcelona_Spain_11bBarcelona ja fa molt temps que juga a la lliga de les ciutats més turístiques del món i els que hi vivim en som molt conscients cada vegada que sortim al carrer. No hi ha lloc “amb encant” que no estigui cartografiat per guies de viatges, blocs i webs d’arreu del món. En conseqüència, cada cop queden menys espais lliures d’una massificació turística que no només perjudica als que viuen a la ciutat sinó també als propis turistes. “Sortir-se de les guies” resulta cada cop més complicat per al visitant, i sentir-se constantment en un parc temàtic del que no es pot escapar genera decepció. La ciutat no és només un un conjunt d’edificis. La ciutat és l’espai en el que es desenvolupa la vida quotidiana dels seus habitants. Les construccions, els fanals, els carrers, els monuments, per majestuosos o bonics que siguin, només són una part de l’espai, són l’escenari que rep l’empremta de les relacions socials, econòmiques i polítiques, i que, alhora, modela aquestes relacions. I d’atraccions turístiques que exploten aquest espai complex, a Barcelona n’anem servits.

Les Rambles, el Born, el mercat de la Boqueria, són el que són – o més ben dit, el que eren -, per l’ús que en donava la ciutadania i per les relacions que s’hi establien. Eren la ciutadania, el comerç i les institucions les que produïen un espai públic amb unes característiques pròpies. La massificació del turisme i la privatització i individualització de l’ús de l’espai públic expulsen als barcelonins i les barcelonines d’aquests espais, convertint-los en ciutat morta. Es converteixen en escenaris que conserven de Barcelona el mateix que l’entrada de Port Aventura conserva de l’ambient Mediterrani. Per descomptat, mentre aquests espais generin una certa flaira a Barcelona, seguiran atraient turistes i generant beneficis econòmics. Però la flaira es va esvaint. Primer, el turista més exigent, aquell que se sent insultat per la paraula turista perquè pretén ser un viatger, el que no fa fotos on surtin altres turistes, el que vagi on vagi vol barrejar-se amb la població aborigen, comença a desestimar Barcelona com a destí atractiu. Després, altres perfils, menys exigents, comencen a tornar a casa decebuts per la diferència entre les fotos dels catàlegs i les guies i la realitat.

Pa per avui, gana per demà? No. Perquè el que avui arriba en creuer o a través de l’Aeroport del Prat tampoc és pa per avui. L’activitat turística no es tradueix en llocs de treball, contradint la retòrica neoliberal que convida als poders polítics a plegar-se a les demandes dels inversors per “generar ocupació”. Des del 2008, la destrucció de llocs de treball a la indústria turística de la ciutat és imparable mentre que les xifres de visitants segueixen creixent sense parar. L’any 2013 es va registrar un increment de l’1’8% en el nombre de visitants, arribant a 7,5 milions, mentre es van destruir 19.400 ocupacions. L’esforç de l’Ajuntament de la ciutat per competir en el mercat internacional de destinacions turístiques massificades respon als interessos de corporacions que s’apropien de l’espai públic per expreme’l com una taronja i extreure’n el màxim benefici.

L’espai públic que produïm totes les persones que habitem la ciutat és explotat en benefici d’elits extractives que utilitzen les institucions per consolidar el seu domini i per excloure tota aquella activitat que consideren, de manera extremadament miop, poc productiva. La ciutat morta, de cartró-pedra, orientada al turista, prioritza les terrasses privatitzades on el consum és obligat als bancs públics, les places i els llocs de trobada per la ciutadania. Igual que per al turisme, per als habitants de la ciutat, l’espai públic es va convertint en l’entorn físic per on desplaçar-se i on consumir. La força centrífuga que la ciutat morta exerceix sobre la seva ciutadania la noten amb major intensitat les persones que fan un us no comercial de l’espai públic. Qui disposa d’uns euros diaris per gastar en cafès adquireix el dret a ocupar momentàniament l’espai públic privatitzat que és la terrassa d’un bar. Qui no pot esdevenir consumidor està relegat a l’espai privat de la seva llar, en cas de que en tingui, perquè l’ocupació de l’espai públic el converteix en sospitós permanent d’ociositat i parasitisme.

El Barcelona Style de l’espot publicitari finançat per l’Ajuntament de Barcelona i presentat fa uns dies presenta una versió de la ciutat que poc té a veure amb el que vivim els que l’habitem. De fet, la protagonista ha estat escollida per a que sigui difícil determinar si és forània o autòctona. Al més pur estil Disney, el clip s’apropia en pocs minuts de l’espai urbà construït pels habitants per transformar-lo en objecte de consum. Poc importa qui hagi lluitat per l’extensió de l’ús de la bicicleta, o que per bona part de les elits extractives de la ciutat, les bicis siguin un destorb per al tràfic motoritzat… si les bicicletes estan de moda i els europeus les volen veure, la protagonista anirà en bicicleta! És igual que el turisme massiu estigui deteriorant la funcionalitat dels mercats més cèntrics i estigui tibant els preus a l’alça per al veinat… si els mercats queden bé a la foto, cal treure mercats! Tant i fa, si una part enorme de la vida cultural de la ciutat es porta a terme en els centres socials alliberats que l’Ajuntament desallotja per fer demostracions de força… els espais “recuperats” a la industria es porten molt! especialment quan els moviments socials han lluitat per fer-los útils a la ciutadania…

L’utilització de l’espai urbà per al negoci turístic accelera l’apropiació d’aquest per part del poder econòmic i exclou als habitants amb el pretext del sentit comú neoliberal. Per generar els llocs de treball necessaris per la subsistència cal cedir i promocionar l’explotació turística de la ciutat. Un sentit comú altament qüestionable si atenem a les dades.

—-

Més sobre la construcció de la marca Barcelona:

La memòria i la marca: turisme, smart city i la ciutat comuna – exel·lent repàs històric de la construcció de la marca Barcelona per Ivan Miró (@ivan_sants)

Més sobre l’impacte del turisme massiu: 

Buades, Joan (2014) Exportando paraísos. La colonización turística del planeta. Albasud

2 comments on ““Living Barcelona Style”: negocis, turisme i ciutat morta

  1. Leandre
    Juny 26, 2014

    Molt bon article Albert.

  2. Retroenllaç: Guanyem del dret a la ciutat | + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 20, 2014 by in Exclusió social i pobresa, Filosofant and tagged , , , .
%d bloggers like this: