+ arguments?

Albert Sales

La pobresa a Catalunya i les divagacions del Govern

En els propers dies es parlarà de pobresa al Parlament de Catalunya. El nivell de les declaracions que insignes representants del govern han pronunciat en els darrers mesos fa preveure un debat buit, allunyat de la realitat i que, en alguns moments, recordarà a una escena dels Monty Phyton. Si no fos per la dramàtica situació que viuen molts milers de famílies, la rídicula exhibició de desconeixement de la realitat social i de les eines científiques a l’abast per apropar-s’hi mínimament, podría arribar a ser divertida.

Ha augmentat la pobresa a Catalunya?

Segur que a qualsevol català o catalana que estigui allunyada de la bombolla en la que viuen les èlits d’aquest país es va sorprendre al sentir al senyor Francesc Homs dient que la pobresa no havia augmentat entre el 2006 i el 2011. En declaracions realitzades l’11 de febrer de 2014, el portaveu del govern afirmava que «crida l’atenció constatar que el 2006 hi havia un 19,1% de pobres al nostre país i que el 2011 hi ha un 19,1% de pobres».

Aquesta afirmació és incorrecta des del punt de vista acadèmic i insultant des del punt de vista humà. Homs està fent passar per “percentatge de pobres” el que en realitat és la “taxa de risc a a la pobresa”. Parlar de pobres ja és de per sí insultant, doncs suposa etiquetar a una part rellevant de la població, posant per davant la seva situació econòmica ni desitjada ni desitjable a altres característiques que, sense cap mena de dubte, són molt més importants des del punt de vista subjectiu. La pobresa és una situació que viu un percentatge cada cop més important de la ciutadania en un moment o altre de la seva vida i no una característica intrínseca de la persona. Parlaríem doncs de persones en situació de pobresa i no pas de pobres.

Llindar de risc a la pobresa Catalunya - Evolució

Donat que la pobresa és una situació molt més complexa que la manca d’ingressos. L’indicador referit per Homs és la taxa de risc a la exclusió social que és el percentatge de persones que tenen uns ingressos inferiors al llindar de risc d’exclusió social. L’esmentat llindar s’estableix en relació als ingressos del conjunt de la població (és el 60% de la mediana de la distribució d’ingressos, amb les correccions necessàries per ajustar la mida de la llar) i, per tant, a mesura que la ciutadania catalana s’ha empobrit econòmicament, el llindar ha baixat.

Això significa que una llar formada per dos persones adultes i dos infants, que al 2006 ingresses 17.400 euros anuals entre 2006 i 2011, es consideraria per sobre del llindar de risc a la pobresa fins al 2008, any en que el llindar es situa en 18.370 euros d’ingressos anuals. Sería considerada “pobre” per Homs fins el 2011. Perquè en el darrer any amb dades disponibles el llindar cau per sota dels nivells de 2006 i es sitúa en el mínim del període: 17.169 euros. La nostra hipotètica família, no haurà millorat, en absolut, les seves condicions econòmiques perquè ingressa el mateix que al 2006 i l’efecte de la inflació haurà disminuït el seu poder adquisitiu.

evolució de la taxa risc a la pobresa CAT

Malgrat les limitacions, quan ens fixem en la taxa de risc a la pobresa abans i després de prestacions socials, veiem que la proporció de persones que caurien sota aquest llindar si no existissin les prestacions, s’incrementa considerablement a partir del 2010. Tot i el descens del llindar, el nombre de llars que depenen de subsidis d’atur comença a augmentar de manera sensible a partir de 2009 i augura un futur molt preocupant. El subsidi d’atur per a les persones que han tingut ocupacions estables i ben remunerades, és la transferència pública amb més capacitat de reducció de la pobresa. La seva temporalitat i les magres expectatives de creació d’ocupació fan preveure un escenari complicat a mesura que s’esgotin els períodes de prestació.

Altres indicadors sobre pobresa i privacions

Malgrat no deixar de ser un indicador parcial i amb un alt grau de relativitat, la Taxa AROPE constitueix un esforç per anar una mica més lluny en la sistematització d’un índex que mesuri la incidència de la pobresa en les societats europees. La UE proposa mesurar aquesta Taxa de Risc a la Pobresa i/o Exclusió Social (At Risk of Poverty and/or Exclusion) sumant la proporció de famílies que tenen uns ingressos inferiors al llindar de risc a la pobresa, la proporció de llars amb baixa intensitat de treball, i la proporció de les que viuen en condicions de privació material severa.

AROPEAquesta taxa hauria passat del 23,2% del 2006, a un mínim relatiu del 19.5% al 2008 per remuntar bruscament fins al 26,7 del 2011. Més enllà de la taxa de risc a la pobresa, les components de la taxa AROPE ens indiquen que les llars amb baixa intensitat de treball (llars on les persones entre 18 i 59 anys, excloent estudiants menors de 24, han tingut ocupacions amb una dedicació horària inferior al 20% de la possible) han passat del 3,9% al 10,5 entre 2006 i 2011. I que les llars en situació de privació material severa (aquelles que no disposen de recursos per fer front a almenys quatre de les següents situacions: pagar el lloguer i les factures corrents; escalfar correctament l’habitatge; fer front a despeses imprevistes; menjar carn, peix o proteïnes equivalents un de cada dos dies; passar una setmana de vacances fora del propi habitatge; disposar de rentadora; disposar de cotxe, disposar de televisor; i disposar de telèfon) han passat del 3% al 5,8% entre 2006 i 2011.

renda disponibleLes components de la taxa AROPE potser encaixen millor amb la percepció de la ciutadania que trepitja el carrer. En bona part són conseqüència de l’empobriment generalitzat de la població catalana que s’inicia l’any 2008.

La “pobresa estructural” a Catalunya

Així doncs, totes i tots ens empobrim, però el govern català només percep una “pobresa estructural” que es manté al voltant del 20% malgrat la crisi, en paraules del conseller Homs i del propi president Mas. Per al govern, aquesta suposada pobresa estructural ja estaria present a la societat catalana abans de la crisi i es deu a factors aliens a la marxa de l’economia, però resulta paradoxal que el propi indicador que s’utilitza per fer aquesta afirmació ja deixi en evidència els nostres insignes polítics. Quan el Instituto Nacional de Estadística publicava els resultats de la Encuesta de Condiciones de Vida de 2012 en la seva pròpia nota de premsa afirmava que la proporció de persones pensionistes sota el llindar de pobresa s’havia reduït i que els i les majors de 65 anys “milloraven” la seva situació. Per les raons exposades anteriorment, el titular esdevé totalment ridícul. Si tots i totes ens empobrim i el llindar de risc a la pobresa baixa, molta gent que es queda igual passa a tenir uns ingressos per sobre del llindar. Així que segons els Srs. Homs i Mas, els pensionistes, gràcies a la crisi, han sortit de la “pobresa estructural” que els afectava. Per contra, les llars no encapçalades per pensionistes que substitueixen a aquests per formar part del 20% de “pobres estructurals”, en quin moment passen a ser “pobresa estructural”? I l’increment de la pobresa infantil? On situaríem les llars en les que es viu aquesta pobresa infantil? Ja formaven part de la seva pobresa estructural abans de 2008?

Quan es fa servir el terme pobresa estructural, seria d’agrair una definició per centrar el debat. Ens referim a la pobresa causada per una estructura de relacions econòmiques i socials disfuncionals? O la pobresa per la que no cal fer res perquè està causada per les pròpies trajectòries individuals de les persones afectades? Em temo, que el govern ha fet servir aquest terme cercant un calaix on aparcar a aquelles persones que consideren “pobres de sempre” pels que ja cal malgastar esforços perquè no se’n sortien ni tan sols en moments de benestar econòmic, sense considerar que la pobresa és present a Catalunya des de sempre, que s’intensifica amb les reconversions industrials de les darreres dècades, i que afecta cada vegada a més persones en algun moment o altre de les seves vides. Una pobresa a la que cada cop estem més exposats i exposades gràcies a les polítiques neoliberals que apel·lant a l’austeritat es converteixen en una constant redistribució de recursos d’una majoria social cada cop més vulnerable a unes elits molt ben instal·lades en el poder.

Una gestió neoliberal de la pobresa

No es tracta de desentendre’s de la pobresa sinó de generar un model de gestió diferent de la mateixa. El discurs i la praxi del govern de CiU encaixa perfectament amb un model neoliberal de gestió de la pobresa. Un model caracteritzat per la retirada de l’administració pública de l’àmbit de l’assistència social i la delegació de responsabilitats en entitats socials, per la utilització del sistema penal, la repressió i el punitivisme, per eliminar els símptomes de l’empobriment dels carrers, i per la imposició d’un estat permanent de sospita cap a les víctimes de la pobresa culpabilitzant-les de la seva situació amb acusacions de vagància i parasitisme.

Amb la delegació de responsabilitats sobre les entitats socials s’aconsegueix silenciar les tasques de denuncia que aquestes realitzarien si no depenguessin econòmicament de l’administració i situar l’assistència social en el terreny de la voluntarietat. Les persones assistides ja no sol·liciten fer efectiu un dret davant de l’administració sinó que demanen ajuda a una organització de la societat civil situada fora del seu propi control democràtic. Mentrestant, en paral·lel, es justifica la mà dura per imposar l’odre i el civisime enfront d’aquests “pobres estructurals” que tenen la gosadia de fer vida en una via pública convertida en centre comercial i espai destinat al turisme.

Més a El delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 10, 2014 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , .
%d bloggers like this: