+ arguments?

Albert Sales

Darrera la malnutrició infantil hi ha una legió de mares destrossades

Sembla una obvietat, però la manera com els mitjans de comunicació de masses expliquen l’impacte de la crisi a la infància fa necessari recordar-ho: darrera de cada infant que no pot alimentar-se correctament hi ha una mare malnutrida i emocionalment destrossada. I en molts casos també hi ha avies, avis, pares… Què els infants passin fam és un drama que posa de manifest l’estrepitós fracàs del projecte polític neoliberal i de la resposta de l’estat a les carències de la ciutadania. Sens dubte cal parlar de mesures pal·liatives i assistencials per atendre les capes més vulnerables de la població infantil i adulta per imperatiu moral i per evitar mals majors, però la solució a la malnutrició infantil no és la caritat

Posar el focus mediàtic en els “pobres nens que no poden menjar” i oblidar les realitats extremes que viuen les famílies genera una imatge distorsionada de la realitat de les llars en situació de pobresa. La premsa i la sociologia conservadora anglosaxona té molta experiència en la utilització dels drames de la infància per estigmatitzar i desqualificar a les seves famílies. La imatge de la família “disfuncional” o “desestructurada” en la que les necessitats de nens i nenes queden desateses per la incapacitat de pares i mares és recurrent, i serveix per justificar l’abandonament institucional dels barris i de les famílies en situació d’exclusió atribuint les seves desgràcies a actituds, valors i vicis individuals de les mateixes persones afectades. Victimitzant als infants de les mancances dels seus pares i mares els condemnem a la reproducció de les desigualtats. Els nens i nenes que avui serveixen per promoure la caritat es convertiran en adolescents problemàtics als que caldrà controlar amb solucions policials. I la culpa sempre recaurà sobre les seves mares i pares.

La realitat però es tossuda i s’entesta en demostrar-nos que la vida de les famílies en situació de pobresa és més complexa que la que ens presenta el relat de la underclass. La norma, no exempta de tristes excepcions, als barris més empobrits de les nostres ciutats és que les mares que no poden alimentar correctament als seus infants passin gana i penúries físiques i psicològiques extremes. I les causes poc tenen a veure amb els vicis individuals. Les altes taxes d’atur i la pobresa econòmica derivada de la recessió, convergeixen amb unes retallades de prestacions i de suport institucional que s’han acarnissat amb les capes més vulnerables de la població. El vergonyós episodi del PIRMI d’agost de 2011 i la reducció dràstica de les beques menjadors són un bon exemple de retallades selectives i ideològiques. Selectives perquè afecten als col·lectius amb un accés més difícil a la protesta social i als mitjans de comunicació. Ideològiques perquè eradiquen qualsevol possibilitat de parlar de drets socials convertint ajudes i prestacions en polítiques graciables dirigides “als pobres”.

Entrades relacionades: 

La reforma del PIRMI: una opció ideològica

Pobresa infantil i escola pública

3 comments on “Darrera la malnutrició infantil hi ha una legió de mares destrossades

  1. Retroenllaç: ¿Qué hay tras un niño desnutrido?

  2. Retroenllaç: Tras la malnutrición infantil hay una legión de madres destrozadas | + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 7, 2013 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , .
%d bloggers like this: