+ arguments?

Albert Sales

Responsabilitat social empresarial: signar acords 1.127 morts després?

Per Albert Sales i Campos // Campanya Roba Neta // RETS

Publicat originalment al Setmanari La Directa número 348 del 22 de maig de 2013 // Col·labora amb la campanya de micromecenatge

La responsabilidad social és signar un acord després de 1.100 víctimes mortals i 1 mil·lió de signatures i amb mig mi·lió de persones protestant als carrers de Daka? Quan gairebé es compleixen tres setmanes de la catàstrofe, Inditex, H&M i altres firmes internacionals han començat a signar el Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh (Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh). Es tracta d’un avenç per als treballadors i les treballadores d’aquest país asiàtic i per als moviments que lluiten contra el poder de les empreses transnacionals malgrat que també constitueixi una acció de pragmatisme empresarial i de cinisme per part d’aquestes firmes.

Associated Press / Reporters

Associated Press / Reporters

Ha fet falta un desastre de grans dimensions amb més d’un miler de morts i gairebé 3000 persones ferides per desbloquejar una proposta que portava cinc anys damunt la taula de les firmes internacionals. També ha calgut la mobilització de més d’un quart de milió d’obrers i obreres que porten encadenant vagues i protestes des del 24 d’abril així com la recollida de més d’un milió de signatures electròniques a l’acció llançada per la Campanya Roba Neta internacional. Amb aquest context, el pas donat per les empreses signants no es pot emmarcar dins la voluntarietat de la “responsabilitat social empresarial” sinó una reacció necessària davant l’erosió de la reputació corporativa que ha suposat l’esfondrament del “Rana Plaza”.

De la mateixa manera que la tragèdia ha permès que els treballadors i treballadores i els moviments internacionals contextualitzessin la situació concreta explicant el drama de l’explotació en la indústria global de la moda, la signatura d’aquest acord ens ha de facilitar donar a conèixer l’arrel del problema: la protecció de que gaudeixen les firmes transnacionals amb cadenes de producció globalitzades a causa de la falta de jurísdicció sobre la seva activitat de cap poder polític. Els obrers i les obreres de Bangla Desh no poden demanar responsabilitats a C&A o a El Corte Inglés del que va passar al “Rana Plaza” perquè, senzillament, les empreses responsables són les fàbriques locals. L’acord signat corresponsabilitza, per primera vegada, a les empreses transnacionals amb el destí de les seves treballadores i treballadors en matèria de seguretat, i fixa un precedent que es pot estendre a altres països i altres matèries.

El risc de manipulació d’aquest acord és evident. Inditex i H&M no han estat les primeres per casualitat. Es tracta de dues empreses que cuiden molt els aspectes de reputació corporativa perquè han estat implicades en molts escàndols relacionats amb l’explotació laboral. Cap de les dues ha estat vinculada amb la tragèdia del 24 d’abril i, després de molts intents de presentar-se davant les persones consumidores com a “firmes responsables o conscients”, ara han vist una bona oportunitat de esdevenir les pioneres en la signatura d’un acord que es feia imprescindible a la vista de l’opinió pública internacional. Però si no hi havia producció per aquestes dues marques a les fàbriques del “Rana Plaza” és per casualitat perquè res no diferencia la seva manera de fer de la de El Corte Inglés o C&A. També és fàcil que el tema de la seguretat eclipsi la resta de problemes que viuen els treballadors i les treballadores de Bangla Desh i per això cal seguir amb la lluita quotidiana i mantenir la finestra a la indústria de la confecció global que ha obert aquesta tragèdia.

La reacció del govern de Bangla Desh, que ha creat un grup de treball per estudiar l’increment del salari mínim legal, també s’emmarca dins els èxits del moviment obrer del país i del suport internacional rebut. La por a que el “made in Bangla Desh” es converteixi en un estigma per als productes que surten d’aquest país ha provocat reaccions. De ben segur, les reformes no seran les que desitjaríem però s’obren espais per a la lluita dels obrers i les obreres bengalís i es dificulta, cada cop més, la repressió salvatge que han viscut els darrers anys.

One comment on “Responsabilitat social empresarial: signar acords 1.127 morts després?

  1. Retroenllaç: A Mango i a El Corte Inglés els agradaria, però no oblidem a les víctimes del Rana Plaza de Bangla Desh | Campanya Roba Neta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 3, 2013 by in (i)RSC, Empreses transnacionals and tagged , , , .
%d bloggers like this: