El 27 de maig de fa dos anys, davant l’agressió desproporcionada i brutal dels mossos d’esquadra per “netejar” la Plaça Catalunya, la ciutadania va donar una lliçó de resistència no violenta davant del món. Tot el seu aparell mediàtic només va aconseguir convèncer a quatre ignorants de que els mossos responien a la “violència” de les masses.  El 27M, ens vam quedar a la Plaça i ens vam quedar a la vida política d’aquest país per no marxar. Les propostes es van fent realitat malgrat el silenci dels seus mitjans de comunicació.

Xarxes de suport mutu, assemblees, projectes comunitaris i iniciatives solidàries autogestionades es multipliquen en silenci per barris i ciutats. En paral·lel, la política institucional segueix mostrant les seves debilitats tornant-se cada cop més autoritària i esdevenint una caricatura de la democràcia liberal. Obrint escletxes, propostes polítiques declaradament i descaradament antisistema alcen la veu i trenquen resistències i dogmatismes fent créixer un poder popular encara embrionari.

Hem pres l’humil decisió de no retrocedir!

En aquest documental ho podeu reviure: