El 3r capítol del “Lletra petita” va plantejar en horari de màxima audiència alguns dels problemes del sistema de producció, distribució i consum de roba. L’equip del programa va incloure bona part de l’entrevista que em van fer a finals del 2012 en aquest programa per il·lustrar la problemàtica de l’explotació laboral a les cadenes de subministrament global de les grans marques.

Vagi per davant que considero que globalment el resultat final va ser satisfactori. Es transmetien alguns missatges de manera clara i entenedora: el nostre consum de roba és insostenible mediambientalment, la roba d’usar i llençar té uns impactes ambientals i socials dels que no som conscients i existeixen maneres de fer alternatives (malgrat es van deixar entreveure grans dificultats per a la seva supervivència).

Vaig trobar a faltar però més contundència en la defensa d’aquests missatges. En què es concreta l’explotació laboral de la que es parla en el programa en no poques ocasions? Quins són els impactes mediambientals d’una de les indústries més importants del planeta? No s’expliciten ni els horaris ni els salaris que s’estan cobrant en el sector de la confecció global i, per descomptat, no es parla de l’arrel del problema: la submissió política de les masses de treballadors i treballadores a través de la repressió sindical i de l’amenaça constant de deslocalització. No es van apuntar tampoc els desastres que s’estan vivint en els principals rius asiàtics a causa dels tints i dels detergents relacionats amb la fabricació de la roba que es reparteix pels aparadors de tot el món.

Veure el programa