+ arguments?

Albert Sales

Tertúlies i classes populars: Una percepció de la realitat necessàriament oposada

Publicat al Setmanari La Directa nº298 del 12/12/2012

Després de les eleccions del 25 de novembre quedo embadalit sentint com els mateixos tertulians i tertulianes que discutien si CiU assoliria la majoria absoluta o es quedaria a les portes, cerquen explicacions a la patacada electoral de la dreta catalana. Es tracta dels mateixos opinòlegs  i opinòlogues que es van esmerçar a centrar l’atenció prèvia a les eleccions en el debat sobiranista fent el joc a la messiànica campanya d’Artur Mas que pretenia capitalitzar la “voluntat d’un poble per fer-ho possible”. Les tertúlies dels mitjans públics catalans i espanyols, així com les de les emissores de Can Godó, van girar al voltant del significat del pronom feble “ho” que el Sr. Mas, conscient de que CiU no podia abandonar radicalment la ambigüetat nacionalista en que tant còmode s’ha sentit sempre, va deixar a l’aire.

Els resultats electorals demostren que la realitat del país és molt més complexa que la que s’observa des dels púlpits mediàtics. Sense entrar en els molts debats i lectures partidistes d’aquests dies, sembla que l’eix social i la preocupació de la ciutadania per les polítiques públiques pesa força més del que alguns esperaven i que l’estelada convergent no ha estat capaç de tapar les retallades i el seu impacte en la vida quotidiana de les persones.

I és aquí on em desmarco dels anàlisis electorals per remarcar un fet que no per conegut deixa de passar desapercebut. Els tertulians i tertulianes que circulen d’una televisió a una altre i d’emissora de ràdio en emissora de ràdio no necessàriament obliden el pes de l’eix social per una conspiració mediàtica dirigida a reforçar la campanya convergent ni per la pròpia selecció, ideològicament esbiaixada, de les persones que participen en els programes de tertúlia  Hi ha raons molt més naturals, si se’m permet utilitzar aquest terme. La fórmula de les tertúlies i dels opinadors i opinadores “en nòmina” és molt pràctica per als mitjans. Unes quantes persones amb capacitat oratòria omplen hores i hores d’emissió comentant tots els temes d’actualitat. Evidentment no poden ser expertes en tots els temes d’actualitat però han de justificar la seva presència a la taula (i els seus honoraris) i, per tant, es llencen a deixar anar sentències contundents que, expressades amb la seguretat que donen moltes hores de vol mediàtic, es converteixen en veritats només contestades per altres tertulians que gasten la mateixa actitud. Fer de les tertúlies un complement, gens despreciable, als ingressos habituals es converteix en un incentiu més que raonable per no quedar-se mai callat i per ser polèmic en la justa mesura que faci del tertulià de torn un producte atractiu però que no sigui incòmode. La font d’informació dels “todólogos” (manllevant el terme de Carlos Taibo) no és doncs l’observació de la realitat social sinó, per força i per economia del temps, els propis mitjans de comunicació, en una espiral endogàmica que no necessàriament reflecteix el que preocupa a la gent “corrent”.

En segon lloc, aquestes opinòloges i opinòlegs, un grup de gent endogàmic que tan bé afirma conèixer la realitat social que els envolta, pertanyen a professions i estrats socials molt concrets. El 80% de la plantilla està formada per periodistes (amb càrrecs presents o passats d’alta responsabilitat, influència i remuneració), ex-polítics i professors i professores d’universitat (amb carrera consolidada, plaça assegurada i salari més que respectable), completant l’equip algun notari, escriptor, advocada o enginyer. No poso en dubte els assoliments professionals d’aquestes i aquests líders d’opinió. Però el cert és que la nostra societat té poc de meritocràtica i que l’origen social de la “classe de serveis” (en paraules de John Golthorpe) o dels professionals d’alta qualificació està clarament esbiaixada i que els seus cercles de relació propers no són, precissament, els que més directament estant patint les conseqüències de les polítiques antisocials de la dreta catalana.

Sense voluntat d’ofendre a les més que probables excepcions  la capacitat d’empatitzar dels éssers humans és força limitada i es fa complicat que persones amb una renda assegurada (molts i moltes viuríem un mes amb el que un tertulià de TV3 cobre per participar a tres programes) i amb un entorn social que pateix la crisi d’una manera que poc té a veure amb la situació d’una família desnonada, una llar perceptora de la Renda Mínima (o ex-perceptora de la renda mínima atesa la política aplicada en la matèria pel govern convergent), o una persona aturada a qui se li està acabant la prestació i no té estalvis ni patrimoni. L’allunyada realitat de part de les elits mediàtiques i polítiques d’aquest país respecte el que es viu al carrer fa que hagin viscut en la il·lusió de que era possible tapar-ho tot amb el debat sobiranista i ara, amb els resultats davant dels nassos, se n’adonen que, malgrat el silenci mediàtic, existeix un debat sobre la futura cohesió social de Catalunya que no són capaços d’abordar amb el rigor necessari.

Per saber més sobre tertúlies i opinòlegs: 

Taibo, Carlos (2011) Contra los tertulianos. Libros de la Catarata. Madrid.

Giro, Xavier i Andres, Oriol (2010) La retallada social del govern español a les tertúlies matinals de TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 Mèdia.cat [d’on procedeix la llista de tertulians i tertulianes que apareix a continuació, participants en els programes matinals de TV3, Catalunya Ràdio i RAC 1 durant maig de 2010]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Desembre 18, 2012 by in Comunicació and tagged , , .
%d bloggers like this: