+ arguments?

Albert Sales

Explotació infantil al sector de la moda: una realitat lluny de ser erradicada

Als anys 90, els primers escàndols relacionats amb les condicions de treball a les cadenes de suministrament globals de la indústria de la moda es centraven en revelar l’explotació de treballadors i, sobretot, treballadores menors de 16 anys a països com Xina, la Índia o Pakistan. Arrel d’aquelles primeres denuncies i de l’alta sensibilitat mostrada per l’opinió pública dels països rics davant la presencia de menors en fàbriques insalubres, les marques internacionals han fet grans esforços per evitar situacions en que es pugui relacionar la seva imatge amb el treball infantil.

Malgrat tot, l’explotació infantil en el sector no és una realitat que es pugui considerar erradicada. En les llarges cadenes de subcontractació existeixen tallers i fàbriques que encara tenen entre les seves treballadores i treballadors, nois i noies de menys de 16 anys. Al Marroc, per exemple, les obreres entrevistades en la darrera recerca de la Campanya Roba Neta espanyola explicaven que durant el període de vacances escolars moltes nenes s’incorporaven a les factories com a aprenentes, realitzant les mateixes tasques que les treballadores adultes però cobrant només un 40% del salari mínim.

Les darreres denúncies globals per explotació infantil estan relacionades amb els informes publicats per SOMO (Centre de Recerca sobre Empreses Transnacionals per les seves sigles en Holandès) i l’ICN (el Comitè Indi dels Paíssos Baixos) durant el 2011 i el 2012 sobre la situació a les fábriques de Tamil Nadu, a l’Índia. Als documents “Captured by Cotton” i “Maid in India”, les organitzacions neerlandeses, conjuntament amb organitzacions locals de defensa dels drets humans denunciaven que centenars de milers de nenes estaven treballant en aquella regió sota un règim anomenat Sumangali que consisteix en pagar a dones joves una suma de diners que s’utilitzarà per un dot al final d’un període de tres anys. Suposadament, les treballadores disposen del necessari per viure i acumulen hores de treball per tal de poder pagar un dot que garanteixi un bon casament. El resultat acaba sent una situació que pot ser qualificada de treball forçat. Les treballadores, extremadament joves, són sotmeses a llargues jornades laborales, en centres de treball insalubres i per salaris irrisoris, inclús si comparant-los amb el mínim legal de la zona.

Empreses internacionals com Marks & Spencer, Diesel, Ralph Lauren, o Quicksilver, han intentant desmarcarse de l’assumpte malgrat aparèixer als informes. Altres com les espanyoles El Corte Inglés, Cortefiel (Springfield) o Inditex, que tenen com a proveïdora una de les fábriques investigada per SOMO a “Captured by Cotton”, una factoría anomenada Eastman Exports, han declarat públicament el seu compromís en la lluita contra l’explotació infantil i la pràctica del Sumangali. Al 2011, aquestes empreses afirmaven que cap dels seus proveïdors mantenia aquest sistema de relació laboral. Inditex, per la seva part, va afirmar taxativament que les seves adutories li garantien que cap dels seus proveidors mantenia el Sumangali. A la investigació de l’informe “Maid in India”, SOMO i el ICN van identificar producció per a Pull and Bear (marca propietat d’Inditex) a la Eastman Exports. Tot i que Eastman ha abandonat aquest sistema, en la investigació es va documentar que la fàbrica comptava amb treballadores de 14 i 15 anys i que durant algunes èpoques de punta de feina s’havien registrat torns de més de 24 hores seguides.

Més informació a la pàgina web de SOMO: http://somo.nl/publications-en/Publication_3818

One comment on “Explotació infantil al sector de la moda: una realitat lluny de ser erradicada

  1. Retroenllaç: Explotación infantil en el sector de la moda: una realidad no erradicada « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 27, 2012 by in (i)RSC, Empreses transnacionals.
%d bloggers like this: