+ arguments?

Albert Sales

L’ètica del treball i els “bons pobres”

La Gran Recessió en la que s’han instal·lat les economies occidentals està fent trontollar alguns dels principis bàsics sobre els que es sosté el sistema d’estratificació social de les nostres societats. Es consoliden i s’amplifiquen processos que es van iniciar amb la progressiva imposició del projecte neoliberal. Durant els darrers trenta anys, s’ha anat fent cada cop més evident que el treball assalariat no constitueix una garantia per evitar la pobresa. Cada cop són més les persones treballadores que, tot i “gaudir” d’una ocupació, tenen uns ingressos per sota dels llindars de pobresa. Cada cop es fa més difícil construir un projecte de vida i assolir un nivell de seguretat existencial acceptable al voltant d’una carrera professional o laboral. La credibilitat de les històries d’homes (acostumen a ser homes) fets a ells mateixos, que d’un origen humil arriben, gràcies al seu esforç, a ser rics i triomfadors, es dilueix erosionant la ficció de la societat del merit ¿Què justifica els desorbitats salaris del banquers jugadors del casino global? ¿Sobre quina legitimitat descansa la llibertat de les grans fortunes per a l’especulació i l’exercici d’un poder tan antidemocràtic com el de les dictadures més salvatges?

En els primers compassos del capitalisme, el principal obstacle per a la creixement econòmic era el “treballador tradicional” que, motivat per la necessitat i no pas per la cobdícia, no veia raons per ser més productiu o per competir i per guanyar més. Prèviament al desenvolupament i l’adoctrinament de les masses proletàries en l’ètica capitalista, el treball era una càrrega que havien de patir serfs i camperols per garantir la seva supervivència. Els estaments privilegiats no treballaven, es dedicaven a la política i la guerra; les tasques dels artesans eren més properes a l’art que no pas al treball; i el mercadeig tampoc es considerava treball. Amb l’ètica del treball es pretén convertir al treball industrial, brut i desagraït, en una via per assolir la dignitat. El treball assalariat, realitzat fora de la llar, dignifica i proporciona dret de pertinença a la societat. L’ètica del treball inculcada a través de les noves institucions estatals prepara obrers disciplinats disposats a restar en el seu lloc de treball durant llargues jornades i esperançats en la il·lusió del “progrés” i de la mobilitat social ascendent a través del merit i l’esforç.

L’ètica del treball encara ha de prestar els seus serveis al capitalisme. A la societat del consum i del consumisme,  serveix per establir una distinció entre els “bons pobres” i els “mals pobres”; entre les persones i les famílies que es troben en situació de pobresa però que “volen treballar” i les persones que cauen en la pobresa pels seus propis vicis i defectes personals. Aquestes últimes, no mereixedores de les atencions dels cada cop més limitats sistemes de protecció social es consideren paràsits als que cal fiscalitzar i, inclús, castigar. L’estigmatització, pas previ a la criminalització, converteix a les persones en situació de pobresa en sospitoses habituals convertint els seus problemes en trajectòries biogràfiques desafortunades a no ser que estiguin disposades a mostrar una predisposició visible i infatigable a acceptar la precarietat i l’explotació subproletària com una constant a les seves vides.

2 comments on “L’ètica del treball i els “bons pobres”

  1. dani...él
    Octubre 20, 2012

    Per si t’és d’utilitat:

    http://www.ub.edu/geocrit/sn-94-103.htm

  2. Retroenllaç: ¡A la cárcel con ellos! « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 19, 2012 by in Exclusió social i pobresa, Filosofant.
%d bloggers like this: