+ arguments?

Albert Sales

Les retallades en educació: una hipoteca impagable

[Publicat al número 102 de la revista Jovent]

Una educació pública universal i d’una qualitat acceptable s’ha convertit en un requisit indispensable per a la cohesió social. Durant molt de temps, l’acceptació de les desigualtats socials a les societats capitalistes occidentals ha estat fonamentada en el mite de la meritocràcia. Suposadament, les mesures de protecció social dels Estats del Benestar i, en especial, el sistema educatiu, proporcionaven als individus recursos suficients com per desenvolupar el seu potencial i els seus projectes vitals amb independència de l’origen de classe social. En conseqüència, qui acabava accedint a l’èxit econòmic, professional o polític era qui havia estudiat més dur.

Malgrat l’extensa evidència empírica que demostra que la igualtat d’oportunitats a la nostra societat és un mite sense massa fonament i que les desigualtats per raó d’origen familiar, sexe, origen geogràfic o ètnic, han estat sempre presents, la relativa extensió de les anomenades classes mitges i l’espectacular increment de l’accés als estudis universitaris, han provocat que bona part de la ciutadania se sentís còmode pensant que gaudir d’una certa seguretat i d’un alt nivell de consum era fruit del seu treball i del seu merit. La contrapartida ha estat pensar que, a les societats del mèrit, qui no accedia a la terra promesa de les classes mitjanes era perquè no s’havia preparat prou degut a la seva pròpia vagància o per la seva falta de talent. Així, obviant els mecanismes de reproducció social de l’exclusió i de la pobresa tan ben descrits per milers de pàgines d’estudis sociològics, s’ha mantingut un cert consens a l’hora de justificar de les desigualtats.

Durant les darreres dècades, una interessada visió simplista del sistema eductiu i de la seva relació amb la reproducció de les desigualtats socials ha fet que la major part de la ciutadania considerés que la universitat era oberta a tothom només pel fet de mantenir unes taxes relativament assequibles i que era una institució que permetia la mobilitat social ascendent de les classes populars. Avui sembla que el miratge s’esvaeix. Per una banda, les retallades a tots els nivells del sistema educatiu fa més evident que mai que no tots els infants tenen les mateixes oportunitats de rebre una educació de qualitat. Per l’altra, l’increment de les taxes universitàries fa evident quelcom que no és nou: que no tothom pot accedir a la universitat.

L’evidència empírica assenyala que la posició socioeconòmica de les famílies, mesurada en funció del nivell d’ingressos i de les credencials educatives de pare i mare, manté una associació significativa amb el rendiment acadèmic dels infants i amb el risc d’abandonament escolar. Les diferències per raó d’origen social es moderen quan el sistema educatiu està dotat de recursos suficients per portar a terme polítiques d’atenció a la diversitat de l’alumnat de qualitat. Els dèficits educatius tenen una relació molt estreta amb l’estructura d’oportunitats laborals de les persones i el fracàs escolar és una variable molt rellevant per a explicar la pobresa i l’exclusió a la vida adulta. Per fer front a les problemàtiques derivades de mantenir a més de dos milions de nens i nenes en situació de pobresa, retallar els recursos destinats al sistema educatiu és una autèntica temeritat social i una condemna a la perpetuació de les desigualtats.

A l’erosió de l’educació primària i secundària s’afegeix el progressiu increment del cost de l’ensenyament universitari que tanca les portes de les universitats a una part de les famílies que no poden assumir els costos directes i els costos d’oportunitat de que el jovent inverteixi temps i diners en estudis que tampoc garanteixen una inserció laboral fàcil. Alhora, s’obliga a una altra part de les llars a endeutar-se per poder pagar matrícula, desplaçaments, allotjaments i altres despeses associades. El resultat final: un biaix en l’origen social de l’alumnat que farà cada cop més difícil defensar la idea d’una universitat oberta a la societat que crea oportunitats.

Per saber més i per accedir a referències bibliogràfiques:

https://albertsales.wordpress.com/2012/01/11/la-pobresa-infantil-i-la-reproduccio-de-les-desigualtats-socials/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 8, 2012 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , .
%d bloggers like this: