+ arguments?

Albert Sales

Ni la delinqüència augmenta ni el codi penal espanyol és tou

[Trobareu una versió extensa d’aquesta entrada al Setmanari La Directa número 288, publicat en paper el 3 d’octubre de 2012]

Els mateixos que avui es refereixen al codi penal com un text del passat no adaptat a la realitat delictiva del segle XXI i que han anunciat el seu enduriment, ja van liderar una reforma del mateix durant el govern d’Aznar i amb Mariano Rajoy com a Ministre de Justícia. L’any 2003, Partit Popular va aprovar una reforma del codi penal amb el suport del PSOE. Les forces polítiques majoritàries van desplegar una retòrica plena de clitxés del populisme punitiu importat de l’altra banda de l’Atlàntic, recordant a la ciutadania la necessitat de mà dura amb les creixents mostres de violència urbana i amb els delinqüents multireincidents, i de fer front als nous perills derivats la immigració i de l’amenaça terrorista. Els socialistes van afirmar que es veien obligats a donar suport a la reforma per responsabilitat i per la imperiosa necessitat de lluitar contra la inseguretat ciutadana.

La reforma suposava, entre altres canvis, l’ampliació de la capacitat dels jutges per decretar presó preventiva; la incorporació de mesures per promoure la “justícia ràpida”, introduïnt incentius per a que les persones inculpades firmessin declaracions de culpabilitat per evitar tràmits judicials i aconseguir beneficis penitenciaris; l’augment de la quantia penal màxima, que passava dels 30 als 40 anys; i condicionava la concessió del 3r grau al pagament efectiu de responsabilitats civils, la qual cosa introduïa un clar element de discriminació econòmica.

El codi penal espanyol sembla estar molt al dia amb les tendències punitives imperants en el discurs neoliberal. El marcat increment de la població penitenciària, que en tot l’Estat espanyol ha passat de 41.903 persones el 1996 a 76.079 persones el 2009, es deu més a la duresa del codi penal del 1995 i de la reforma de 2003 que no pas a un augment de la delinqüència.

Hi ha un elevat consens en la sociologia i la criminologia a considerar les enquestes de victimització, amb tots els seus defectes, les millors eines per valorar l’evolució de la comissió de delictes i del seu impacte entre la ciutadania. Tanmateix, no hi ha a l’Estat cap administració que hagi assumit el repte de realitzar periòdicament una enquesta de victimització i les úniques dades amb què es compta procedeixen de les dues participacions d’Espanya a la International Crime and Victimisation Survey (ICVS), al 1989 i al 2005, i de l’enquesta realitzada el 2009 per l’Observatori de la Delinqüència (ODA) de l’Institut andalús Interuniversitari de Criminologia. A partir de les escasses dades disponibles no només no es pot inferir un increment de la delinqüència, sinó que s’observa un retrocés en la victimització en gairebé totes les formes de delicte. Mentre que el 1989, el 47,2% de la ciutadania (amb un marge d’error del 2,5% per a un nivell de confiança del 95,5% i p=q) havia estat víctima d’algun delicte en els 5 anys anteriors a la realització de l’enquesta, el 2005 la proporció s’havia reduït el 42,7% i el 2009 al 38,7% (amb un marge d’error del 2,62% per a un nivell de confiança del 95,5% ip = q ).

Tant els robatoris de cotxes, com els d’objectes a l’interior dels vehicles, els robatoris en habitatges, les agressions sexuals, o les agressions físiques, han reduït les seves taxes de victimització. També s’han reduït els robatoris amb violència i intimidació que tenen un gran impacte en la sensació de seguretat de la ciutadania. D’una taxa del 9,2% al 1989 s’ha passat a un 5,6% el 2009.

Si no existeix evidència empírica que el justifiqui, perquè té tant d’èxit el populisme punitiu? Probablement, l’increment d’altres tipus d’inseguretats derivades de la precarització dels mercats laborals o de l’extensió del risc de pobresa entre àmplies capes de la població, genera sensibilitat a discursos que ofereixin respostes ràpides, fàcils d’explicar i que traslladin la culpabilitat a persones i col·lectius amb comportaments que es desviïn dels majoritaris.

Els discursos de la dreta ens poden fer pensar que ens envolten milers d’éssers perillosos disposats a provocar tota mena de mals per apoderar les nostres coses, per fer-se amb els nostres diners o, el que és pitjor, per sentir pur plaer. El pitjor d¡aquest argumentari punitiu desplegat per polítics i mitjans de desinformació és que es basa en mites que no se sustenten en evidència empírica i que no hi ha una resposta clara, valenta, informada i contundent, de l’anomenada esquerra parlamentària.

L’assetjament penal i policial de col·lectius tan diversos com les persones sense llar, les prostitutes del carrer, els petits traficants de drogues o els venedors ambulants, classificats junts en el sac dels exclosos que no volen seguir camins d’inserció, té una finalitat moralitzant: fer acceptar a les majories que cauen en la nova pobresa el seu destí de precarietat laboral a risc de ser considerats paràsits socials.

Aquesta visió conservadora de l’estratificació social pretèn atribuir l’exclusió social a factors individuals, descarregant de culpa la societat majoritària. És en aquest paradigma ideològic on s’emmarquen les polítiques com la de retirar el subsidi d’atur a les persones que no acceptin un lloc de treball, la de fiscalitzar la vida de les persones beneficiàries del PIRMI, o la imposició de multes a persones sense llar per incompliment de l’ordenança de civisme a la ciutat de Barcelona.

One comment on “Ni la delinqüència augmenta ni el codi penal espanyol és tou

  1. Retroenllaç: Ni la delincuencia aumenta ni el código penal español es blando « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 3, 2012 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , .
%d bloggers like this: