+ arguments?

Albert Sales

Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu

(en castellano aquí)

Els discursos de la dreta sobre el funcionament del sistema penal i de les forces de seguretat ens poden fer pensar que ens envolten milers d’éssers perillosos disposats a provocar tota mena de mals per apoderar les nostres coses, per fer-se amb els nostres diners o, el que és pitjor, per sentir pur plaer. A jutjar pels continguts de campanyes electorals i pels debats previs a l’aprovació de mesures com el recentment anunciat enduriment del codi penal, sembla que els delinqüents s’aprofiten d’un sistema tou i permissiu que facilita que, en cas d’anar a petar en un calabós, l’assassí de torn surti en poques hores per la mateixa porta per on ha entrat. El pitjor de l’argumentari punitiu desplegat per polítics i mitjans de desinformació és que es basa en mites que no se sustenten en evidència empírica i que no hi ha una resposta clara, valenta, informada i contundent, de l’anomenada esquerra parlamentària.

Gallardón va anunciar que es durien a terme canvis en el codi penal espanyol amb la finalitat d’adaptar a la delinqüència del segle XXI. Els grans titulars de l’anunci del ministre de justícia van ser que incorporava la figura de la “la presó permanent revisable i la custòdia de seguretat, amb la finalitat de proporcionar una resposta penal més adequada a certs crims que causen una especial repulsa social”. Els crims que es contemplen per l’aplicació d’aquesta modalitat de cadena perpètua són els homicidis terroristes, els atemptats comesos contra el Rei o el Príncep hereu i contra caps d’Estat estrangers, els casos de genocidi i crims de lesa humanitat amb homicidi, i el assassinat de menors de 16 anys o de persones d’especial vulnerabilitat.

Hi ha la remota possibilitat que la plana major de la política espanyola cregui necessària la reforma del codi penal però en aquests temps en què la política (o el politiqueig) es modela a cop d’enquesta i dels cars consells dels spin doctors, és difícil creure que un tema tan calent hagi estat llançat a la palestra sense un previ càlcul de rèdits electorals. No és casual, que s’anunciï a bombo i platerets un increment de les penes per a aquells que comenten crims que generin especial repulsa social just després de “resoldre” un cas d’assassinat a dos menors que ha estat tractat de manera “especialment repulsiva” per els mitjans de desinformació del país. Una oportunitat així no es pot desaprofitar: quin rival electoral podria atrevir-se a qüestionar que s’endureixin els càstigs a repugnants homicides de nens? I per a la immensa majoria de votants es tracta d’una mesura positiva en pro de la seva seguretat i la dels seus fills i filles. Als màxim, el Partit Popular podria perdre els vots d’uns quants homicides infantils.

La forma en què s’anuncia la restauració de la cadena perpètua per Gallardón i la menció explicita de la seva aplicació a “crims especialment repulsius” com els assassinats de menors compleix amb almenys sis de les deu estratègies de manipulació informativa descrites pel lingüista Noam Chomsky. (1) Serveix com distracció als problemes realment urgents en aquest moment, (2) dóna rellevància a un problema que no existeix (no parlo aquí de l’assassinat dels menors en qüestió sinó de la suposada laxitud del sistema penal espanyol) i ofereix solucions fàcils, (3) introdueix mesures de manera gradual, en aquest cas la restauració de la cadena perpètua, (4) pretén generar respostes emocionals evitant l’anàlisi racional de les alternatives, (5) manté el públic en la ignorància ocultant dades objectives sobre la criminalitat i la delinqüència; (6) part del coneixement de les dinàmiques socials i dels corrents d’opinió que ofereixen les eines d’anàlisi sociològica de l’estat i de les empreses especialitzades.

Però la modificació del codi penal no és tan sols una reforma electoralista. Forma part del populisme punitiu que, gradualment importat dels Estats Units, avança a Europa associat a la desarticulació dels Estats del Benestar i la imposició del projecte neoliberal. Els mecanismes d’integració social o d’atenció social als col·lectius vulnerables es substitueixen progressivament per l’estratègia del càstig cap als comportaments que es desvien del que la “societat majoritària” considera correcte, tractant d’incloure en la mateixa borsa de persones sospitoses de ser paràsits del sistema a drogodependents, traficants, prostitutes, mares solteres que viuen del suport institucional, persones sense llar i tot aquell individu la mera existència incomodi a la ciutadania de bé. El procés, força consolidat als Estats Units, desplaça el pes de l’acció de l’estat de l’atenció a la persecució de la població exclosa i es justifica a través de l’estigmatització i de la culpabilització de les víctimes a través de l’ús deliberat d’una publicitat enganyosa que porta a creure al “ciutadà de bé” que l’exclusió social és fruit de la renúncia voluntària de la mala gent a sotmetre a l’ètica del treball, que cada vegada hi ha més violència i delinqüència als carrers i que fa falta més repressió per garantir la seva pròpia seguretat.

Recomanacions bibliogràfiques:

Wacquant, Loïc (2010) Castigar a los pobres. El gobierno neoliberal de la inseguridad social. Gedisa.

Aranda et al. (2005) El Populisme Punitiu: Anàlisi de les reformes i contra-reformes del Sistema Penal a Espanya (1995-2005) Observatori del sistema penal i els drets humans. Universitat de Barcelona.

One comment on “Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu

  1. Retroenllaç: El código penal de Gallardón y el populismo punitivo « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Setembre 21, 2012 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , .
%d bloggers like this: