Apunta’t al pla d’actuació contra (les causes de) la crisi

El setembre, igual que l’inici d’any, és moment de bones intencions i de començar col·leccions per fascicles. Comença el curs prenent decisions i fent canvis de debò. Aquí van algunes propostes. No t’estiguis de fer-ne més als comentaris!

PROPOSTA 1: CANVIA DE PROVEIDOR D’ENERGIA ELÈCTRICA

Fart/a de rebre factures d’Endesa   o d’Iberdrola? Cansada de que els teus diners vagin a parar sempre a les mateixes butxaques i que continuin engreixant un sistema de producció energètica insostenible? Passa’t a Som Energia

L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable.

No hem d’esperar a que els governs ho facin per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem.

Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d’escoltar.

Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.

Som Energia vol ser una eina que permeti caminar cap al futur que volem, i que comencem a fer-ho a partir d’ara mateix!

Per què ser soci/a de Som Energia:

1. Perquè tothom hi pot participar i tenir accés a l’energia d’origen renovable.
2. Perquè pots invertir directament en projectes renovables per desenvolupar una economia sostenible.
3. Perquè ets copropietari/a i tots els membres tenen igual vot amb una única aportació retornable de tan sols 100€.
4. Per guanyar independència de les grans companyies energètiques.
5. Per gaudir d’un millor servei, amb informació veraç i amb un tracte personal.
6. Perquè és un model de negoci òptim al ser:

a. sense despeses en publicitat
b. sense grans sous a directius
c. amb oficines modestes i eficients
d. amb una gestió i comunicació via web

7. Per crear un moviment social a favor de les renovables i la participació ciutadana.
8. Perquè no són només paraules, amb Som Energia passes a l’acció fent un consum responsable i fent inversions directes per generar bona energia.

PROPOSTA 2: PASSA’T A LES FINANCES ÈTIQUES

No és obligatori que els teus diners continuin en mans dels causants de la crisi. Tampoc és obligatori resignar-se a no saber que fan les entitats amb els diners que “ens guarden”. Passa’t a les Finances Ètiques i emancipa’t de La Caixa, el Banc Santander, el BBVA i la resta de depredadors socials.

La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals que respon a aquestes preguntes. És una altra forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d’estalvi, fons d’inversió o dipòsits a termini que pretenen l’ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables socialment i ambiental. La banca ètica implica les persones i la seva capacitat d’estalvi en projectes que busquen el desenvolupament, la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient a qualsevol lloc del planeta. Tenen la transparència com a principi fonamental.

Per què cal doncs?

1. Per reinventar les finances
2. Per la transparència
3. Pel criteri ètic
4. Pel benefici de tothom
5. Per l’oferta de serveis

A la pàgina web de FETS trobaràs informació sobre les entitats de finances ètiques que operen a Catalunya: Coop57, Fiare, OikoCrèdit, Triodos Bank.

PROPOSTA 3: CONSUMEIX LOCAL I ECOLÒGIC

Abandona a Carrefour i Mercadona (i la resta de grans superfícies). Són una eina d’acumulació de capital i de poder. Destrueixen la sobirania alimentària i enfonsen econòmicament les explotacions agraries mitjanes i petites. Desolen el camp i els barris…

Busca la cooperativa de consum més propera a casa i si les teves circumstàncies no et permeten implicar-te en una cooperativa cerca altres vies de distribució més humanes i que apostin pels productes ecològics i locals, ja siguin parades als mercats municipals, botigues de confiança, productors coneguts que venguin directament…

Més sobre les cooperatives de consum:

Ecoconsum

La Repera

Altres enllaços interessants:

Hort Girasol

Mercat local

PROPOSTA 4: REVISA EL TEU ARMARI

Aprofita per redescobrir coses que havies oblidat i t’estalviaràs algunes compres innecessaries. Regala, intercanvia o recicla tot allò que no hagis utilitzat en el darrer any. Fes espai, respira i apropat als mercats d’intercanvi.

Agenda de la web Millor que nou, 100% vell.

No cal seguir omplint-li les butxaques a l’Amancio per vestir bé.

Criteris per a un consum responsable de roba.

PROPOSTA 5: CONEIX ALTERNATIVES DE PRIMERA MÀ

Vine a la I Fira de la Economia Social i Solidària del 27 al 29 d’octubre a la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona).

PROPOSTA ZERO: ORGANITZA’T

Vols construir més alternatives? Apropa’t a l’Assemblea del teu poble o del teu barri, afegeix-te a un col·lectiu en el que puguis aportar, participa en les mobilitzacions ciutadanes.

Anuncis

La extensión de los riesgos sociales y el mito de la nueva pobreza

Contenidos para el taller realizado el 24 de agosto en la 3a Universidad de verano de Izquierda Anticapitalista.

La crisis y las políticas adoptadas por el gobierno español y los gobiernos autonómicos han acelerado el proceso de empobrecimiento de gran parte de la ciudadanía de este país. Lejos ya de la pantomima de los brotes verdes y de la absurda negación del pozo económico y social en el que se adentraba el Estado español, parece ser que la clase política empieza a aceptar el incremento substancial de las situaciones de pobreza y exclusión social que, como una epidemia, se extienden entre los hogares de ciudades y pueblos. De manera ingenua o intencionalmente equivocada, los medios de desinformación y los tertulianos instalados en sus platos y estudios radiofónicos hablan de la “nueva pobreza” como si se tratara del resultado del ataque de un monstruo amorfo, anónimo e incontrolable llamado crisis que, como un tsunami, destroza familias y vidas. Para los comentaristas de la actualidad, la “nueva pobreza” afecta a personas que presentan características distintas a las de “los pobres de toda la vida”. Supuestamente, se trata de una pobreza que irrumpe en los hogares de personas con un nivel de estudios alto, con larga experiencia profesional, con pisos “de propiedad”… y que además gozan de todos los privilegios que les otorga la nacionalidad española.

Il·lustració de Miguel Brieva

Con una mezcla de compasión y sorpresa se muestran en televisión la vida cotidiana de hogares con todos sus miembros atrapados en el desempleo, de personas de treinta años cargadas de másteres que no encuentran lugar en un mercado laboral “en reconversión”, o de pensionistas que deben mantener con su jubilación a hijas e hijos regresados al hogar materno después de perder el trabajo asalariado.

Si bien es cierto que la crisis y la destrucción masiva de puestos de trabajo ha acelerado el proceso, no es muy preciso situar la aparición de esta “nueva pobreza” en los tiempos actuales, ni atribuirla a la crisis que padecemos. Los factores de protección que tradicionalmente dejaban buena parte de la población de los países ricos fuera de riesgo de pobreza, hace cerca de tres décadas que van desapareciendo progresivamente. Los estados de bienestar desarrollados tras la Segunda Guerra Mundial generaban unos mecanismos de protección social que debían convertir la pobreza en un problema del pasado. Pero los sistemas de bienestar social nunca lograron erradicar absolutamente la pobreza y algunas bolsas de exclusión social se mantuvieron al margen de la “sociedad de las clases medias” sufriendo las consecuencias de la marginalidad y de la estigmatización. Continue reading “La extensión de los riesgos sociales y el mito de la nueva pobreza”

Sessió de Sociologia curs de directorxs d’activitats de lleure

Comparteixo el guió i alguns recursos complementaris de la sessió de Sociologia del 19 d’agost.

Sociologia. Curs de directorxs d’activitats de lleure.

Llinàs del Vallès, Agost 2012.

1. Funcions socials de l’educació en el lleure

Transformació social vs. reproducció de l’statu quo

Paliar poblemes socials des del lleure?

Les funcions de l’Ed en el Ll en temps de crisi

2. Historia de l’educació en el lleure a Catalunya

Apunts de Quim Díaz, de l’Escola Empordà.

Un model basat en el voluntariat.

La professionalització i la mercantilització

3. Entorn

Diagnosi: La societat post-moderna o la modernitat líquida. Educació en el lleure: Lluitant contra l’individualisme?

Eixos de desigualtat: Gènere

(Lectura: Eva Bonet: “Cal retallar les distàncies entre el feminisme universitari i el carrer”)

Migracions (Lectura: Immigració: mà d’obra d’usar i llençar)

Increment de la pobresa (Lectura: La pobresa infantil i la reproducció de les desigualtats socials)

4. L’educació en el lleure davant la crisi: accions concretes i propostes

Reptes i problemes de l’educació en el lleure en temps de crisi

  • Augment de la insegurtat laboral en les famílies: problemes econòmics, afectius…
  • Desànim, ambient enrarit
  • Reducció de la despesa en oci familiar
  • Disminució de les subvencions i més traves burocràtiques (finançament per activitats i no a les entitats)
  • Disminució de la partipació de nens i nenes en activitats cares
  • Increment dels nens i nenes apuntats als grups
  • Necessitat de treballar dels monitors i monitores. Precarietat laboral que no permet “agafar-se” vacances quan es fan les activitats d’estiu.

Com ser més inclussius/ves (Pluja d’idees):

  • Replantejar activitats cares
  • Crear una bossa comú (número de compte) on es puguin fer aportacions anònimes per becar a les famílies en problemes
  • Activitats de finançament autogestionades (venda de roses per St Jordi)
  • Treballar el tema del consum
  • Donar-nos a conèixer a les famílies del barri amb problemes econòmics
  • Facilitar alternatives de pagament (fraccionament)
  • Reduïr les despeses de l’activitat (reutilitzar materials, coherència amb consum responsable)
  • Coordinació en l’ús dels recursos entre entitats, escoles i famílies
  • Consciència i sensibilitzar sobre la realitat social
  • Valorar allò que no és mercantil o que no implica intercanvi econòmic.
  • Patrocinadors?
  • Formar-se per acompanyar a les famílies amb problemes, per ser sensibles a la seva realitat
  • Activitats d’incidència. Per un barri més inclusiu. Participació en consells de particació…

Sessió de Sociologia curs de monitorxs d’activitats de lleure

Comparteixo el guió i alguns recursos complementaris de la sessió de Sociologia del 19 d’agost.

Sociologia. Curs de monitorxs d’activitats de lleure.

Llinàs del Vallès, Agost 2012.

1. L’entorn social

Com és la nostra societat?

Conceptes clau: Risc i canvi, precarietat, modernitat líquida, mercantilització, privatització –> individualització

Quin valor donem al treball?

Com ens definim? QUI ETS?

Quin valor donem a l’oci?

Les principals opcions d’oci.

2. L’educació en el lleure: espai de transformació social?

Valors imperants que no ens agraden –> cap on volem anar?

Eixos de transformació:

– Gènere

– Desigualtats socio-econòmiques (Lectura: La pobresa té causa, la nova pobresa també)

– Fet migratori (Lectura: Immigració: mà d’obra d’usar i llençar)

– …

3. El nostre entorn de treball: els nens i nenes d’ara…

Com són?

Quins són els seus models?

Què podem fer des del lleure?

A què donem valor?

Taller: Consum, oci, treball i transformació social

Taller consum, oci, treball i transformació social. Escola Mirall, curs de directorxs d’activitats de lleure.

Agost 2012, Llinàs del Vallès

Duració 1,5 hores

Número de persones 17 aprox.

 1. Societat de consum

Característiques:

Necessitats es cobreixen a través del consum,

però no només les necessitats…

El consum com a motor del sistema.

Breu història del capitalisme. El consum abans i després de la globalització.

1a industrialització: el sistema productiu necessita treballadorxs disciplinats

Estat del Benestar: també calen consumidorxs. Obrir nous mercats= poder de compra a la classe treballadores.

Globalització: Societat “low cost”. Pèrdua d’importància dels europeus i nord-americans com a consumidors.

Què és la globalització? No només es tracta de conquerir nous espais físics sinó també nous mercats.

  • financiarització
  • nous negocis: acumulació per desposessió
  • reducció de costos laborals

Conseqüències: mercantilització de la vida.

Consum responsable, crític, informat, activista… no consum… autogestió… subsistència… responsabilitat social??

Empreses: exemple CRN. Denúncia imprescindible però, què passa amb les alternatives?

No es tracta de fer llistes blanques ni de comprar amb la consciència tranquil·la.

Un estil de vida transformador és estil de vida que busca la emancipació del mercat.

Lectura:

Treball, consum i rebel·lions quotidianes

Recursos:

Campanya Roba Neta

Campanya Supermercats, NO Gràcies!

Revista Opcions

Xarxa de Consum Solidari

Taller EpD a l’Escola Mirall

Taller EpD. Escola Mirall, curs de monitors d’activitats de lleure.

Agost 2012, Llinàs del Vallès

Duració 4 hores

Número de persones 28.

Marc general

L’Educació per al Desenvolupament agrupa un conjunt d’activitats que porten a terme cada cop més ONGD que van néixer per fer cooperació per al desenvolupament. Analitzarem quina és la funció de l’EpD en la lluita contra les desigualtats Nord-Sud i contra la pobresa global.

1. Què és desenvolupament?

Creixement econòmic

Benestar

Desenvolupament humà

Consum

Treball

Cap on porta el desenvolupament? Cap al model capitalista de relacions humanes i socials? Cap a la globalització econòmica? Què passa amb les cultures?

Desenvolupament= lluita contra la pobresa?

Recomanació bibliogràfia: Latouche, Serge (2007) Sobrevivir al Desarrollo. Icària, Barcelona. (Resum)

2. Què provoca les desigualtats nord-sud?

Noura: “Nosaltres estem subvencionant les gambes congelades que compreu”

Història del “desenvolupament”

El comerç internacional

Les Institucions Finançeres Internacionals, les Empreses Transnacionals i la globalització

Comercio internacional, desarrollo y bienestar: el rol de las ONGD

3. Davant d’això, quines estratègies de lluita?

Objectius de la cooperació

Actors de la cooperació

Qui construeix el discurs de la cooperació al desenvolupament?

Ni peixos, ni canyes..

4. EpD: Espais de transformació

Les cares de l’EpD

  • Investigació
  • Educació i formació (itineraris)
  • Accions de sensibilització
  • Incidència política

Entitats que treballen l’Educació pel Desenvolupament des d’una perspectiva crítica:

Algunes campanyes interessants:

La medalla de Amancio: ¡Ya “estamos” entre los tres primeros!

[En català aquí]

Hace unos años, cuando Amancio Ortega entraba por primera vez en el top 10 de las personas más ricas del mundo de la revista Forbes, una buena amiga me contaba una conversación que había oído en el metro. Una chica de menos de veinte años hojeaba un diario gratuito y le comentaba a su amiga: “Fíjate, ya estamos entre los diez primeros”, refiriéndose al evento de ver un individuo de nacionalidad española en tan nombrado ranking . No creo que las dos muchachas fueran hijas del señor Ortega, pues dudo que si visitan Barcelona se muevan en transporte público, como tampoco creo que se trate de accionistas de su principal empresa, Inditex. Así que deduzco que se enorgullecían de compartir nacionalidad con uno de los diez individuos más ricos del mundo, infiriendo, como los medios de comunicación y una interminable pandilla de tertulianos neoliberales nos invitan a hacer, que si los millonarios y millonarias autóctonos les van bien las cosas, a la ciudadanía también le irá bien, aunque sea recogiendo las migajas.

foto: cotizalia.com

Esta semana, Forbes ha colocado al ejemplar empresario gallego como propietario de una de las tres mayores fortunas del mundo. Seguro que la noticia debe haber enorgullecido a muchos españoles y españolas que justifican la buena estrella del señor Ortega repitiendo la letanía que han leído en algún periódico del domingo que desde hace tiempo nos ofrecen artículos, reportajes y notas periodísticas que destacan que Amancio es un “empresario hecho a sí mismo” que está recogiendo los frutos de haber trabajado duro durante décadas. Los medios de desinformación mayoritarios pero, olvidan a las costureras gallegas que durante décadas han levantado las marcas del grupo Inditex trabajando muy muy duro a cambio de salarios más bien modestos. Estas obreras, que muchas veces trabajaban en su propio domicilio cobrando por trabajo hecho y fuera de la legalidad, se han ido quedando sin trabajo a medida que Zara, Bershka, Stradivarius y el resto de marcas del grupo han subcontratado talleres en países que ofrecían unas condiciones “óptimas para la industria de la confección”. Continue reading “La medalla de Amancio: ¡Ya “estamos” entre los tres primeros!”

Amancio i la seva medalla: ja “som” entre els tres primers!

[En catellano aquí]

Fa uns anys, quan Amancio Ortega entrava per primer cop al top 10 de les persones més riques del món de la revista Forbes, una bona amiga m’explicava una conversa que havia sentit al metro. Una noia de menys de vint anys fullejava un diari gratuït i li comentava a la seva amiga: “Fixa’t, ja estem entre els deu primers”, referint-se a l’esdeveniment de veure un individu de nacionalitat espanyola en tan nomenat rànquing. No crec que les dues xicotes fossin filles del senyor Ortega, doncs dubto que si visiten Barcelona es moguin en transport públic, com tampoc crec que es tracti d’accionistes de la seva principal empresa, Inditex. Així doncs, dedueixo que s’enorgullien de compartir nacionalitat amb un dels deu individus més rics del món, inferint, com els mitjans de comunicació i la claca de tertulians neoliberals ens conviden a fer, que si als milionaris i milionàries autòctons els van bé les coses, a la ciutadania també li anirà bé, ni que sigui arreplegant les engrunes.

Aquesta setmana, Forbes ha col·locat a l’exemplar empresari gallec com a propietari d’una de les tres majors fortunes del món. De ben segur que la notícia deu haver enorgullit a molts espanyols i espanyoles que justifiquen la bona estrella del señor Ortega repetint la lletania que han llegit en algun diari de diumenge que des de fa temps ens ofereixen articles, reportatges i notes periodístiques que destaquen que Amancio es un “empresari fet a sí mateix” que està recollint els fruits d’haver treballat dur durant dècades. Els mitjans de desinformació majoritaris però, obliden a les costureres gallegues que durant dècades han aixecat les marques del grup Inditex treballant molt molt dur a canvi de salaris més aviat modestos. Aquestes obreres, que molts cops treballaven al seu propi domicili cobrant per feina feta i fora de la legalitat, s’han anat quedant sense feina a mesura que Zara, Bershka, Stradivarius y la resta de marques del grup han subcontractat tallers en països que oferien unes condicions “òptimes per a la industria de la confecció”.

En els últims cinc anys els casos d’explotació laboral, persecució sindical i vulneració de la llibertat d’associació s’han succeït a Bangladesh i Cambodja. Aquests països ‘gaudeixen’ del gran avantatge competitiu de pagar els salaris més baixos del món. En el cas de Bangla Desh, el salari mitjà d’una obrera de la confecció se situa al voltant dels 34 euros mensuals, mentre a Cambodja ronda els 60 euros mensuals. Encara que aquestes xifres s’ajusten a la legalitat, amb prou feines arriben per cobrir els costos d’una nutrició digna. En ambdós països les mobilitzacions de les plantilles per aconseguir un augment del salari mínim legal han xocat amb la dura repressió per part de l’Estat i de la patronal.

L’agost de 2011, el Govern brasiler va descobrir tallers clandestins a São Paulo on immigrants llatinoamericans confeccionaven roba de Zara en condicions d’esclavitud. El cas es va saldar amb un acord entre Inditex i Brasil pel qual l’empresa gallega destinaria 1,4 milions d’euros a finalitats socials en aquest país. A l’Argentina, la cooperativa La Alameda ha denunciat casos molt similars als del Brasil, documentant situacions d’esclavitud entre immigrants bolivianes que cosien roba per Zara.

Al desembre de 2011, la Campanya Roba Neta publicava un informe sobre les condicions de vida de les obreres de la confecció de Tànger en què es documentaven les situacions d’explotació laboral que viuen les treballadores que cusen roba per al mercat internacional en les zones industrials de la ciutat marroquina.Les obreres que treballaven per a fàbriques proveïdores de Zara, Bershka o una altra firma del grup Inditex no gaudien de millors condicions que les altres. Encara que solen pagar-se els salaris mínims establerts pel codi de treball del país (uns 200 euros mensuals), les jornades setmanals de més de 55 hores eren la norma, igual que la repressió a qualsevol intent d’organització sindical.

I les denúncies públiques cap a la companyia d’Amancio Ortega no procedeixen només de les seves fàbriques proveïdores a l’estranger. Les persones que treballen a les seves botigues pateixen unes condicions laborals que solen situar al límit de la legalitat.

La internacionalització de les Empreses Transnacionals espanyoles també consisteix en buscar noves clienteles. Les polítiques d’austeritat i l’erosió del drets de les persones treballadores a l’estat espanyol condemnen a totes aquelles empreses que depenen de la demanda interna. D’aquí la insistència de les elits econòmiques i polítiques en la necessitat “d’internacionalitzar” les empreses i de buscar nous mercats. Sintetitzant i en paraules planeres, s’està recomanant als productors de vins de la Rioja o el Penedès que venguin el seu producte a la creixent classe dominant xinesa o brasilera, perquè amb la situació actual, la ciutadania espanyola haurà de comprar vi de cartró al supermercat. Però la taula de salvació de la internacionalització no està a les mans de qualsevol companyia, i les PIMES continuen tancant mentre els monstres empresarials com Inditex continuen creixent i augmentant els beneficis.

A empreses com Inditex no els suposa cap problema la caiguda de la demanda interna espanyola en un pou sense fons. Saben perfectament en què consisteix la internacionalització i és per això que l’increment de botigues a Espanya és de 7 establiments mentre arreu del món el grup ha expandit la seva activitat de venda al públic en 483 botigues.

L’acumulació de capital per part de grups empresarials o de persones d’un determinat país no té res a veure amb el benestar de la ciutadania. Més aviat facilita que una concentració de poder que permet a les elits controlar els espais de decisió política i els mitjans de desinformació de masses i passar com a filantrops benefactors fets a ells mateixos mentre continuen enriquint-se sense limit a costa de l’explotació de milers d’obreres i obrers.

Robo, expropiación, apropiación, redistribución… El SAT y Mercadona

[En català aquí]

El Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) se ha apropiado de alimentos de un establecimiento de la cadena Mercadona en Écija y de un supermercado Carrefour de Arcos de la Frontera para redistribuir los mismos entre la población necesitada. La elección de estos establecimientos por parte del SAT no es casual pues la acción no es un simple asalto fruto de la desesperación sino una acción política que pretende cuestionar las raíces del sistema de estratificación social y de distribución de la riqueza de nuestra sociedad. Los y las sindicalistas no han entrado en la frutería de María Isabel para llevarse verduras, ni en el “ultramarinos” de José Luís para llevarse latas de atún. Han escogido Mercadona y Carrefour, las dos empresas con mayor cuota de mercado alimentario del Estado español.

Y es que aunque los libros de Primaria dibujen sonrientes carniceras o verduleros para ilustrar los temas referentes al comercio y a la alimentación, la verdad es que si preguntamos a los niños y niñas donde se compran la carne o el pescado, serán muy pocos los que se refieran a la carnicería o la pescadería en primer término. Cada vez son más las familias que acuden a supermercados o hipermercados para llenar la nevera hasta los topes pasando por un solo establecimiento. Pero lo que hoy parece el estado natural de las cosas es, en realidad, un fenómeno muy nuevo. El primer hipermercado del Estado español se abrió en 1973, en 1980 había sólo 5 y hoy son varios cientos los que salpican la geografía. El formato supermercado nació a finales de los 50 impulsado por la Comisaría General de Abastecimientos y Transportes. Hoy, la mayor parte de los habitantes del país encontrará alguno de los casi 7.000 establecimientos de autoservicio a su disposición junto a la puerta de casa. Continue reading “Robo, expropiación, apropiación, redistribución… El SAT y Mercadona”

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: