+ arguments?

Albert Sales

Immigració, mà d’obra d’usar i llençar?

del llibre Dinero de Miguel Brieva

Albert Sales i Campos. Publicat a Informe 2011. L’Estat del Racisme a Catalunya de SOS-Racisme

En els temps en que l’economia espanyola anava bé, en els debats al voltant de la immigració sempre hi havia qui defensava la necessitat d’incorporar mà d’obra estrangera per fer viable el nostre sistema de seguretat social. S’aportaven dades d’estudis que apuntaven que el sistema productiu requeriria l’arribada de treballadores i treballadors immigrants en grans nombres per a generar la riquesa suficient per continuar creixent. A hores d’ara, ja ben entrada la crisi que patim, l’argument utilitarista per a defensar la conveniència de rebre immigració estrangera ha quedat arraconat. Per contra, i davant el fort impacte que l’estancament i la eventual recessió econòmica ha tingut sobre la població immigrant, han proliferat i s’han amplificat les veus que acusen als col·lectius nouvinguts de col·lapsar i d’aprofitar-se dels serveis socials i de les prestacions del nostre precari Estat del Benestar.

La reforma del PIRMI que sense previ avís va paralitzar el pagament de la Renda Mínima d’Inserció a milers de persones l’estiu passat, és un bon exemple d’aquesta culpabilització de les persones estrangeres. En les diferents compareixences dels Consellers de Treball i de Família de la Generalitat de Catalunya, es va insistir en remarcar que el programa atenia persones de 105 nacionalitats, i que el 42,5% del seu pressupost anava destinat a nouvinguts, la majoria originaris del Marroc.

Les mesures adoptades per lluitar contra els hipotètics fraus en el cobrament de la renda mínima d’inserció van suposar alguns mesos de penúries per a moltes de les famílies. De ben segur que hi ha qui rep la RMI sense complir les condicions necessàries, però la priorització de la lluita contra aquest tipus de frau, econòmicament insignificant, i la manera en que s’ha portat a terme, denoten una culpabilització cap a les persones afectades per la pobresa i, en especial, d’aquelles que es troben en situacions més cronificades, a les que lluny d’identificar com a víctimes, els responsables polítics de torn fan passar per paràsits, ganduls i vividors. La criminalització de les persones en situacions d’exclusió social té molt poca base científica i constitueix una irresponsabilitat pel fet que agreuja les tensions socials derivades del difícil panorama econòmic. Si a aquesta criminalització s’afegeix la culpabilització de les persones estrangeres, la irresponsabilitat assoleix proporcions grotesques.

L’actuació del govern català en el cas de la PIRMI no és cap cas aïllat. A finals de 2009, l’alcalde de Vic anunciava que negaria la possibilitat d’empadronament a les persones immigrants perquè impossibilitar l’accés als serveis sanitaris. Al gener de 2012 es van denunciar canvis burocràtics que deixaven fora de l’atenció sanitària a centenars de persones immigrants a les Illes Balears. Moviments similars s’han donat en els darrers temps a Múrcia, a Galícia i a altre punts de la geografia espanyola. En els debats suscitats per aquests casos sempre acaba sorgint la idea no sustentada en cap base empírica que els immigrants s’aprofiten dels serveis socials i sanitaris. La realitat és que la població estrangera fa un us dels recursos sanitaris inferior al dels autòctons i recorren als serveis socials amb menor freqüència, ja sigui per desconeixement dels seus mecanismes, per desconfiança o per raons culturals. Només per posar un exemple que en ocasions ha generat polèmica: només un 15% de les sol·licituds d’habitatge protegit realitzades a Barcelona durant el 2010 provenien de famílies nouvingudes.

En qualsevol cas, no és d’estranyar que en el context actual, les persones estrangeres acudeixin als serveis socials o facin valdre els seus escassos drets socials. Hi ha almenys dos enormes motius per canviar la perspectiva del debat i exigir responsabilitats a les administracions i als actors polítics i socials que, havent obtingut grans beneficis, ens han portat a la situació actual.

Ser immigrant és un factor d’exclusió social

Ser immigrant en un país estranger és un factor d’exclusió social. Una inserció laboral difícil, l’expulsió del mercat de treball remunerat, un nivell educatiu o una preparació professional deficient, la debilitat de les xarxes de suport socials i familiars, la dificultat per accedir a un habitatge, o patir un estat de salut precari, són alguns dels factors que poden conduir a la població autòctona a situacions d’exclusió social o de pobresa severa. Però per a les persones nouvingudes, el fet de provenir d’un país estranger, constitueix en si mateix un factor explicatiu de l’exclusió social.

La marginalitat respecte als estils de vida majoritaris no sol ser fruit d’una tria voluntària dels individus sinó un producte de les traves que les institucions socials posen davant de persones i grups socials per accedir als bens tangibles i intangibles que permeten portar una vida digna. L’estructura d’oportunitats de les persones està condicionada pel seu origen i per la realitat social que les envolta, i en aquest sentit, ser immigrant estranger incrementa substancialment el risc de caure en situació de pobresa i d’exclusió social.

En els darrers trenta anys de retrocés dels Estats del Benestar, de reducció dels drets de les persones treballadores i d’intensificació de l’individualisme, el risc de caure en la pobresa o en l’exclusió social s’ha estès entre les classes mitjanes europees. Avui, part dels sectors de població que temps enrere gaudien d’una certa seguretat econòmica i social durant tot el cicle vital, veuen com l’atur de llarga durada, la irregularitat en les cotitzacions a la seguretat social o unes pensions insuficients, fan trontollar la seva tranquil·litat i la seva capacitat de fer plans per al futur. Però si algú viu en constant vulnerabilitat són les persones i les famílies arribades de països empobrits que han intentat construir el seu projecte vital enmig de l’abundància europea.

El sol fet de sortir del país d’origen a buscar-se la vida a l’estranger constitueix un increment important del risc de caure en situació d’exclusió. Instal·lar-se a un altre país suposa perdre gran part del suport social i familiar que, en moments difícils, exerciria de xarxa última de contenció davant la pobresa. A la fragilitat de les xarxes de relació s’afegeixen les dificultats derivades del marc legal en matèria d’immigració estrangera o els prejudicis de la societat d’acollida, que afecten aspectes tan bàsics com l’obtenció d’un habitatge o d’un lloc de treball.

Durant el 2008 vaig tenir la possibilitat d’estudiar els itineraris cap a l’exclusió social d’un grup de 348 persones ateses per entitats de la ciutat de Barcelona i pels serveis socials. No es pretenia en aquest estudi arribar a conclusions representatives de la població exclosa de la ciutat sinó comprendre millor els mecanismes que desencadenen situacions d’exclusió social durant el cicle vital de les persones. Vam configurar el grup d’estudi per a que hi hagués una nodrida representació d’enquestats i enquestades de nacionalitat estrangera, ja que l’evidència científica existent no deixa cap mena de dubte: els itineraris cap a l’exclusió de les persones autòctones es molt diferent del de les persones nouvingudes. Finalment 143 de les persones que formaven part del grup d’estudi eren de nacionalitat estrangera.

Les persones enquestades patien situacions d’exclusió diverses però tenien en comú la relació amb alguna entitat d’assistència social o amb els serveis socials municipals. Analitzant les seves històries vitals s’evidencien grans diferències amb la població autòctona també atesa pels serveis socials. Les persones estrangeres tenien un nivell d’estudis sensiblement superior al de les persones autòctones. Entre les primeres, un 51% havien cursat estudis secundaris o universitaris, mentre que en el segon grup només un 24% havien passat de la primària. Malgrat això, la capacitat de les persones immigrants de trobar una feina estable era força inferior.

Gairebé totes les persones nouvingudes en situació d’exclusió havien estat ocupades en algun moment o altre des de la seva arribada a l’Estat espanyol, però només la meitat havien aconseguit una feina amb contracte indefinit. Per contra, entre les persones enquestades autòctones més d’un 70% havia treballat amb contracte indefinit en algun moment de la seva vida laboral. Si entre els individus autòctons, el nivell educatiu i les circumstàncies viscudes a l’escola i fora d’ella durant l’adolescència tenien un paper clau en la configuració de la seva estructura d’oportunitats, entre els nouvinguts la presència de familiars o amistats al país en arribar esdevenia la variable clau que marcava la diferència entre trobar feina o quedar fora del mercat1.

El principal motiu del projecte migratori de la majoria de persones que han arribat als nostres pobles i ciutats en les darreres dues dècades és l’econòmic i laboral. Trobar una feina és doncs, per a nouvinguts i nouvingudes, una fita clau per a la seva inclusió. Però les ocupacions que ha generat el nostre sistema productiu han estat, majoritàriament, inestables i mal remunerades i la “mà d’obra estrangera” ha estat ubicada, precisament, en les més precàries d’aquestes activitats.

Una major vulnerabilitat davant la crisi

El model productiu que ha permès el creixement econòmic de l’Estat espanyol de mitjans dels 90 fins al 2007 ha estat sustentat en un increment extremadament preocupant de les desigualtats. L’augment dels beneficis empresarials ha estat paral·lel a l’estancament dels salaris i del poder adquisitiu de les famílies dependents de les rendes del treball, és a dir, de la immensa majoria. L’evolució de les polítiques d’ocupació ha anat erosionant la capacitat de negociació dels treballadores i de les treballadores enfront de les grans empreses, i la part amb menor capacitat de negociació ha estat la població immigrant degut a les creixents dificultats per accedir a permisos de treball i residència i la tipologia dels treballs que han ocupat, de baixa qualificació i amb personal fàcilment substituïble2.

En conseqüència, la gran majoria de les famílies nouvingudes que han alimentat el cicle expansiu amb el seu treball no han estat precisament les més afavorides pel creixement. Les possibilitats de fer plans de futur o de consolidar un projecte migratori depenen en gran part de l’estabilitat en el treball. Just abans de l’esclat de la crisi, el 56% de la població activa d’origen estranger tenia contractes temporals, mentre que entre la població activa autòctona la temporalitat afectava al 34% dels treballadors i les treballadores3. No és d’estranyar que hagin estat les persones immigrants les primeres en patir la pobresa derivada del deteriorament de la situació econòmica doncs en molts casos no ha calgut ni que fossin acomiadades i s’han quedat sense feina per la no renovació del seu contracte. En els primers compassos de la crisi, entre finals de 2007 i finals de 2009, la taxa d’atur entre la població d’origen nacional va passar del 8% al 17%, mentre que la de la població estrangera es va disparar del 12% al 30%4.

Abans de la crisi, no arribava al 20% la proporció de persones immigrants que tenien clar que els seu projecte migratoria finalitzaria amb el retorn al seu país d’origen. Segons una enquesta realitzada pel Centro de Investigaciones Sociológicas l’any 2006, la resta no descartaven quedar-se a l’Estat espanyol. Tot i que la crisi ja ha provocat el retorn de moltes famílies cap als seus paíssos d’origen provocant el primer decreixement de la població a Catalunya des de la Guerra Civil, hi ha una bona part de població d’origen estranger que ha refet les seves xarxes socials i ha arrelat al nostre país. Les polítiques d’inclusió han de contemplar aquesta realitat i considerar la diversitat com a part de la solució i no com a causant de problemes, tenint en compte que les persones que requereixen l’atenció de serveis socials ho fan en qualitat d’afectades per la pobresa i l’exclusió i no en qualitat d’immigrants.

Transmetre a la ciutadania la idea de que la població immigrant parasita el nostre debilitat Estat del Benestar és mentir deliberadament per treure rèdits electorals o econòmics. No reconèixer el dret d’accedir als recursos socials i sanitaris és el mateix que criminalitzar el fet de migrar. El fort impacte de la crisi sobre la població d’origen immigrant evidencia les grans desigualtats sobre les que es va construir el creixement de l’economia espanyola i la incapacitat de fer front a la situació de famílies i col·lectius nouvinguts posa de manifest la debilitat del nostre sistema de protecció social.

NOTES

1Sarasa, Sebastià i Sales Campos, Albert (2009), Itineraris i factors d’exclusió social. Ajuntament de Barcelona, Síndica de Greuges i Fundació La Caixa. ISBN: 978-84-9850-158-2. Barcelona. (Disponible en línia a http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ESTUDI_Itineraris_i_factors_d_exclusio_social.pdf)

2Navarro, Vicenç; Torres López, Juan; Garzón Espinosa, Alberto (2011) Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España. Sequitur. ATTAC España. (Disponible on line en http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf)

3Elías, Joan (2011) Inmigración y mercado laboral: antes y después de la recesión. Documentos de economía de la Caixa. (Disponible on line en http://www.pdf.lacaixa.comunicacions.com/de/esp/de20_esp.pdf)

4Pajares, Miguel (2011) Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2010. Documentos del Observatorio permanente de la inmigración. Ministerio de Trabajo e Inmigración. (Disponible on line en http://www.migracat.cat/document/5e38ca39b070fe2.pdf)

4 comments on “Immigració, mà d’obra d’usar i llençar?

  1. Retroenllaç: La pobresa té causes i la “nova pobresa” també « + arguments?

  2. Retroenllaç: Sessió de Sociologia curs de directorxs d’activitats de lleure « + arguments?

  3. Retroenllaç: Sessió de Sociologia curs de monitorxs d’activitats de lleure « + arguments?

  4. Retroenllaç: Les polítiques inclusives davant la crisi dels drets socials | + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juliol 10, 2012 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: