Intervenció a la Contramarató per la pobresa: Res més allunyat de la lluita contra l’exclusió social que les polítiques actuals

#acampadamordor 27 de maig

Anuncis

Vestidos de ética [El escarabajo verde, La2]

La Campaña Ropa Limpia en el programa El escarabajo vede de La2. Programa emitido la semana del 5 de junio de 2012.

Los vertederos están llenos de ropa desechada por nosotros, no porque esté estropeada, sino porque ya no nos gusta… o no está de moda. La industria textil es una de las más contaminantes del mundo; en el mundo desarrollado se palía con medidas protectoras, mientras, en países en vías de desarrollo los ríos se siguen tiñendo de los colores de temporada y los trabajadores sufren la explotación laboral fruto de las presiones por servir las prendas a tiempo para las tiendas de cualquier área comercial en cualquier rincón del mundo.

El concepto de moda ética o sostenible intenta abrirse paso en esta jungla de la moda, en la que se promueve consumir y renovar el armario de forma constante, hasta el punto de que al vertedero llega ropa usada sólo seis veces. Algunas iniciativas como Roba Amiga en Barcelona intentan paliar este impacto revendiendo una parte y reciclando la otra. 

Sólo un dato: el algodón convencional consume el 25% de los pesticidas usados en agricultura en todo el mundo. Esta semana, El Escarabajo Verde busca las alternativas con pequeños creadores que compran tejidos alternativos al algodón o utilizan algodón orgánico o reciclado, y confeccionan fomentando talleres de costura locales o cooperativas en países como la India, donde controlan de cerca la producción y se aseguran de que los trabajadores reciban un sueldo justo.

También conocerá de cerca una de las fábricas textiles más importantes de España para conocer su compromiso medioambiental y asistirá a una pasarela de diseños fabricados bajo estos criterios para mostrar que la moda ética es posible.
Todo ello desde un vistazo a una maleta que acaba de salir de viaje…
Un documental de Elisabeth Anglarill y Julio de la Parra
Imagen y sonido: Cristian Marín y Toni Mateo
Montaje: Toni Tomás

El Escarabajo verde es el programa semanal de documentales de medio ambiente de La 2 de TVE que dirige Mario de la Mano, produce Marta Vilanova y presenta Elisabeth Anglarill.

#NoSomosAsi

¡Pues no! ¡No somos así!

No somos así porqué preferimos luchar por la justicia social que sentirnos bien dando limosna.

No somos así porqué sabemos que la pobreza en el sur tiene las mismas causas que nuestra precariedad.

No somos así porqué denunciamos, con nombres y apellidos, a los causantes de la miseria: Banco Santander, Inditex, Endesa, C&A, El Corte Inglés

No somos así porqué no aceptamos el dinero de Banco Santander, Inditex, Endesa… y más empresas que vulneran los derechos humanos, para financiar una campaña de recaudación de fondos.

No somos así porqué no se puede “dar la vuelta al mundo” de la mano de los mayores beneficiados por las reglas imperantes (Emilio Botin, Amancio Ortega y compañía…)

No somos así porqué no creemos que sean solidarias las personas que cambian de domicilio fiscal para pagar menos impuestos como algunos de los famosillos del vídeo de la campaña #somosasí…

No somos así porque apoyamos a organizaciones que no gozan del apoyo de los famosillos ni de los medios porque dicen las cosas como son… (Observatorio de la Deuda en la Globalización, SETEM, Xarxa de Consum Solidari, Ingenieria Sin Fronteras, Justícia i Pau, NOVA, Veterinarios Sin Fronteras, Ecologistas en acción, ACSUR, Grain, OMAL, Asociación Paz conDignidad… y muchas más)

No somos así porque no desaprovecharíamos las oportunidades mediáticas para denunciar las causas de la pobreza a cambio de más donaciones.

No somos así porque los informes de las organizaciones a las que apoyamos son incomodos para los medios de desinformación y para los poderosos.

No somos así porque nos informamos y luchamos a través de campañas como Banca Armada, Campaña Ropa Limpia, Finanzas Éticas, Repsol mata!, Supermercats, no gràcies!, No te comas el mundo, Acción por un turismo responsable… y muchas más que no aparecen en “prime time”

Vaya… ¡que no! ¡definitivamente no!

+ info en el post Somos así?

+ info sobre los impactos de las empresas transnacionales españolas en RETS

Somos así?

La crisis ha llevado a muchas ONG a una situación financiera límite. En breve veremos el cierre o la reducción hasta la mínima expresión de muchas de ellas, no sólo por el recorte de subvenciones públicas sino también por el impago de las subvenciones que ya estaban concedidas que han obligado a las entidades a realizar los gastos asociadas a los proyectos gastando los fondos de reserva y las líneas de crédito a la espera de los pagos públicos concedidos y publicados que no llegan.

Pero las ONG no morirán. Cargos políticos, empresas y expertos en “fundraising” atribuyen la situación a una excesiva dependencia de la financiación pública e invitan a las organizaciones a buscar independencia a través del incremento de la financiación privada que las empresas transnacionales españolas están dispuestas a ofrecer para lavar su imagen. Son muchas las entidades dispuestas a aceptar el trato. Pero, por desgracia para la democracia y para la solidaridad real, las entidades que denuncian las actividades explotadoras y generadoras de empobrecimiento de empresas transnacionales como Endesa, Inditex o Banco Santander, son las que más necesitan la independencia que da una base social sólida pero también son las que más trabas se encuentran para aparecer en los medios y para dar explicar lo necesario de su actividad.

Comparto algunos de mis twits sobre la campaña “Somos Así” con los enlaces pertinentes. Creo que no es necesaria más explicación:

Hoy es el dia @somos_asi_org en que parece que hay que cambiar el mundo con el patrocinio de Banco Santander, Inditex, Endesa
No #somosasí pq no queremos limpiar conciencias a través de donaciones, queremos una ciudadanía e informada #nosomosasi

No #somosasí pq no queremos el dinero de empresas que violan los derechos humanos como el Banco Santander #nosomosasi http://bancaarmada.org/

No #somosasí pq no queremos el dinero de empresas que violan los derechos laborales como Inditex #nosomosasi http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/13/solidaridad/1326456064.html

No #somosasí pq no queremos el dinero de empresas que violan los derechos humanos como Endesa #nosomosasi http://collectiurets.wordpress.com/2011/12/14/la-repressio-al-poble-mapuche-i-les-empreses-transnacionals-espanyoles/

Algunas ONG que #nosomosasi y que también necesitan apoyo ciudadano para seguir denunciando las injustícias. Conócelas:

Observatorio de la Deuda en la Globalización

SETEM

Xarxa de Consum Solidari

Ingenieria Sin Fronteras

Justícia i Pau

NOVA

Veterinarios Sin Fronteras

Ecologistas en acción

ACSUR

Grain

OMAL

Asociación Paz conDignidad

Y me dejo a cientos de ellas… No voy a entrar en discusiones sobre la limitaciones o las contradicciones de las organizaciones mencionadas porque ninguna organización es perfecta. Pero todas serían #nosomosasi

La pobresa té causes i la “nova pobresa” també

Ja fa molts mesos que vivim un intens procés d’empobriment de bona part de la ciutadania del nostre país. I fa no tans mesos que s’ha començat a acceptar públicament un increment substancial de les situacions de pobresa i d’exclusió social al nostre entorn més proper. De manera ingènua o intencionadament equivocada, els mitjans de desinformació i els tertulians instal·lats als seus platós estan parlant de la nova pobresa com si es tractés d’un fenomen social causat per un monstre amorf i incontrolable que, com un tsunami, es dedica a destrossar famílies i vides i que s’anomena crisi. La nova pobresa és, per als comentaristes de l’actualitat social, la que afecta a persones que presenten característiques que les haurien de protegir de situacions d’escassetat d’ingressos o d’atur de llarga durada i mostren una barreja de sorpresa i compassió quan es narren històries de persones amb estudis universitaris que porten dos anys a l’atur, famílies on cap dels adults aconsegueix trobar una ocupació, persones amb una llarga experiència professional com autònomes que es veuen obligades a deixar la seva activitat perquè només registren pèrdues… i totes elles autòctones.

Si bé és cert que la crisi i la destrucció massiva de llocs de treball ha accelerat el procés, no és gaire precís situar l’aparició d’aquesta “nova pobresa” en els temps actuals, ni atribuir-la a la crisi que patim. Els factors de protecció que tradicionalment deixaven bona part de la  població dels països rics fora de risc de pobresa, fa prop de tres dècades que van desapareixent progressivament. Suposadament els estats de benestar desenvolupats després de la Segona Guerra Mundial generaven uns mecanismes de protecció social que havien de convertir la pobresa en un problema del passat. Però els sistemes de benestar social mai van eradicar absolutament la pobresa i algunes bosses d’exclusió social van mantenir-se al marge de la “societat de les classes mitjes” patint les conseqüències de la marginalitat i de l’estigmatització.

Institucions polítiques i acadèmiques, van explicar la persistència d’aquestes bosses de pobresa a través de la criminalitació de l’exclusió atribuint a les llars i a les persones afectades actituds, valors i maneres de fer moralment inacceptables per la societat majoritaria com una fetilitat excessiva, dèficits afectius i incapacitat de formar famílies estables, predisposició a la delinqüència, alcholisme i altres addiccions… D’alguna manera el missatge a transmetre era clar: “les persones que fan el que cal no cauen en situació de pobresa”. En conseqüència, les penúries econòmiques d’aquestes minories s’havien d’atribuir a errors, vicis i problemàtiques individuals. I si són les conseqüències dels actes individuals i de les opcions de vida de cadascú les que porten a l’exclusió, les solucions no passen pels serveis socials sinó pel càstig dels comportaments desviats.

Però fins i tot en el marc d’uns estats del benestar en ple desenvolupament, moviments socials, organitzacions i plataformes diverses posen de manifest les mancances d’uns sistemes de protecció social orientats a salvaguardar els interessos i l’estabilitat de les persones assalariades, amb una feina estable i capaces de cotitzar a la seguretat social de manera ininterrompuda. Aquestes persones, majoritàriament homes, són considerades objecte de protecció degut a una divisió sexual del treball que els atribueix el rol de “breadwinners” (proveïdors del sustent material de la família). Ja des de mitjans del segle XX, es queden fora dels sistemes de benestar les formes familiars no tradicionals, especialment les encapçalades per una dona, les persones que no troben encaix en el mercat laboral per la seva baixa qualificació o per patir una salut deficient o una dispacitat i que no gaudeixen d’una xarxa familiar de suport que els ofereixi les cures que a les que no han pogut accedir cotitzant, i les minories ètniques marginades dels estils de vida majoritaris com part dels afroamericans i afroamericanes als Estats Units o bona part del poble gitano a molts països europeus.

Continue reading “La pobresa té causes i la “nova pobresa” també”

Nou “fons ètic” de Caixa Bank lligat als negocis de Bayer i Inditex

(en castellano en el periódico Diagonal)

Per Inés Marco i Albert Sales

La Caixa ha presentat el seu Fons Ètic Garantit, un fons que garanteix el 100% del capital i els rendiments del qual es vinculen a l’evolució de la cotitzacions d’algunes empreses. La novetat és que aquestes empreses compleixen amb els estàndards de responsabilitat social corporativa (RSC) establerts per l’índex FTSE4 Good Europe (índex de sostenibilitat establert per la Borsa de Londres), i per això són considerades empreses socialment responsables.

Els criteris de RSC i la capacitat que tenen les empreses auditores d’avaluar-ne el seguiment han estat fortament qüestionats des que aquests van aparèixer. Les empreses transnacionals tenen una gran xarxa de filials i de companyies subministradores i el control de les cadenes de subministrament resulta complicat fins i tot per la pròpia matriu. Com s’anuncia a la web de La Caixa: “Invertir segons criteris sostenibles no implica renunciar a la rendibilitat de les inversions”. Però a què es refereix Caixa Bank quan parla de sostenibilitat? És sostenible una empresa sempre que hagi estat avaluada segons l’índex FTSE 4 Good Europe? El llistat d’empreses suposadament ‘exemplars’ inclou Allianz, Deutsche Post, Bayer, Inditex, KPN… Però el currículum d’aquestes companyies dista bastant de ser una mostra exemplar de responsabilitat social i mediambiental.

Bayer és membre fundador de la iniciativa Global-Compact de l’ONU i coopera també amb el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Podem llegir al web de l’empresa les següents afirmacions, que justifiquen la sostenibilitat social i ambiental d’aquesta companyia: “Les empreses quimicofarmacèutiques no s’han de limitar a produir medicaments, sinó que la seva tasca ha de promoure la qualitat de vida de la societat a través de la prevenció i el diagnòstic precoç. Centrem el nostre interès -continua la declaració de Bayer- en les àrees de formació i investigació, medi ambient i natura, assumptes socials i salut, així com a esport i cultura “.

Però la realitat xoca amb la declaració de bones intencions. Segons l’organització Coalition Against Bayer Dangers, que segueix la pista de l’empresa alemanya des de 1983 i ha denunciat multitud d’impactes socials i ambientals des de la seva fundació al segle XIX fins a l’actualitat, Bayer s’ha lucrat considerablement a través del seu col · laboració amb dictadures com la de Pinochet o el règim nazi.

Col·laboració amb el nazisme

Bayer va començar la seva gran expansió amb el naixement, l’any 1934, del complex químic IG Farben. Aquesta empresa va ser declarada culpable pel Tribunal Internacional de Crims de Guerra de Nuremberg per la seva responsabilitat en la guerra i la repressió de la dictadura nacionalsocialista. Un dels invents d’aquest complex va ser el gas Zyklon-B, utilitzat en les cambres de gas durant el genocidi.

Continue reading “Nou “fons ètic” de Caixa Bank lligat als negocis de Bayer i Inditex”

La criminalització dels moviments socials a Catalunya comença a entrar en la fase de ridícul

Els esforços del Govern de la Generalitat per reprimir, perseguir i criminalitzar els moviments socials del país comencen a ser tragicòmics. Tràgics perquè denoten que la burgesia acorralada tendeix perillosament a l’autoritarisme. Còmics perquè comencen a prendre mesures i a seguir tàctiques que ja no tenen cap justificació raonable i si no fos pels greus perjudicis que causen a les persones afectades i a la societat en general semblarien un acudit.

Mentre criminals i evasors fiscals de primer ordre estan en llibertat a la espera de ser jutjats, activistes que, com a molt, pressumptament han malmès mobiliari urbà, son tractats/des com a terroristes i se’ls manté a la presó amb una argumentació jurídica més que deficient.

En la particular caça de bruixes del Sr. Puig ara li toca el rebre a en Xavi Palos, un destacat promotor de l’Economia Social i Solidària, cofundador de la Cooperativa Trèvol i persona implicada en els moviments associatius i comunitaris de la ciutat de Barcelona. Fa uns dies, en Xavi va rebre una notificació del Departament d’Interior de la Generalitat en que se l’acusa d’haber vulnerat la Llei de protecció de seguritat ciutadana per fets que no s’especifiquen en el docuement y que, sembla ser, van succeir durant la vaga general de 29 de març. Durant aquell dia, el nostre company va donar suport a al vaga i es va manifestar en consqüència als carrers de Barcelona sense ser aturat ni identificat per cap agent policial.

Pretendre que hi ha alguna justificació per iniciar un procés penal per participar a les mobilitzacions del 29M és del tot ridícul i denota la persecució política a la que estem assistint en aquest país.

Us demano que dediqueu uns segons a signar la declaració de suport al Xavi a: http://xavipalos.wordpress.com/2012/05/31/hello-world/#contact-form-1

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: