La meva primera reacció quan em van proposar d’intervenir a la Marató va ser negar-m’hi. Després de conéixer d’aprop l’infern en que s’ha convertit la vida de les persones afectades per la retallada salvatge del PIRMI, de veure els problemes econòmics que estan patint les entitats que fan d’última xarxa social de protecció de les persones més vulnerables del nostre país… en resum, de constatar que no falten diners per rescatar bancs però sí per rescatar persones, vaig considerar indecent demanar donatius a la ciutadania. També em semblava cínic que els patrocinadors de la Marató fossin empreses que són máquines de generar pobresa allà on actúen i de les quals també he parlat en moltes ocasions.

La meva visió sobre la marató no ha canviat i ja l’expressava en un post anterior. Però dues coses em van fer canviar d’opinió sobre la meva participació. La primera, les converses mantingudes amb les professionals que han treballat molt dur per construir un programa en el que s’escoltessin veus que habitualment no gaudeixen de gaire temps mediàtic. No vaig seguir tot el programa, però tant en Joan Benach, com l’Arcadi Oliveres, van dir el que expliquen amb eloqüència en molts altres àmbits sense cap mena de censura. Sense anar gaire lluny, el mateix dia de la Marató vaig tenir l’honor de coincidir amb els dos a la Marató per la Justícia que es va organitzar des del moviment 15M davant de la seu de Caixa Bank (també coneguda com Mordor). Malgrat l’absència destacable de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, em consta que van desfilar per la Marató experts i expertes molt crítics amb les polítiques imperants mentre Mas i Cleries feien el préssec agafant telèfons.

Per descomptat, no considero que això sigui cap concessió del govern de la generalitat a la pluralitat democràtica dels mitjans de comunicació perquè, com també he comentat no fa gaire en un altre post, la pressió sobre TVC és innegable. Ho atribueixo a dos factors: a la impossibilitat d’amagar desastres tant evidents com els que s’estan portant a terme i al treball de professionals compromesses amb el seu entorn social.

El segon desencadenant del canvi d’opinió va ser el comentari d’una persona propera que em va dir: “la meva avia i el meu pare no tenen twitter, no tenen internet, no llegeixen blocs… la seva informació és la de TV3 (cadena a la que donen molta més credibilitat que a la resta) i el que veuen al carrer…”. Davant aquesta evidència i tenint en compte que sortir al carrer ja ho faig, vaig accedir a anar al programa de TV. Per descomptat m’hauria agradat dir moltes més coses en una intervenció que havia de ser pedagògica… però tampoc feia falta parlant després de l’Arcadi.

Enllaç a la intervenció (a partir del minut 5):

http://www.tv3.cat/videos/4105390/Marato-per-la-pobresa-de-2400-fins-al-final

Nota: Molt aviat posaré per escrit les reflexions que vaig compartir amb els comanys i companyes de la Marató per la Justícia de l’Acampada a Mordor, on es va generar un espai de debat extremadament interessant.