+ arguments?

Albert Sales

El fum no deixa veure el foc. La vaga general a Barcelona

Denunciar la violència policial no significa defensar les accions violentes d’una minoria. Suposadament la policia té el monopoli legítim de la força per defensar la seguretat i la integritat de tota la ciutadania. Dispersar a cops de porra els piquets que tallaven carrers de forma pacífica sense causar desperfectes ni agredir ningú és fer un us desproporcionat d’aquesta, recórrer el Passeig de Gràcia amunt i avall a vuitanta quilòmetres per hora intimidant manifestants, passant per damunt de pancartes o frenant a dos mestres de la gent no té res a veure amb protegir als ciutadans i a les ciutadanes. I tot això amb independència del que estigués passant al carrer Roselló o del que els presumptes dispositius de seguretat preveiessin que passaria hores després.

Per reprimir les actuacions dels petits grups de violents que es van infiltrar a la manifestació convocada per la CGT no era en absolut necessari llençar gasos lacrimògens sobre més d’un miler de persones que, segurament es sentien més incòmodes per l’acció dels violents del que es poguessin sentir les pròpies forces policials. L’acció respon a una estratègia política. L’estratègia de la desnaturalització de la protesta per convertir les manifestacions en espais d’enfrontament i sembrar la por entre la ciutadania. Es tracta de que incorporem en el sentit comú popular que una manifestació no és lloc per a famílies amb criatures ni per gent gran, sinó un activitat pròpia de joves buscabregues amb ganes de córrer davant la policia. I a mesura que la por expulsi de les concentracions de protesta a les persones més prudents, a les famílies, a les persones grans… quan ja no es vegin cotxets de nens petits, ni criatures damunt les espatlles de pares i mares, es podrà carregar amb més força generant més ràbia i respostes cada cop més violentes.

En tant que acció de  protecció de la ciutadania i dels seus drets, l’acció policial del 29M ha estat un fracàs en tota regla. Els mossos han creat situacions de risc totalment innecessàries i no han aturat la violència, tot i que dubto que aquest hagi estat el seu objectiu en algun moment. Com a actuació política, amb el suport dels mitjans de desinformació massiva, han aconseguit un gran èxit desviant el focus d’atenció del malestar generalitzat creat per l’aplicació de la doctrina del xoc neoliberal cap a una discussió estèril amb creuament d’acusacions per ús excessiu de la força entre els qui van viure la por generada per la policia i els qui van sentir-se atemoritzats per la crema de contenidors i el llançament d’objectes contundents per part d’una minoria que, malgrat tothom reconegui que és petita, es converteix en el centre d’atenció.

Sobra dir que els violents, tant els que anaven d’uniforme i tenien la responsabilitat de protegir la ciutadania, com els que anaven encaputxats cremant mobiliari urbà, s’han guardat de preservar la seva identitat sota màscares, cascs i passamuntanyes i, un cop més, evitant lluir identificació oficial.

I mentre gastem tinta, bytes i hores de tertúlies donant voltes a la violència del 29M a Barcelona, no parlem de la vaga social ni de la violència que el 30M han viscut les famílies desnonades, les llars que no poden accedir al PIRMI perquè la Generalitat no ha obert cap nou expedient des de setembre, els treballadors i les treballadores que des de la reforma laboral podem ser acomiadats pel fet de posar-nos malalts, els que han vist com els tancaven l’ambulatori del barri i porten gairebé doscents dies lluitant per una sanitat pública digna sense ser escoltats…

4 comments on “El fum no deixa veure el foc. La vaga general a Barcelona

  1. sus
    Abril 1, 2012

    PIRMIS des del setembre??? noooo… no obren expedients dels del juny de 2011…

    • Albert Sales
      Abril 1, 2012

      Vaja! algunes professionals m’havien comentat que l’aixeta s’havia tancat definitivament al setembre i que, des de llavors, no s’admetien nous expedients. Però vaja… pot ser que les coses encara estiguin pitjor…

  2. Retroenllaç: Els dies passen, la vergonya augmenta « + arguments?

  3. kandahar
    Abril 2, 2012

    Jo vaig participar en la protesta i tot i que vaig a arribar tard, quan estava baixant pel passeig de gràcia, vaig recorrer uns metres de diagonal. L’escenari que vaig veure de vidres trencats no em va agradar gens. Després a la manifestació vaig veure que el to era pacífic, tot i que, arribant a plaça Catalunya vaig veure encaputxats i vaig sentir els trets i les sirenes del cotxes.

    En efecte, crec que la poli aconseguirà que la gent amb nens no hi vagi, però crec que cara a futures protestes la gent no hauria de permetre que els encaputxats passin tranquil·lament entre els manifestants. La força de la majoria s’ha d’impossar i crec que uns FORA FORA a temps faria que aquesta gent es desvinculessin de la manifestació pacífica. Em de fer un pas endevant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 30, 2012 by in Repressió and tagged , , , , , , .
%d bloggers like this: