+ arguments?

Albert Sales

Les lluites socials i el sindicalime

[versión en castellano aqui]

És curiós, per no dir cínic, que la patronal i les elits econòmiques posin el crit al cel pel cop a la competitivitat de l’economia espanyola que pot suposar la vaga general del proper 29 de març. En les darreres setmanes, com va sent habitual en les comptades ocasions en que els sindicats majoritaris no es pleguen als designis dels mercats, s’han succeït les declaracions d’eminents economistes (neoliberals) i de líders de la dreta política i econòmica que acusen a CCOO i UGT d’atemptar contra els esforços que s’estan realitzant per tirar endavant la malmesa economia nacional amb una convocatòria de vaga general inoportuna.

il·lustració de Miguel Brieva

No és d’estranyar que a l’empresariat i als poders econòmics els sembli inoportuna una vaga. Estrany seria que els semblés una bona idea. Però d’entre totes les estratègies de desmobilització social hi ha almenys una que ha calat profundament en l’opinió pública: la desqualificació dels sindicats com a organitzacions legítimes de defensa dels drets de les persones treballadores. Sobre el substrat del descrèdit que viuen els que en uns altres temps s’anomenaven “sindicats de classe”, les elits econòmiques i mediàtiques s’esforcen per generar un clima antisindical basat en alguns equívocs intencionats que comento a continuació.

És legítim considerar que el sindicalisme viu una profunda crisi i que en alguns sentits s’ha convertit en una forma obsoleta d’organització dels interessos de part de les persones treballadores. Però no hem de renunciar a la funció social que aquestes organitzacions encara poden portar a terme si son capaços d’establir canals de cooperació amb els nous moviments socials i de veure més enllà de la defensa dels drets de les persones ocupades. En aquest sentit, reduir les opcions de lluita sindical al nostre país a CCOO i UGT és un error que beneficia a l’estratègia de desmobilització i de descrèdit del sindicalisme abans esmentada. Considerar que són les úniques organitzacions hegemòniques i amb massa crítica suficient per a la mobilització dels treballadors i de les treballadores és com caure en el parany del vot útil en temps d’eleccions.

Els diferents moviments socials han de comptar amb el sindicalisme per fer front als retrocessos socials també des d’una perspectiva global. Utilitzar la competitivitat internacional per culpabilitzar les vagues i els sindicats de suposades pèrdues de competitivitat és un recurs comú de la patronal arreu del món. De la mateixa manera que ara s’afirma que en una situació de crisi com la que vivim “l’últim que necessitem és una vaga general”, a Bangla Desh es criminalitzen els moviments de protesta davant de l’opinió pública per “espantar als inversors internacionals”, al Marroc es diu obertament que els sindicats i les organitzacions defensores dels drets laborals són culpables del tancament de fàbriques i a Cambodja es reprimeixen durament les mobilitzacions d’obrers i obreres en pro d’una pau social imprescindible per al “progrés” econòmic. En aquests països, com en molts d’altres, la industrialització el gran creixement industrial dels darrers vint anys ha estat basat en l’explotació de la misèria per part d’empreses transnacionals a la recerca de mà d’obra cada cop més barata. Qualsevol opció d’oposició al model de “desenvolupament” imperant passa per l’organització de les persones treballadores. Les experiències sindicals, malgrat les seves limitacions i la necessitat de revisió de les estratègies de transnacionalització de les lluites, continuen sent essencials i necessàries.

Ningú no hauria de sentir-se aliè a la convocatòria de vaga per molt crític o crítica que sigui amb la deriva ideològica i organitzativa dels sindicats majoritaris. La vaga tindrà valor simbòlic i pràctic amb independència dels objectius que es plantegin UGT i CCOO, i sigui quin sigui el paper dels treballadors i les treballadores ocupades. El 29M no protestarem només per una reforma laboral injusta perquè la reforma és una més de les moltes agressions que les elits dominants estan portant a terme sobre les classes treballadores amb el pretext de la crisi. És el moment de plantejar una vaga social i no només laboral, que sigui un punt de partida de mobilitzacions i de construccions col·lectives de resistència.

Alguns enllaços:

Vaga del 99%: http://vagadel99.wordpress.com

Mapa Toma la Huelga: http://mapa.tomalahuelga.net/

Argumentari de l’esquirol: http://portal-ccoo.blogspot.com.es/2012/03/argumentari-dun-esquirol-raons-per-no.html

Materials de la CGT a Catalunya: http://cgtcatalunya.cat/spip.php?page=29M

Materials de la CNT a Catalunya: http://soliobrera.cnt.es/

Posts relacionats:

Crits i esquerdes. No hi ha una alternativa al capitalisme, hi ha milers

Sindicalisme, vagues i competitivitat

One comment on “Les lluites socials i el sindicalime

  1. Retroenllaç: Luchas sociales y sindicalismo « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Març 27, 2012 by in Empreses transnacionals and tagged , , , , .
%d bloggers like this: