+ arguments?

Albert Sales

Treball, consum i rebel·lions quotidianes

(versión en castellano en Rebelión.org)

Fa uns dies vaig llegir un post sobre un llibre publicat per una dona australiana que havia treballant durant anys cuidant malalts a punt de morir. “Regrets of the dying”  recull reflexions sobre els cinc penediments més repetits per les persones que ha acompanyat en els seus darrers dies. L’autora assegura que és habitual, sobretot entre els homes, lamentar haver treballat tant dur i no haver pogut passar més temps amb les persones estimades.

il·lustració de Miguel Brieva (cc)

En aquests temps en que les persones “laboralment desocupades” són tantes, i en que moltes de les que tenen la sort de ser “ocupades” treballen moltes més hores de les que desitjarien en feines precàries i alienadores, no cal estar al final de la vida per sentir la frustració en la pròpia pell. Hem après massa bé la lliçó sense qüestionar-nos-en el contingut. L’home postmodern ha de portar el pa a casa en forma de salari i compartir les feines de la llar amb una dona postmoderna que ha de compaginar a la perfecció la seva carrera professional amb la maternitat i la vida familiar. Tot plegat per reunir poc més d’un parell de milers d’euros al mes que han de permetre a l’afortunada família postmoderna pagar la hipoteca, tenir un bon cotxe, portar les criatures a l’escola concertada, anar de compres els dissabtes per la tarda, i sortir amb els amics i amigues tot pagant unA cangur. Les persones de bé han de treballar dur per aconseguir diners, per gaudir de reconeixement social, per ser bons i bones professionals i per donar tot el necessari als seus fills i filles.

La contemporània ètica del treball no difereix gaire de la que es va imposar a força d’insistència i adoctrinament a les famílies obreres i camperoles al llarg dels segles XVIII i XIX. La idea de la dignificació a través del treball és molt antiga però pren total vigència a l’interior del sistema capitalista per la necessitat de donar sentit al treball derivat de la modernització dels modes de producció: una activitat que molts cops es realitza sense que la persona treballadora senti cap vinculació amb el procés ni amb el resultat més enllà d’un premi salarial.

Però, tot el treball dignifica? L’ètica del treball capitalista només pren en consideració un petita part de l’esforç que porten a terme els éssers humans per a que la societat sobrevisqui i es reprodueixi. Per a l’entramat ideològic que sustenta el sistema, igual que per als moribunds de “Regrets of the dying” tenir cura de les persones estimades, amb tota la dedicació gratificant o no gratificant que suposa, no és treball. I malgrat que en moments de reflexió pausada totes i tots som capaços d’identificar el treball més enllà de les tasques remunerades o mercantilitzades, el llenguatge quotidià està impregnat de pressupòsits patriarcals i capitalistes: “la meva mare no treballa”, “va deixar de treballar en tenir la segona filla”, “m’he quedat sense feina”, “no tinc temps per cuinar perquè tinc molta feina”…

El treball mercantilitzat no només desplaça en importància a les tasques de cura, sinó que també desplaça les activitats cíviques, organitzatives i comunitàries. En els darrers mesos he conegut moltes persones que se sentien plenament identificades amb la indignació que recorria places i carrers però que no podien i no poden assistir a assemblees i reunions perquè no poden sumar a la seva llarga jornada laboral i a la seva vida familiar un compromís amb la comunitat. I així, la delegació de l’activitat pública en els professionals de la política es torna quelcom totalment natural i inevitable. Quin espai queda per la formació d’opinió més enllà dels titulars del mitjans de desinformació massiva?

L’acceptació d’una vida dedicada al treball mercantil no només s’explica per una ètica capitalista hegemònica i per l’individualisme derivat del consumisme i de la victòria del tenir sobre el ser. Si bé es cert que la immersió en la societat de l’hiperconsum fa que moltes famílies no es puguin arribar a plantejar una reducció d’ingressos, també es cert que no són poques les persones disposades a cobrar menys a canvi de treballar menys. Però la majoria de les feines assalariades són un paquet d’hores que hem d’acceptar o rebutjar en termes de “tot o res”, si és que tenim opció de rebutjar alguna cosa. La lucrativa paradoxa està servida: persones “ocupades” amb agendes inhumanes conviuen, de vegades sota el mateix sostre, amb persones ancorades en l’atur.

El model de treball mercantilitzat que s’albira no és gens esperançador. La tendència cap a una major vulnerabilitat dels llocs de treball assalariat és comú a tot el món. La globalització ha estès arreu el model de treball capitalista i aquells països on s’estan generant noves ocupacions competeixen entre ells en una cursa sense final cap a l’explotació i la precarietat. El model de relacions productives vinculat al capitalisme global ens porta a dependre d’empreses i institucions per les quals realitzem un treball cada cop més precari i alienador i, tot plegat, per consumir productes fabricats per obrers, obreres, camperols i camperoles que fan jornades laborals interminables a les cadenes de subministrament de grans empreses transnacionals com Inditex, Apple, Carrefour, HP o tantes altres.

La victòria més gran d’aquest sistema és l’efecte desmobilitzador que exerceix el cercle viciós del consumisme. No volem patir l’explotació, no volem ser part de l’explotació d’altres persones, però creiem que necessitem als actors que generen aquesta explotació per gaudir d’un salari i per a que ens proporcionin els bens i els serveis de la vida quotidiana a uns preus cada cop més baixos “donades les dures circumstàncies”. Aquesta desmobilització encara és més imponent quan algú preten enfrontar-se a la realitat en solitari i d’un dia per l’altre. Com trencar els llaços amb el treball alienador i sobreviure? Com saber què comprar i què no comprar per no ser còmplice de la nova esclavitud ni de la destrucció d’ecosistemes? Què suposa realment la coherència?

Acceptant que la coherència en el consum i el treball és una fita molt llunyana, la nostra realitat diària està plena d’oportunitats per exercir des de petites rebel·lions quotidianes i individuals a grans accions d’insubordinació col·lectiva. A través del nostre consum podem triar premiar alternatives productives en forma de negocis d’escala humana fent possible una economia arrelada a al territori. Podem adquirir béns i serveis a empreses cooperatives o a persones o col·lectius que busquen la seva propia supervivència fora del treball explotador dominat per les empreses transnacionals. Amb la organització col·lectiva, a través de teixir xarxes de relació amb els nostres veïns i veïnes també cap la possibilitat de sumar-se a rebel·lions més transformadores que canviïn la nostra relació amb el consum. Mercats i espais d’intercanvi, comunitats d’autoaprenentatge, bancs del temps o cooperatives de consum que permetin l’apropament entre productors d’aliments ecològics i persones consumidores, en són alguns exemples.

L’exercici d’aquestes rebel·lions no ha de significar un sacrifici perquè la renuncia al suposat plaer que proporciona el consum no és el motor per al canvi en les relacions productives. Es tracta de gaudir de les relacions socials i d’iniciar camins cap a altres formes de treball que ens realitzin, que ens vinculin a la comunitat i al territori i que reordenin les prioritats de la societat.

Recomanació bibliogràfica:

Holloway, John (2011) Agrietar el capitalismo. El hacer contra el trabajo. El Viejo Topo.

3 comments on “Treball, consum i rebel·lions quotidianes

  1. 4
    gener 5, 2012

    Totalment d’acord, text brutal: en faig difusió! Gràcies, Albert.

  2. gerard
    gener 6, 2012

    Com sempre clar, pedagògic i precís! Gràcies!

  3. Retroenllaç: Taller consum, oci, treball i transformació social « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 4, 2012 by in Sense categoria and tagged , , , .
%d bloggers like this: