+ arguments?

Albert Sales

El joc de la responsabilitat social empresarial

Com les empreses amaguen l’explotació de les treballadores que fabriquen joguines a la Xina

En castellano en Rebelión.org

Qui no ha comprat una joguina “made in China”? El 70% de les joguines del món es produeixen al gegant asiàtic i la majoria de marques internacionals tenen els seus principals proveïdors allà. Però després de més de 20 anys de domini d’aquest mercat globalitzat, els treballadores i les treballadores que fabriquen aquests habituals regals nadalencs segueixen vivint penoses condicions en milers de fàbriques de les províncies més industrials del país.

Com succeeix a la majoria de zones de nova industrialització del món, bona part dels obrers i les obreres de Guandong (província on es produeixen el 70% de les joguines xineses per a l’exportació) són immigrants que provenen d’àrees rurals. El salari de les treballadores immigrants es d’entre 850 i 1320 CNY (100-154 euros). Malgrat que es compleix amb el salari mínim legal, les persones treballadores no poden cobrir les necessitats bàsiques de les seves famílies. Per això, habitualment deixen els seus fills i filles a les seves poblacions d’origen on només poden desplaçar-se durant l’Any Nou xinès.

Fa vint anys que les organitzacions internacionals de defensa dels drets laborals denuncien els salaris de misèria, les jornades de treball interminables i la repressió de qualsevol intent de lluita per un treball digne. Davant de les denúncies públiques i la preocupació de les grans marques per la seva imatge corporativa, les empreses del sector han desenvolupat codis de conducta laborals i sistemes de verificació, que pretenen garantir la responsabilitat social en la cadena de subministrament. ICTI (Internacional Council of Toy Industres), una associació empresarial que agrupa organitzacions patronals del sector de les joguines de tot el món, va desenvolupar l’ICTI CARE Process, un sistema de seguiment de la producció que atorga a les empreses un segell que, suposadament, garanteix que el procés de manufactura dels seus productes compleix uns estàndards bàsics recollits al seu codi de conducta.

Per desgràcia, com passa a l’electrònica o a la confecció de roba, els resultats que les estratègies de responsabilitat social que comuniquen les firmes internacionals no es correspon amb el dia a dia de les persones treballadores. L’organització SACOM (Students & Scholars Against Corporate Misbehaviour) ha estat fent un seguiment de la indústria de la joguina a Xina des de 2005 i manifesta no haver detectat millores en les condicions de les persones treballadores. Durant l’estiu de 2011, SACOM ha investigat tres fábriques de joguines proveïdores de firmes de renom com Disney, Mattel, Lego, MacDonalds, Marks and Spencer i Walmart. Tot i que les tres fàbriques estan certificades per ICTI CARE des de fa anys, les condicions laborals continuen deixant molt que dessitjar.

L’equip de SACOM ha documentat un excés sistemàtic d’hores extraordinàries, comptabilitzant-ne fins a 140 mensuals (quatre vegades el límit legal), endarreriments constants en el pagament de les nòmines, absència d’equips de protecció personal en feines de manipulació de substàncies perilloses, impagaments de les cotitzacions a la seguretat social, multes arbitràries, dormitoris i espais per menjar insalubres, treball infantil durant l’estiu i negació a les obreres i els obrers d’una còpia del seu contracte laboral, entre d’altres violacions dels drets laborals bàsics reconeguts per la llei i recollits al codi de conducta d’ICTI. Per aconseguir el segell ICTI CARE, les fàbriques passen unes auditories que elles mateixes han de finançar i que, a la vista dels resultats, són molt poc creïbles. Les marques internacionals però, obliguen als fabricants xinesos a obtenir el segell, netejant així la seva imatge i convertint aquesta certificació en un lucratiu negoci. Fins a 780 marques donen suport a ICTI CARE, algunes tan importants com Mattel, Hasbro, Lego, Disney o ToysRus. Segons el seu propi lloc web, més de 2.420 fàbriques van sol·licitar el seus serveis de certificació durant novembre de 2011.

No hi ha en les estratègies de responsabilitat social de les empreses internacionals del sector cap mena de voluntat de canvi de les estructures que fan possible aquests nivells d’explotació laboral. En un entorn de competència internacional ferotge, els treballadors i les treballadores no poden ni plantejar-se la possibilitat d’arribar a comprar els cotxes HotWheels o les nines Barbie que fabriquen durant 14 hores diàries.

Més informació a l’informe

Making Toys without Joy: ICTI CARE Covers Labour Rights Violations for Global Toy Brands like Disney, Walmart & Mattel, Publicat per SACOM el 5 de desembre de 2011.

3 comments on “El joc de la responsabilitat social empresarial

  1. Ivan
    Desembre 6, 2011

    Sense entrar en temes de condicions laborals, nosaltres a la Xina vam veure una oferta laboral de cambrer per 1200 CNY/mes jornada completa, uns 140 € (àpats no inclosos).

    M’agrada ser ben pensat i creure que les condicions de la feina en qüestió no estaven repletes d’hores extra ni de condicions infrahumanes i que es tractava d’una feina de cambrer normal i corrent (es tractava d’un local destinat al públic xinès en un carrer petit i no gaire concorregut del centre històric de Xi’an).

    En un principi no reacciones a la quantitat que un salari així suposa, entre el canvi de divisa i que els preus varien d’un país a l’altre. Podríem pensar que un salari així és clarament baix però que possiblement els preus a la Xina també ho són.

    Fent una valoració molt “a grosso modo”, i si serveix d’aportació per fer-nos una idea del que significa un salari així, a la Xina els preus són més baixos, però no tan baixos com es podria pensar. El transport públic és de les coses més barates de la Xina, un bitllet senzill de metro varia entre els 2 i els 4 CNY depenent de la ciutat (entre 20 i 40 cèntims), i el bus entre 1 i 2 CNY. Ara bé, els productes bàsics volten uns preus que són, de mitjana, només una tercera part dels preus occidentals. Tampoc vam mirar molt a fons, però és la sensació que vam tenir. Si el producte en qüestió és de marca occidental o està fora del dia a dia xinès, aquests preus augmenten en relació, arribant a preus de més de la meitat que a Barcelona, o fins i tot semblants als preus d’aquí, com per exemple la xocolata,

    Això sí, qualsevol producte que podem considerar de luxe occidental té pràcticament el mateix preu que aquí. Ho vam voler comprovar amb la roba, entrant a multinacionals conegudes com C&A o Zara, o amb articles d’electrònica. Els preus eren pràcticament com a Europa, si no més cars.

    La conclusió és senzilla, la gent obrera més limitada econòmicament i les poblacions rurals, especialment les minories ètniques, són un percentatge elevat del gran gegant asiàtic i amb prou feines pot sobreviure amb els salaris mínims. 1200 CNY al mes tenint en compte els preus xinesos és irrisori, tot això sense comptar possibles condicions laborals pèssimes.

    No es tracta d’un país en la més absoluta misèria, però la vida amb el sou mínim ha de ser realment complicada i si, per si de cas tens sort a la vida i t’administres bé com per plantejar-te alguna cosa més que sobreviure, els luxes estrangers es miren però no es toquen.

  2. Retroenllaç: Datos « [IGNORANCIA SINCERA]

  3. Retroenllaç: Treball, consum i rebelions quotidianes « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Desembre 5, 2011 by in (i)RSC, Empreses transnacionals and tagged .
%d bloggers like this: