A la Bordeta amb el carrer Hostafrancs, al barri de Sants de Barcelona, hi ha un petit parc amb una xemeneia en record de la fàbrica que algunes dècades enrera ocupava l’espai. El dimecres, mentre estava assegut en un dels bancs del parc mirant el ja desallotjat #habitatge18N i veient com s’anava afegint gent a la protesta convocada per a les set de la tarda, una nena d’uns sis anys, amb el patins calçats i en un català tant excel·lent com el que feia servir per adreçar-se al seu pare d’aspecte i accent marroquí, em va preguntar que hi feia tanta gent allà plantada.

Li vaig contestar que estàvem protestant perquè havien fet fora de l’edifici la gent que l’ocupava. Malgrat que el seu pare va insitir-li en que “no molestés al senyor”, no es va poder estar de preguntar-me perquè els havien fet fora. Amb la màxima neutralitat possible i perquè ningú em pogués acussar d’adoctrinar a les criatures pel carrer, li vaig dir que les persones que estaven dins no eren les propietàries de l’immoble, que s’hi havien instal·lat perquè feia tres anys que era buit però que al banc propietari no li semblava bé i volia recuperar el seu edifici.

La meva nova amiga va treure les seves conclusions: “Ah, això és que el banc necessita l’edifici per alguna cosa…”

http://habitatge18n.wordpress.com/