+ arguments?

Albert Sales

Testosterocràcia: hormones i crisi

Versión en castellano en Rebelión.org

El que no havien aconseguit ni protestes ni mobilitzacions ni jutjats, ho han aconseguit “els mercats”. Berlusconi ha marxat per la porta del darrera advertint que continuarà ocupant el seu escó en el Parlament italià. Tant preocupant com que les urnes hagin permès el llarg regnat de Il Cavalliere és el fet de que algú l’hagi fet plegar sense necessitat de passar per les urnes. Però, al capdavall, la retirada del bo d’en Silvio ha estat una mesura d’allò més encertada. Només cal veure els titulars dels principals diaris celebrant la reacció en positiu dels “mercats” i com una recuperada confiança en la capacitat d’Itàlia de fer front al seu deute públic permetía un descens de la prima de risc.

El successor de Berlusconi, Mario Monti, segur que sabrà treure a Itàlia de la crisi. Si algú pot saber a quins estímuls obeeixen els designis dels mercats és un antic assessor del banc d’inversions nord-americà Goldman Sachs. I és que avui, els grans estadistes no han de preocupar-se pels problemes de la ciutadania, sinó per saber fer contentes aquestes maquinàries virtuals que, segons els grans experts, assignen els recursos de la manera més eficient possible. Si per generar confiança cal reformar una constitució en quinze dies, és responsabilitat dels sabis polítics amb visió d’Estat posar-se d’acord. Què cal renunciar a fer un referèndum? Els governants sensats han de saber fer marxa enrera i retirar-se a temps.

Quan penso en tota aquesta gent poderosa, governant per respondre les exigències dels mercats no puc evitar recordar dos estudis dels que parla Susan George al seu darrer llibre i que es van publicar a The New Sciencist (Jason Palmer, 2008; Linda Geddes, 2009). Les investigacions concloïen que en les situacions de tensió que viuen les persones dedicades a prendre decisions d’inversió, uns alts nivells de testosterona (hormona masculina associada a la agressivitat) ajudaven a guanyar més diners. La racionalitat dels mercats està doncs  dipositada en una colla de mascles amb els nivells hormonals d’un adolescent en un vestuari femení, que han de prendre decisions en segons seguint els seus instints més primaris. La situació no convida a l’optimisme, almenys per als que no guanyem res amb els milions de transaccions financeres diàries que enriqueixen als que ja són rics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Novembre 14, 2011 by in Empreses transnacionals and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: