+ arguments?

Albert Sales

La reforma del PIRMI: una opció ideològica

Albert Sales i Campos *** Professor (precari) de sociologia de la UPF

Amb la “reforma” del PIRMI iniciada aquest agost i les posteriors declaracions, justificacions i afirmacions públiques dels consellers Mena i Cleries, el govern de CiU continua aclarint possibles dubtes sobre la seva perspectiva pel que fa a les qüestions socials. En efecte, la dreta catalana ha evolucionat des del pujolisme cristiano-demócrata a posicions clarament neocon, abandonant definitivament qualsevol preocupació pel destí de les llars més vulnerables del país i per la gairebé oblidada cohesió social. Les mesures adoptades per lluitar contra els hipotètics fraus en el cobrament de la renda mínima d’inserció han suposat un agost de penúries per a moltes de les famílies que realment només disposen d’aquesta prestació per tirar endavant. Dic hipotètics perquè, fins al moment, no s’han proporcionat dades sobre la qüestió. Això significa que, sense negar que de ben segur hi ha qui rep la RMI sense complir les condicions necessàries, el meu modest coneixement del funcionament dels serveis socials i del dia a dia dels professionals que hi treballen em porta a pensar que es tracta d’una minoria.

Sense un estudi exhaustiu i un anàlisi de les irregularitats realitzat conjuntament per decissors polítics i per personal tècnic dels serveis socials, els canvis portats a terme aquest agost no tenen més justificació que la ideològica. Les anècdotes que els consellers varen posar damunt la taula en la seva compareixença al Parlament no fan més que evidenciar els prejudicis i la visió esbiaixada que aquests individus tenen de la realitat diària de les famílies en situació d’exclusió social i en cap cas constitueixen situacions que justifiquin la batzegada que ha rebut la vida quotidiana de la immensa majoria de persones afectades per les seves accions que més que tècniques o correctives suposen un càstig i un intent de criminalització de les persones en situació de vulnerabilitat social. De què serveix esmentar situacions concretes de persones beneficiàries amb “pagaments a canal+ o Gol TV”? Quina rellevància pot tenir per a lluitar contra la picaresca que el 42% de les persones perceptores siguin d’origen estranger? Els “exemples” del conseller Mena només pretenen justificar la intervenció davant del seu electorat, una classe mitja carregada d’idees preconcebudes sobre la pobresa que viu en el convenciment que mai haurà de recórrer als serveis socials. I és que les polítiques de lluita contra la pobresa són poc rentables des del punt de vista electoral. Les persones socialment més vulnerables són relativament poques, amb xarxes socials fràgils i sense capacitat de resposta política o mediàtica. Si la crisi ofereix l’oportunitat per retallar allò que semblava intocable, com la sanitat o l’educació, les polítiques orientades als sectors invisibles de la societat són perfectament susceptibles d’ésser escombrades sense atendre en absolut als drames humans que hi ha al darrera i a la responsabilitat col·lectiva envers les profundes desigualtats que genera el nostre sistema de relacions socials.

Com en molts altres assumptes, el discurs de la dreta (l’oficial com CiU i la camuflada com el PSOE) sobre les polítiques de lluita contra la pobresa veu directament de les fonts del neoliberalisme i troba els seus precedents en terreny nordamericà. És interessant doncs mirar cap enrere per analitzar la reforma de l’assistència social portada a terme l’any 1996 per l’administració Clinton. Una polèmica reformulació que va gaudir d’una càlida acollida per part de la Cambra de Comerç dels Estats Units, la més important associació empresarial del país, que la va qualificar de “valorós pla per a reintroduir l’ètica del treball entre els nord-americans”. Amb aquesta carta de presentació, hom ja pot suposar que les famílies beneficiàries dels serveis socials en sortien clarament perjudicades. El pla d’actuació es va centrar en aquelles polítiques públiques que afectaven directament als col·lectius amb major risc d’exclusió social: les persones sense llar, les llars monomarentals, les persones amb discapacitat i les persones en situacions d’atur de llarga durada. Les retallades van suposar la reducció de l’abast temporal de les prestacions, la disminució de les quanties, i la imposició de requisits més estrictes per dificultar, si no impedir, l’accés a persones immigrants.

Els impulsors de la reforma argumentaven que els treia el són la cronificació de la dependència de l’assistència social i recuperaven el discurs liberal de la responsabilitat individual de manera que la mesura vertebradora del pla d’actuació es va anomenar “Llei de reconciliació de la responsabilitat personal i les oportunitats de treball”. L’atac a les capes socialment més vulnerables de la població es va acompanyar d’una campanya mediàtica per reforçar la imatge distorsionada que les classes mitges tenen de les persones pobres. En efecte, l’opinió pública nord-americana no volia mantenir indefinidament ni les mares adolescents de vida sexual lleugera, ni els ganduls (negres o hispans) professionals de l’assistència social que complementen els seus ingressos amb petits furts, ni les mares de família nombrosa abandonades pels seus marits, alcohòliques i acomodades a viure de la caritat pública. I si algú alçava la seva veu per recordar els milions de persones víctimes d’una reconversió industrial salvatge, els barris sencers abandonats per la societat benestant i pels poders públics on la total inexistència d’oportunitats ja afecta a diverses generacions, o les legions de treballadores en situacions d’extrema precarietat que davant d’un problema de salut acaben a la misèria, se l’acusava de “bonisme” i a un altre tema. Demòcrates i republicans coincideixen en que es pot sortir de la pobresa amb ganes de treballar mentre les dades indiquen que res més lluny de la realitat. Forçar a la gent a acceptar qualsevol treball fa créixer la bossa de treballs extremadament precaris. Aquests llocs de treball els ocupen persones que, malgrat les seves extenses jornades, no aconsegueixen superar els llindars de pobresa. La dependència de magres subsidis públics es converteix així en dependència de magres salaris vinculats a llocs de treball que mai permetran a ningú sortir d’una situació d’exclusió.

Les retallades en l’assistència social als EEUU de 1996 tenien la pretensió de ser una resposta a la cronificació de la dependència de l’estat però clarament expressaven una opció ideològica. Tot i el context d’urgència financera que emmarquen les mesures adoptades pel govern català, és innegable, a tenor de les declaracions dels consellers Mena i Cleries, que el rerefons filosòfic és compartit. La crisi que patim és el xoc necessari per avançar en la contrareforma neoliberal que fa més de trenta anys que dura i que a l’entorn anglosaxó sempre ha anat uns passos per endavant. Malgrat l’abundant evidència empírica que assenyala amb precisió moltes de les causes estructurals de la pobresa a les nostres societats, les elits polítiques i financeres s’entesten en defensar que “els pobres” ho són per no tenir prou esma per sortir de la seva situació, per tenir costums de dubtosa moralitat, per no tenir ganes de treballar, per venir d’altres països a aprofitar-se del nostre sistema de protecció social (que protegeix ben poc)…

I si la gent en aquestes situacions de dependència de l’assistència social o amb treballs extremadament precaris acaba complementant els seus ingressos en l’economia submergida o realitzant activitats fora de la legalitat els mitjans continuaran alimentant els mites que relacionen pobresa, minories ètniques i delinqüència, i es discutirà si calen més dispositius policials, un sistema penal més dur o presons més grans, sense qüestionar-se’n les despeses.

Per aprofundir:

  • Wacquant, Loïc (2010) Castigar a los pobres. El gobierno neoliberal de la inseguridad social. Gedisa.

  • Sarasa, Sebastià i Sales Campos, Albert (2009), Itineraris i factors d’exclusió social. Ajuntament de Barcelona, Síndica de Greuges i Fundació La Caixa. ISBN: 978-84-9850-158-2. Barcelona. (Disponible en línia a http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ESTUDI_Itineraris_i_factors_d_exclusio_social.pdf)

  • Sales Campos, Albert (2005) “El perfil de la població beneficiària del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI)”. Barcelona Societat, nº 13. Ajuntament de Barcelona, Sector de Serveis Personals

Entrades relacionades:

La genètica del fracàs escolar

Malestar, violència i cohesió social

Necessitem una croada per la seguretat

Mà d’obra en envasos retornables

5 comments on “La reforma del PIRMI: una opció ideològica

  1. fidel
    Agost 31, 2011

    Crec que la resistència activa passa per una inactivitat total el dia de les eleccions. Si els hi diem que estem en contra, tant s’els hi fa, si intentem jugar amb les regles actuals del joc, encara pitjor, si intentes ser racional a ells ja els hi va bé per qué et destrossen amb la seva prepotència i la seva manca d’escrúpols.
    Jo ho estic sofrint… el pitjor de tot és la resposta de la gent… La nostra societat ja està dividida i la fractura cada vegada és més gran… els que encara hi “viuem”, no volen saber gran cosa de l’altra part i això a la classe poderosa ja els hi va bé. La cosa va en exigir i apretar, però el com és le més difícil de trobar. Massa polítics i pocs professionals….

  2. Montsen
    Setembre 5, 2011

    Tots el politics , tindrian que passar amb 500 e al més ia veurien con vuscarien opcions i solucions.pró con ells no son capassos de repartir al seu sou,ni fer res per arreglaro.Aixó no pinta bé, el temps ho dirá

  3. Retroenllaç: Les persones sense sostre: la punta visible d’un gran iceberg « + arguments?

  4. Retroenllaç: La pobresa té causes i la “nova pobresa” també « + arguments?

  5. Retroenllaç: Darrera la malnutrició infantil hi ha una legió de mares destrossades | + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Agost 30, 2011 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , , , , , .
%d bloggers like this: