+ arguments?

Albert Sales

La genètica del fracàs escolar

(versión en castellano aquí)

per Albert Sales i Campos, professor de sociologia de la UPF

En totes les societats, els col·lectius i individus que gaudeixen d’una posició dominant cerquen alguna justificació a les desigualtats que els beneficien. L’estabilitat i la cohesió social depenen en bona mesura de que una majoria de la societat accepti com a valides aquestes justificacions. Un cop assumit per les societats modernes, que l’estatus social no el decidia cap força divina, es va imposar una perillosa interpretació del darwinisme per justificar que algunes famílies gaudissin d’un major benestar i capacitat de decisió. Se suposava que el poder i els diners estaven en mans de les estirps que generació rere generació s’havien destacat per les seves dots de comandament i per la seva intel·ligència.

Amb el naixement de la sociologia moderna, sorgeixen diverses línies de pensament que expliquen les desigualtats i la seva reproducció social. Totes elles coincideixen en un fet: l’entorn en el que les persones desenvolupen les seves capacitats socials i cognitives es determinant a l’hora de definir la seva l’estructura d’oportunitats. Això suposa que si el sistema capitalista pretén justificar les desigualtats en base als mèrits i al treball, ha de garantir la igualtat d’oportunitats a la línia de sortida del mercat laboral.

Malgrat que siguem moltes les persones convençudes de que el capitalisme no premia el merit i el treball, la retòrica de la societat de les oportunitats i de la meritocràcia s’ha acabat assumint a base de la repetir tòpics fins a convertir-los en veritat científica i de divulgar les històries dels “homes-fets-a-ells-mateixos”. Triomfadors que gràcies a una idea i al seu dur treball, han fet fortuna partint gairebé de la pobresa. Val a dir, que sempre m’ha encuriosit perquè no corren històries de “dones-fetes-a-elles-mateixes” o de “homes-escandalosament-rics-que-no-han-pegat-brot-en-la-vida”.

Ara, amb la presentació d’un informe als mitjans, la patronal espanyola, pretèn recuperar la idea de que la genètica té més pes a l’hora de condicionar les probabilitats de fracàs escolar dels infants que l’entorn social. L’objectiu últim de l’informe és aportar base “científica” a les seves propostes en matèria de polítiques educatives. Si la genètica es determinant, es justifica que es segregui l’alumnat, que es retallin les despeses destinades a l’atenció a la diversitat i als infants amb necessitats especials o que, en genèric, es posi en qüestió l’ideal d’una escola pública i de qualitat per a tothom.

L’estudi presentat per la CEOE contradiu tota la evidència científica que indica que la genètica i els condicionants biològics només són significatius a l’hora de predir el fracàs escolar en el cas d’infants amb trastorns d’aprenentatge i que, malgrat això, l’entorn social és molt més determinant. L’edat de primera escolarització, la qualitat pedagògica dels processos d’aprenentatge rebuts entre els 3 i els 6 anys, la implicació de pares i mares en l’educació de les criatures, el temps que les persones adultes poden dedicar als fills i filles, l’ambient viscut a la llar durant els primers anys de vida, l’estatuts social de les famílies, la renda disponible a les llars… i una infinitat de factors socials exerceixen un efecte significatiu sobre la probabilitat de fracàs escolar de nens i nenes. La capacitat de les llars amb un cert benestar econòmic per reaccionar davant els problemes escolars dels infants és molt superior a les possibilitats de reacció de les classes treballadores. Les classes de repàs i el suport de professionals com logopedes o psicòlegs fora dels centres escolars no està a l’abast de tothom i el nostre sistema públic està infradotat per atendre als infants que necessiten aquesta atenció personalitzada i no la poden pagar en el mercat privat.

Hi ha evidència empírica de sobres per afirmar que el nostre sistema educatiu no garanteix la igualtat d’oportunitats i que la nostra societat està lluny de premiar el mèrit i la capacitat de treball. Davant d’això, per justificar els retalls en educació, només queda una sortida: tornar al determinisme biològic vestint el darwinisme social de genètica i presentant estudis científics a través dels mitjans amb conclusions més que qüestionables.

És totalment impresentable fer passar per ciència el que no ho és. Per descomptat, els resultats d’una investigació sociològica poden dissentir del consens de la comunitat científica, però per fer-los públics com si la solidesa de les conclusions fos inqüestionable cal posar a disposició de la comunitat científica la metodologia de la recerca i discutir-la a través de les revistes científiques o dels congressos especialitzats. Però sembla que això no és necessari si pots finançar estudis amb les conclusions escrites abans de començar i si tens la influència suficient per introduir-los a l’agenda mediàtica.

Llegir més a:

La CEOE ve en los genes la clave del éxito escolar, El País, 22 de junio de 2011. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/CEOE/ve/genes/clave/exito/escolar/elpepisoc/20110622elpepisoc_4/Tes

Sarasa, Sebastià i Sales Campos, Albert (2009), Itineraris i factors d’exclusió social. Ajuntament de Barcelona, Síndica de Greuges i Fundació La Caixa. ISBN: 978-84-9850-158-2. Barcelona. (Disponible en línia a http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ESTUDI_Itineraris_i_factors_d_exclusio_social.pdf)

3 comments on “La genètica del fracàs escolar

  1. mfreixas
    Desembre 6, 2011

    Bones Albert, pel twitter ja et vaig dir que trobava molt encertat el teu article sobre el fracàs escolar, sobretot per reflexionar. m’agradaria fer-te una pregunta..pq a la vanguardia del mes passat tb va sortir article sobre les investigacions del clínic i el risc de fracàs escolar en els primers dies de vida per causes perinatals. Jo discrepo i desconfio moltíssim d’aquests estudis però no és cert que pot servir per desmuntar els tòpics sobre la immigració és igual a fracàs escolar….etc a tants partits polítics de dretes agrada …i, si fos cert, en una línia educativa inclusiva això no seria motiu de segregació no?
    són reflexions q estic fent alhora q desenvolupo un article sobre aquest tema. tot i així per mi el fracàs escolar no és més q un símptoma clar de fracàs social general o sigui del sistema capitalista més enllà que per mi el concepte de fracàs escolar és totalment erroni..
    moltes gràcies per avançat!
    maria freixas

    • Albert Sales
      Desembre 11, 2011

      Hola Maria!

      He llegit alguns articles que, des d’una perspectiva pluridisciplinar (mèdica i sociològica) parlen de factors perinatals i prenatals en el la configuració de les probabilitats de fracàs escolar. Sembla que hi ha un cert consens en acceptar que el desenvolupament cognitiu dels infants pot veure’s perjudicat per situacions d’estrés o de tensió de la mare abans i just després del naixement. També sembla que una mala alimentació de la mare (deficient o desequilibrada) durant l’embaràs pot tenir efectes en el desenvolupament neurològic que es manifestin en forma de problemes d’aprenentatge.

      Sigui com sigui, això dona encara més valor a les explicacions socials del fracàs escolar. Al capdavall, la genètica no té res a veure amb l’estrés que viu una família que es prepara per portar una criatura al món vivint una situació de pobresa, o amb tots els seus membres a l’atur, o amb un deute impagable amb un banc, o sense atenció mèdica… Per aquests nounats, les desigualtats socials prèvies al seu naixement estan minant les seves possibilitats.

      Aquestes situacions de tensió perinatal són més freqüents en llars en situació de pobresa però també succeeixen en altres llars. I els problemes d’aprenentatge també poden sorgir en altres circumstàncies i per altres causes que afecten a tots els estrats socials. Així doncs, quin sentit té la segregació? Que no intentin vestir el racisme de justificacions pseudocientífiques.

      Una línia educativa inclusiva és positiva per a tots els nens i nenes, tant per els que van “més avançats” com pels que tenen “més dificultats”, perquè treballa les capacitats i les oportunitats de cadascun. Només es tracta de posar-hi voluntat política i recursos i veure-ho com una inversió i no com una despesa. Per a qui no és positiva és per a les èlits, per als titulars d’escoles privades i concertades, per a la banca que dona crèdits d’estudis a universitaris i universitàries que han de pagar matrícules a “preu de mercat”…

      Fins aviat!

  2. mfreixas
    Desembre 25, 2011

    Bones Albert, moltes gràcies per la resposta, és un tema amplíssim, et passo l’article q he fet per l’accent però fent-lo he vist que em quedava curt l’espai, pels múltiples factors que hi incideixen….i quina hauria de ser la mirada des de l’esquerra(de veritat)….

    http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1907:exits-i-fracassos-&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

    abraçades
    m

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: