Algunes imatges de  l’agressió policial d’aquest matí a l’acampada de Plaça Catalunya m’han quedat gravades a la retina. No són les més fortes però no em resisteixo a compartir aquestes petites dosis de realitat.

Una noieta de no més de 20 anys deixa un clavell al terra davant d’un mosso d’esquadra. El membre de la policia autonòmica catalana li diu secament: “quita eso de ahí que debe tener pulgas y piojos”.

Una señora es queda endarrerida escapant de la càrrega, dos mossos l’empenyen i gairebé la tiren al terra. La dona es gira a cridar als agents i tres d’ells aixequen les porres amenaçadorament. Intervenen tres manifestants que s’emporten a la perillosa dona de metre i mig encessa d’ira i plorant d’impotència abans que l’atonyinin.

Creative Commons acampadabcnfoto http://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/

Multituds retrocedeixen per la pressió policial. Empentes amb els escuts i, al cap d’una estona, les porres es posen en marxa i comencen les corredisses. Algunes i alguns, amb serenitat, demanen calma i intenten evitar que les pròpies manifestants es facin mal en córrer desordenadament. Els “cossos de seguretat” tenen la brillant idea de començar a disparar a l’aire. Cares de por i moments de descontrol. Gràcies.

La polícia carrega sobre gent pacífica i indefensa. Un cartell descomunal cobreix una de les façanes de la plaça. Hi diu “Som campions aquí. Ara volem més”.  La foto d’uns quants milionaris jugadors de futbol sobre fons blaugrana completa la imatge.

I tota la violència viscuda, la que he pogut veure i la que no l’hem pagada tots i totes amb els nostres impostos. No és gratuïta. Estem finançant els seus salaris i els d’uns governants al servei del capital. Seguim.