+ arguments?

Albert Sales

Necessitem una croada per la seguretat

per Albert Sales i Campos, Professor de sociologia a la UPF

(versión en castellano aquí)

Celebro que, ara que tornem a estar en campanya electoral, hi hagi qui es preocupi amb tanta vehemència per la nostra seguretat. Sens dubte, la majoria de la ciutadania prefereix una quotidianitat sense riscos innecessaris, sense sobresalts, sense situacions que posin en risc la seva integritat física i sense dolorosos impactes emocionals. No obstant, com que sembla que encara hi ha temps per les rectificacions, m’agradaria ajudar als insignes líders polítics que aquests dies es passegen per places, mercats, i centres cívics, a reorientar els seus esforços perquè crec que, en la seva obstinació per servir-nos, estan cometent profunds errors d’apreciació.

Il·lustració de Miguel Brieva

Fixant-se en les dades de persones encausades i de denúncies presentades, els responsables polítics de la dreta espanyola han cregut que el creixent malestar social es deu a l’augment de l’activitat delictiva. És una confusió totalment comprensible doncs, des del 1990, la població reclusa de l’Estat espanyol s’ha més que duplicat i el sistema penitenciari que a l’inici dels 90 retenia entre quatre parets a 33.000 persones, ara fa front a la difícil tasca d’atendre prop de 74.000 hostes. Les dades estadístiques oficials sobre els delictes coneguts per la policia també poden induir actituds punitives: entre 1990 i 2008, els fets delictius denunciats davant els diferents cosos policials de l’estat van passar de ser 40 per cada miler d’habitants a 50.

Sé que aquestes dades semblen prou explicatives, però entre la comunitat científica especialitzada hi ha força consens en afirmar que ni el volum de la població reclusa, ni el nombre de denúncies presentades, ni la quantitat de casos coneguts per la policia, són variables equivalents a la delinqüència real. No tots els fets delictius es denuncien i les pautes de denúncia depenen d’una infinitat de factors. Per descomptat, no tots els delictes porten a la presó. L’enduriment progressiu del codi penal ha fet molt per la massificació de les presons espanyoles. Així doncs, es considera que la millor manera d’aproximar-se al volum real dels actes delictius que es porten a terme en una societat són les enquestes de victimització que registren el nombre de persones que han patit delictes de tot tipus. Tot i que a l’Estat espanyol no hi ha cap enquesta que registri els nivells de victimització de manera consistent, amb una periodicitat fixa i amb una metodologia que permeti la comparació internacional, s’hi han realitzat dues onades de la International Crime Victimization Survey (ICVS), la primera el 1989 i la segona el 2005.

Fer una ullada als resultats d’aquesta enquesta ens pot generar moltes preguntes. Mentre al 89, un 9,2% de la mostra manifestava haver estat víctima d’almenys un robatori amb intimidació en els darrers 5 anys, al 2005 la proporció era del 5,9%. Si al 1989, un 19,5% deia haver patit un furt, la proporció per al 2005 era d’un 12,4%. I mentre a finals dels 80, un 7% afirmava haver patit algun tipus d’abús o agressió sexual, la proporció al 2005 era d’un 1,4%. De les 10 tipologies delictives estudiades per la ICVS, només registren un increment entre els dos moments d’observació, el d’amenaces i agressions, i el robatori de bicicletes.

És probable que l’ICVS sigui criticable i tingui importants punts febles. Per descomptat totes les eines científiques són millorables, sobretot si existeixen voluntat política i recursos per cercar una visió objectiva de la realitat social. Però avui per avui, això és el que tenim i encara que assumim les deficiències de l’ICVS, ens hauria de donar arguments per pensar. En especial perquè altres estudis més modestos realitzats en ciutats concretes o a nivell autonòmic són perfectament coherents amb aquests resultats. Davant la possibilitat que la delinqüència a l’Espanya d’avui no sigui en absolut superior a la dels anys 90, què provoca que molts ciutadans i ciutadanes estiguin profundament preocupats pel tema?

La utilització de les notícies de successos com a esquer per mantenir l’audiència dels informatius ens ha portat a situacions que en altres temps s’haguessin considerat kafkianes. Després d’una notícia més o menys rigorosa sobre política internacional, just abans de que canviem de canal buscant un nou capítol repetit de la sèrie on tothom sembla tenir una malaltia hepàtica, ens passen una interessant notícia sobre persecucions policials a Alabama que acaben amb un perillós i negre lladre de supermercats reduït per la policia. L’heterogenitat cultural creixent de les darreres dècades també té el seu efecte a l’hora de generar sensacions desconegudes entre la ciutadania. L’arribada de persones d’arreu i el canvi constant al que està sotmès l’entorn urbà generen un ambient òptim per alçar la bandera de la inseguretat apel·lant als instints primaris d’autoprotecció de la gent. Però, el més probable, és que no hi hagi cap malintencionada utilització del tema per part dels partits polítics. Les dretes, en les seves ànsies de servir a la ciutadania, busquen respondre a les nostres preocupacions de la millor manera però sense gaire informació. I els suposats socialistes reaccionen a les sensacions del carrer i prometen també més seguretat, més policia i més mà dura.

Liderar un partit majoritari i fer front a una campanya deu ser esgotador i probablement deixa poc temps per llegir espessos estudis científics. Davant la possibilitat que la confusió s’apoderi dels nostres alcaldables, és just fer-los arribar aquesta advertència: els riscos que afecten a la ciutadania no són els que es pensen! Els racons foscos de les ciutats no estan plenes d’atracadors i de violadors (si més no, no estan més plens que fa vint anys)! Això sí, la seguretat ens preocupa i molt. Necessitem que emprenguin una croada contra la inseguretat ciutadana perquè estem vivint cada cop més situacions de risc. Els riscos que ens preocupen i que ens afecten però, són uns altres: la possibilitat de perdre la feina, les dificultats per formar una família, l’alta probabilitat de no poder fer front a les despeses derivades d’un habitatge, el risc de pobresa de la gent gran… tots ells derivats d’un sistema que tracta persones com mercaderies, en un mercat laboral que totes i tots sabem a qui afavoreix, i en el que s’estan desarticulant els mecanismes de seguretat social que ens oferien una mínima protecció enfront les contingències de la vida i dels mercats.

No voldria que les seves equivocades impressions els portessin a fer declaracions desafortunades relacionant delinqüència i immigració o criminalitat i pobresa. Tampoc voldria que, en els temps que corren, les administracions públiques dediquessin els seus magres pressupostos a lluitar contra fantasmes enlloc d’abordar els problemes reals que sí ens causen inseguretat, inestabilitat, desconfiança en el futur i, com deia al principi, dolorosos impactes emocionals. Així doncs, faré un sumari comprensible, fins i tot, pels candidats i candidates més atabalats: la delinqüència no ha augmentat a l’Estat espanyol des dels anys 80, el codi penal i les ordenances municipals són estrictes de sobres, l’increment de la població immigrant no genera més delinqüència, i el que realment ens fa sentir insegurs són tots els riscos socials que s’estenen de la mà de les polítiques neoliberals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: