+ arguments?

Albert Sales

L’adéu a Mubarak des del Marroc

Albert Sales i Campos
Professor de sociologia de la UPF.
Membre de SETEM Catalunya

versión en castellano publicada en Rebelión

Fins l’11 de febrer era difícil imaginar que en els cafès del Marroc s’iniciessin sengles tertúlies sobre política i economia internacional. O que la televisió pogués congregar multituds sense oferir cap pilota rodant per un tros de gespa. Però l’11 de febrer de 2011, els cafès de Tànger bullien d’expectació davant la més que evident possibilitat que Hosni Mubarak abandonara el poder a Egipte. Si la caiguda de Ben Ali a Tunísia, ja havia suposat un canvi en l’imaginari i en la cultura política dels països àrabs, la deriva dels esdeveniments a Egipte està escrivint una nova pàgina plena d’incerteses i, alhora, d’esperances .

L’esquerra militant marroquina porta molts anys instal·lada a la desesperació causada per la impossibilitat de construir alternatives polítiques realment democràtiques a l’interior del país i per l’aparent estabilitat dels règims dictatorials veïns. La suposada democratització impulsada per Mohamed VI ha obert la possibilitat de desenvolupar les seves activitats a algunes organitzacions i moviments socials, però sempre sota un cert control que garanteixi que no posen en perill els pilars fonamentals de la monarquia alauita. Les concessions d’aquestes limitades llibertats i l’acceptació majoritària del discurs oficial que vincula l’obertura econòmica i la integració en els mercats internacionals amb el progrés i la democràcia rebaixen sistemàticament les tensions socials.

Sens dubte, les caigudes de Ben Ali i, sobretot, de Mubarak poden ser un revulsiu a jutjar per l’acollida de notícia al Marroc. Els processos duts a terme en aquests països constitueixen un gran èxit tant pel fet en si, com per la forma en què els pobles s’han organitzat per enfrontar-se a dictadors que portaven dècades en el poder. Tot i que els mitjans de comunicació occidentals s’entestin a presentar les mobilitzacions com revoltes provocades directament pel descontentament dels treballadors desocupats, reputades veus del món àrab asseguren que ha estat clau la implicació de moviments socials crítics amb la globalització neoliberal i amb el rol que la distribució internacional del treball ha assignat als seus països. En aquest sentit Egipte constitueix un referent a la zona, tant el nombre d’habitants com pel seu poder econòmic.

Tant Mubarak com el seu antecessor, Sadat, van dedicar grans esforços a la deconstrucció del règim desenvolupista de Nasser, acabant amb les polítiques de reforç de la indústria orientada al mercat intern i recuperant les prioritats del règim de domini colonial francès: establir un sistema de producció basat en les exportacions (sobretot de cotó). Igual que molts altres dictadors, Mubarak ha estat un executor de polítiques econòmiques neoliberals, generant les condicions òptimes per a l’enriquiment de les elits locals que tenen el poder econòmic i integrant a Egipte en el sistema financer i comercial internacionals. Per a les elits del país i per occident, la caiguda de Mubarak és un mal menor que ha d’evitar inconvenients majors. D’aquí els esforços que es realitzaran en les pròximes setmanes per convertir el president sortint en boc expiatori i evitar que els moviments socials egipcis qüestionin el neoliberalisme i les estructures de poder fàctic.

port de Tànger

Marroc, igual que la resta de la regió, té assignat el seu rol en els mercats internacionals. Les seves principals exportacions són la roba, els productes agrícoles i els fosfats. El tèxtil i la confecció constitueixen el primer sector industrial del regne alauita i suposen prop d’un terç de les exportacions del país. Les fàbriques i tallers del sector ocupen al 40% de les persones treballadores de la indústria i generen el 66% dels treballs femenins. Utilitzant un concepte benèvol, la pràctica totalitat de tots aquests llocs de treball se podrien qualificar de precaris. L’estructura de producció agrícola marroquina es va gestar durant l’administració francesa (1912-1956), període en el qual es va iniciar la integració del sector a l’economia global a través de la transformació d’extenses zones de secà en zones irrigades productores de verdures d’horta . Al costat d’aquest llegat francès, en aquesta època es va assentar un sistema de relacions jeràrquiques clientelars que marca encara ara l’assignació de títols de propietat sobre els camps de conreu i la presa de decisions pel que fa a planificació de l’activitat agrícola es refereix. El Pla d’Ajustament Estructural imposat pel Fons Monetari Internacional en els 80 ha aprofundit en el procés de tancament o privatització de les terres de pastura comunals per a convertir-les en zones d’horta per a l’exportació. La mineria dels fosfats, d’altra banda, suposa una entrada de divisisas molt quantiosa que van a parar directament als comptes bancaris de la família reial i dels seus familiars, que mantenen un control total sobre el sector.

Les propostes i la pressió per un canvi polític estan profundament lligades a una lluita per la dignitat de les persones treballadores que s’oposa frontalment a un model industrial i agrícola orientat a l’exportació ia satisfer les necessitats d’empreses estrangeres. Encara que la caiguda de règims dictatorials veïns suposa una injecció d’il·lusió, els moviments obrers identifiquen en els mercats internacionals i les relacions comercials injustes fonts d’explotació més enllà de l’acció política de la monarquia i del seu govern. Els moviments socials dels països àrabs són molt més que grups que es mobilitzen davant les altes taxes d’atur i un futur sense oportunitats. En les recents mobilitzacions i les que estan per arribar s’ha donat cita una esquerra plural que lluita per molt més que una democràcia liberal subjecta als dictats dels mercats internacionals i les elits econòmiques.

One comment on “L’adéu a Mubarak des del Marroc

  1. Montsen
    Febrer 22, 2011

    Penso amb aquesta pobre gent y crec están defensant els seus drets. No com aquí que per no fer merder, som capassos de aguantar-ho tot. Som una colla de cagats i seguin per aquest camí no serém mai res. Fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Febrer 18, 2011 by in Empreses transnacionals and tagged , , , , , , , , , .
%d bloggers like this: