Els antisistema de sempre?

Posted: octubre 3, 2010 in General
Etiquetes: ,

2/10/2010  Albert Sales i Campos **** Professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra

Ja sabem que hi ha termes que es posen de moda i són utilitzats en els mitjans de comunicació de manera recurrent i indiscriminada. De vegades són paraules que cauen en gràcia o que resulten atractives per als que, més que oients o lectors, són ja consumidors compulsius de titulars. Assumim que els termes de moda són etiquetes que intenten resumir i simplificar l’actualitat a fi de fer-la més fàcilment digerible. Però seria molt ingenu pensar que darrera de les simplificacions no hi ha una atribució de significats carregada d’intenció.

Miguel Brieva, Dinero. Creative Commons.

La paraula antisistema és un d’aquests termes sexy que han resultat anar molt bé per escriure titulars. Als “col·lectius antisistema” s’atribueixen els aldarulls i els actes vandàlics del 29 de setembre a Barcelona, els enfrontaments amb la policia durant les mobilitzacions contra el Pla Bolonya i, fins i tot, els disturbis posteriors a les darreres celebracions culés.

Als anys noranta, la premsa majoritària anomenava antisistema als grups d’extrema dreta. Es desprenia d’aquesta denominació que els seus militants es manifestaven contraris al sistema polític establert i es mostraven obertament nostàlgics del règim anterior. Ara però, el terme antisistema ha passat a definir a una sèrie de persones i col·lectius que expressen obertament la seva crítica cap a l’economia capitalista. Els mitjans de comunicació institucionals doncs, col·loquen l’etiqueta d’antisistema al moviment okupa, a grups d’extrema esquerra, a sindicats no majoritaris, a grups antiglobalització… fent els possibles per relacionar aquesta multiplicitat de realitats socials amb l’exercici d’accions violentes cap al mobiliari urbà o cap a les forces de seguretat.

Reduir les activitats d’aquests col·lectius al vandalisme organitzat és una simplificació interessada de la realitat. Els grups etiquetats d’antisistema tenen en comú la lluita contra un model econòmic en nom del qual tolerem que al món hi hagi 1.000 milions de persones famolenques, que a les nostres ciutats convisquin drames humans com la indigència amb perruqueries per a gossos, o que hi hagi persones que treballin 16 hores diàries per poc menys de 2 dòlars. I no es tracta d’una lluita quixotesca contra els molins de vent i els caixers automàtics. Els mateixos col·lectius antisistema promouen iniciatives basades en la recuperació de les xarxes ciutadanes i en el treball comunitari als barris. En forma de mercats d’intercanvi, de cooperatives de consum de productes ecològics, de centres socials populars o d’horts urbans, les alternatives prenen forma creant espais d’interacció humana fora dels centres comercials amb multicines i cadenes de restaurants.

La mateixa tarda del 29S, l’alcalde de la ciutat, va comparèixer en roda de premsa per demostrar a la ciutadania la seva determinació en la lluita contra la violència en previsió de l’allau de crítiques que estaven a punt de caure-li de tot arreu. En efecte, l’oposició i gran part de la premsa no van desaprofitar l’ocasió per criticar la suposada permissivitat del consistori barceloní davant les activitats dels antisistema. Però sobre la base de quins fets es pot parlar de permissivitat? Si s’apel·la a la permissivitat és només per exigir més repressió.

És mentir afirmar que els moviments etiquetats com a antisistema són violents però és més fals encara pretendre que tots els violents que arrasen el mobiliari urbà després de les manifestacions són antisistema. Centrar la mirada en els disturbis i estigmatitzar els moviments socials de l’esquerra no partidista té com a finalitat desacreditar i anul·lar qualsevol veu crítica amb el capitalisme salvatge en el que vivim. I el més greu és que la política partidista del curt termini funciona a base d’impactes viscerals i s’alimenta de la por, i no hi ha ningú en l’espectre polític institucional capaç d’arriscar-se perdre un grapat de vots posant en dubte les versions oficials.

About these ads
Comentaris
  1. Ferran escrigué:

    Comparteixo l ateva opinió que els anti-sistema siguin, per definició violents.
    A més, a qui se le va acudir desalotjar l’antiga seu de Banesto el mateix día 29-S?

    D’altra banda, he de dir que no sóc tan optimista com tu sobre les iniciatives d’aquests col·lectius, que sota el meu punt de vista no representen una alternativa global al sistema. Mentre no hi hagin idees noves, aquests grups sempre estaran condemnats a la marginalitat.

    • Doncs estic totalment d’acord amb el comentari “complementari” de sota de l’Albert, i justament parlant de la necessitat que hi hagi idees noves (o velles bones idees portades a terme creativament i de noves formes) pinta força interessant (i prou integradora) la iniciativa de creació de la Cooperativa Integral Catalana (http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/), un projecte per agrupar de forma organitzada totes (o moltes de) les alternatives ja existents, i anar creant progressivament un sistema socio-econòmic paral·lel per a aquells i aquelles que s’hi vulguin afegir…! :-)
      I per cert, normalment els més “antisistema” acostumen a ser policies d’incògnit iniciant aldarulls, o bé 4 arreplegats que poc participen dels moviments socials, que per altra banda, jo prefereixo anomenar “altermundialistes”! ;-)

  2. albertsc79 escrigué:

    Bé, no és ben bé optimisme. Els models que pretenen donar una resposta global a la manera en com els humans ens organitzem han estat un fracàs. Si la reacció social a aquest model és cercar “un model” alternatiu i hem d’esperar a tenir-lo per construir alguna cosa diferent ho tenim molt complicat.

    Les alternatives (en plural) són aquí. Creixen als marges del sistema capitalista i ens hi podem sumar si realment ens indigna la realitat política i econòmica en la que vivim. Les cooperatives de consum eren una realitat molt marginal fa 10 anys, ara estan presents tots els barris de la ciutat de Barcelona. La banca ètica era un oxímoron fa 10 anys. Ara hi ha dos entitats bancàries autoritzades on un pot dipositar els seus estalvis i fer operacions amb la total seguretat que els seus diners aniran a parar a l’economia productiva i social.

    Els “col·lectius antisistema” no són grups de gentussa que conspira contra el poder en la foscor de la nit. Ni són una colla d’ingenus que es pensen que canviaran el món a cops de pedra i còctel molotov. Són un munt de persones normals: mestres, obrers, pageses, aturats, professores d’universitat, metges, transportistes…

    I la majoria condemnen la violència amb molta més força i convicció que les elits del sistema establert.

    Disculpa el rotllo. Ja he entès que estàs d’acord amb el nucli de l’entrada però m’has donat peu a completar els meus arguments. Gràcies pel comentari!

    • Ferran escrigué:

      Suposso que quan parles de “models globals fracasats” estàs pensant bàsicament en el comunisme d’arrel marxista. Potser tinguis raó i aquests models globals potser siguin més perillosos que l’actual… no ho sé. Però, t’has parat a pensar som podria ser la nostra societat si no haguéssin existit aquests models globals fracasats? Potser hauríem aconseguit tornar a l’edat de pedra.

      • Albert escrigué:

        Per models globals fracassats entenc qualsevol intent d’establir una manera única i tancada de regir les relacions humanes (econòmiques, socials i culturals). En aquest sentit crec que tant el capitalisme burocràtic d’arrel soviètica com el capitalisme liberal en el que vivim són models fracassats. El primer ja va col·lapsar i el segon no ofereix cap tipus de sortida a la immensa majoria de la població mundial, a la que s’obliga a viure en l’esclavitud i en la misèria. Per no parlar de la insostenibilitat ambiental…

        Estic d’acord amb tu. Ves a saber on estaríem si el capitalisme salvatge no hagués tingut cap contrapès! I també penso que la demonització de qualsevol pensament fora del discurs únic ha fet que perdem l’oportunitat d’aprendre moltes coses d’aquests sistemes desapareguts. Espero que algun dia se’n pugui parlar en pretèrit i existeixin alternatives que no requereixin colonitzar físicament i intel·lectual a la resta de la humanitat per funcionar.

  3. Pepe escrigué:

    El día 30-s leí en la prensa oficial, creo que fue en la Vanguardia, un artículo de la ahora mediática, antes Política ¿D’esquerres? Doña Pilar Rahola, utilizando un lenguaje bastante ofensivo contra los colectivos “antisistema”. Reiteró en numerosas ocasiones que estaba hasta las narices de estos grupos, los llamó hijos de papá (como si ella fuera hija del proletariado), vagos y maleantes, que lo único que pretenden es alterar la pacífica convivencia en esta ciudad sin problemas. Para darle un premio, y no precisamente el que acaba de recibir esta semana por parte del lobby sionista, en su apoyo incondicional a los ataques israelíes sobre oriente próximo. La señora no entiende como puede haber gente que osa a quejarse, con lo bien que se vive en Barcelona, y claro no lo entenderá nunca, porque además de ignorante, es ( o ha sido) política, casta ésta caracterizada por la incapacidad para ponerse en la piel de los más desfavorecidos. Qué mala.
    Salut

  4. Olga escrigué:

    Uf! Sort que he entrat a llegir el correu d’edpac i he trobat aquest article i algun altre… Em sentia molt sola sent una antisistema pacifista, emprenyada per veure el meu barri potes enlaire i ple de policies i els mitjans de comunicació demanant un altre enduriment del codi penal…

    Gràcies!

    Olga

  5. [...] pel mig. Uns aspectes de gran valor, sobretot si tenim en compte l’actual i creixent intent de criminalització dels moviments socials i dels mitjans de comunicació alternatius. La Directa és un setmanari pensat, dirigit i sostingut [...]

  6. pau guerra escrigué:

    el problema es que els mobles trencats siguin més importants que els bracós i els caps trencats, això es dir qu eles persones no importan i que l’únic que importan són el diners

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s