+ arguments?

Albert Sales

Sindicalisme, vagues i competitivitat

29/9/2010 – Albert Sales i Campos **** Professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya

versión en castellano en rebelion.org

La convocatòria de la vaga general del 29S ha comportat per als sindicats majoritaris una allau de critiques de tots colors en els mitjans de comunicació. El 29S ha servit també de pretext a la dreta més casposa de l’Estat espanyol per posar en qüestió el propi dret de vaga i per carregar contra els sindicats com institució. En les últimes setmanes, diversos personatges que amb mala fortuna són anomenats públics, han carregat contra la figura dels alliberats i alliberades sindicals, han acusat als convocants de la vaga de “terrorisme sindical” i han afirmat que la vaga malmetrà la ja dèbil competitivitat de l’economia espanyola. Tot plegat posant en dubte públicament la legitimitat democràtica dels sindicats majoritaris per cridar a la vaga general.

És preocupant que es qüestioni la legitimitat dels sindicats per fer una crida a la vaga i que s’entri en arguments tant perillosos com el de la competitivitat internacional de l’economia espanyola. La competitivitat del mercat laboral ja ha portat al govern a la reforma laboral en contra de la qual es convoca la vaga, només falta que per satisfer a inversors i patronal els treballadors i les treballadores ens auto-mutilem renunciant al dret de vaga. El mecanisme d’imposició ideològica del pensament neoliberal ha estat molt efectiu en aquest sentit.

Il·lustració de Miguel Brieva

Si a principis dels 80 algú s’hagués atrevit a posar la competitivitat per davant del dret de vaga o hagués qüestionat la necessitat dels sindicats per al bon funcionament del sistema de relacions laborals se l’hauria titllat de feixista. La introducció de canvis en la relació de forces entre el capital i el treball ha estat gradual però sistemàtica, permetent que assumíssim com a veritat universal que els drets laborals són un obstacle per al manteniment i la creació d’ocupació.

És cert que des de l’esquerra també plouen les crítiques sobre els sindicats majoritaris i que existeixen seriosos dubtes sobre la vigència de la vaga com a eina de reivindicació en societats post-industrials. Però demanar més democràcia interna a unes burocràcies sindicals millorables, construir alternatives per empoderar els treballadors i les treballadores en la capacitat de negociació enfront les empreses i crear noves eines de protesta més adequades a l’actual organització del treball, no és en absolut incompatible amb la defensa del sindicalisme com a forma d’organització imprescindible per a la transformació social i per lluitar pel compliment dels drets de treballadors i treballadores de tot el món.

La crisi econòmica està dificultant cada cop més la tasca de defensa dels drets laborals per part dels sindicats. Les persones treballadores i les organitzacions que les agrupen han vist com la seva capacitat de negociació enfront d’empreses i patronal s’ha anat erosionant des dels anys 80. L’erosió és el resultat de la cursa sense fi cap a la precarietat imposada per l’amenaça de la deslocalització. Oferir les millors condicions als inversors locals i internacionals està significant en moltes zones del món reduir les resistències a l’explotació de treballadors i treballadores. Mentre a les societats riques existeix una estratègia de progressiu desprestigi dels sindicats i de cooptació de les elits i de les estructures per part dels poders fàctics, a les àrees de nova industrialització les actuacions anti-sindicals presenten major intensitat quan el moviment obrer reacciona davant condicions d’extrema precarietat.

L’informe de la Confederació Sindical Internacional de l’any 2010 documenta casos d’assetjament, intimidació i d’assassinat, de sindicalistes a 140 països. Un mínim de 101 sindicalistes i activistes laborals van ser assassinats durant el 2009: 48 a Colòmbia, 16 a Guatemala, 12 a Hondures, 6 a Mèxic, 6 a Bangla Desh, 4 a Brasil, 3 a la República Dominicana, 3 a Filipines, un a l’Índia, un a l’Iraq, i un a Nigèria. Això suposa un increment del 30% respecte a l’any anterior.

Els assassinats i l’agressió física de sindicalistes són la cara més visible de la repressió del moviment obrer però hi ha d’altres. La legalitat dels sindicats i de les organitzacions de defensa dels drets laborals està en perill a molts dels països de nova industrialització que produeixen per a grans empreses transnacionals.

Bangla Desh, per exemple, ha viscut en els darrers anys forts enfrontaments entre govern i sindicats. Els treballadors i les treballadores, majoritàriament ocupats al sector de la confecció, exigien l’increment del salari mínim situat aproximadament en els 24€ mensuals. Quan el 29 de juliol, el govern bengalí va fixar el nou salari mínim en 32€ mensuals els sindicats van sortir al carrer per expressar la seva indignació davant un canvi normatiu que continua deixant milions de famílies a la misèria. Des de llavors, s’han il·legalitzat diverses organitzacions i s’han dictat ordres de detenció contra centenars de sindicalistes i activistes per “fomentar el malestar i l’agitació en el sector de la confecció”. La Campanya Roba Neta internacional denuncia i documenta també pallisses i extorsions cap a les persones detingudes.

A Cambodja les mobilitzacions iniciades a mitjans de setembre i promogudes pels sindicats del sector de la confecció han tingut motivacions similars. Les treballadores i els treballadors exigeixen un salari mínim d’uns 80€ mensuals (el que s’ha calculat necessari per a la subsistència). Durant aquest setembre, milers d’obreres i obrers han exercit el seu dret de vaga convocats pel CCAWDU (Coalition of Cambodian Apparel Workers Democratic Unions) i el NIFTUC (National Independent Federation of Textile Unions of Cambodia). La reacció patronal no s’ha fet esperar i, a data d’avui, ja han estat acomiadats 261 delegats i delegades sindicals.

Quan des dels moviments internacionals contra l’explotació laboral s’exigeix als governs d’aquests països que facin complir la seva legislació, que garanteixin els drets laborals i que assegurin el respecte a les llibertats sindicals, la resposta és que la inestabilitat i els aldarulls malmeten la seva competitivitat i espanten als inversors internacionals. Cal fer front a la retòrica neoliberal treballant per globalitzar les resistències sindicals amb l’objectiu de fer dels drets laborals un requisit bàsic per qualsevol activitat assalariada.

5 comments on “Sindicalisme, vagues i competitivitat

  1. Retroenllaç: Sindicalisme, vagues i competitivitat: h… « rizoma

    • Còmic
      Setembre 30, 2010

      Molt bon article Albert, moltes gràcies.
      Als que no teníem les coses clares -tot i evidentment fer vaga i anar a la mani- segur que ens ajuda.

  2. Retroenllaç: Reflexions sobre el dret (o la obligació) a vaga « dddquijano, el meu blog. ;-)

  3. Montsen
    Setembre 30, 2010

    yó crec al meu entendre que es un articla molt ben explicat, y que si en ho aguesin venut així, no tindriam tantas duptes al respecte.Gracies

  4. Retroenllaç: Les lluites socials i el sindicalime « + arguments?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Setembre 29, 2010 by in (i)RSC, Empreses transnacionals and tagged , , , , , , , .
%d bloggers like this: