+ arguments?

Albert Sales

La roba bruta de la gran distribució

Albert Sales i Campos
(Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya)
Article publicat al número 363 de la revista La Terra del sindicat Unió de Pagesos.
 

Durant les darreres tres dècades, les empreses de distribució comercial s’han erigit en actors determinants en la manera d’organitzar la producció i l’accés de les persones als bens de consum. Les visites als establiments d’aquestes corporacions – supermercats, hipermercats o grans magatzems – s’han convertit en una manera del tot habitual de comprar menjar, roba, electrodomèstics, aparells electrònics i una llarguíssima llista de productes que inclou, fins i tot, pòlisses d’assegurances o viatges.

Dues de les tres empreses líders en la comercialització d’aliments a l’Estat espanyol (Carrefour i Eroski) són també distribuidores de roba i el grup El Corte Inglés, quart operador del mercat alimentari, està al nivell de les firmes de moda més prestigioses en distribució de roba i calçat. La rellevància que han adquirit les grans cadenes de distribució generalistes en el mercat global de la confecció les ha convertit en actors importants en la definició del sistema de relacions laborals d’un dels sectors més precaris del planeta. La Campanya Roba Neta, que des dels 90 denuncia les condicions laboral de les treballadores de la indústria global de la moda, publicava a principis d’aquest juny un informe sobre la situació de les treballadores i els treballadors de les cadenes de subministrament de roba de Carrefour, Lidl, Aldi, Tesco i Walmart.

Les fàbriques i tallers en que es confecciona la roba que distribueixen aquests monstres empresarials estan repartits per tot el món, i tenen especial presència als països asiàtics que ofereixen uns costos laborals més reduïts, com Bangladesh, Sri Lanka, l’Índia o Tailàndia. Malgrat que les grans empreses de distribució han adoptat codis de conducta laborals, en els que es comprometen a que en la seva cadena de subministrament es respectin els drets laborals bàsics, el cert és que l’informe de la Campanya Roba Neta revela que les persones que fabriquen la roba que arriba als nostres hípers i súpers, estan molt lluny de gaudir de les més bàsiques garanties com a treballadors i treballadores.

A les fàbriques investigades a Bangladesh, les treballadores havien d’allargar la seva jornada oficial per arribar a cobrar uns 34 euros mensuals (el salari base no superava els 24 euros al mes). La jornada real que realitzaven per assolir aquest salari començava a les 8 del matí i acabava vora les 10 de la nit, durant els set dies de la setmana. Als centres de treball de l’Índia, els salaris oscil·laven entre els 45 i els 53 euros mensuals, quan l’alimentació de supervivència d’una família de 4 persones durant un més costa ja 45 euros. A Sri Lanka, els salaris anaven dels 33 euros als 60 euros mensuals mentre, segons els càlculs dels sindicats locals, una família de 4 persones necessita al voltant de 78 euros al mes per viure. Malgrat que els països on s’ha portat a terme la investigació es reconeix el dret a formar part d’un sindicat, només en 1 de les 31 fàbriques analitzades hi havia representant sindical.

Les economies d’escala que permeten que els gegants de la distribució es presentin davant els seus clients amb preus extremadament baixos mentre aconsegueixen beneficis desorbitats, estan subsidiades per milions de persones que treballen en condicions d’explotació per salaris miserables. Aquestes condicions es poden imposar gràcies a la situació de necessitat que viuen els treballadors i les treballadores i les seves famílies. En temps de crisi, en què la majoria de les famílies del món retallen les seves despeses, seria raonable preocupar-se per l’increment de preus que podria suposar pagar un salari digne a les treballadores i als treballadors asiàtics. No obstant això, el cost laboral representa tan sols un 3% (com a màxim) del preu de les peces de roba que es venen a Europa. La competitivitat a la que estan sotmesos els fabricants dels països empobrits acaba convertint-se en la misèria de les persones treballadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Juny 11, 2010 by in (i)RSC, Empreses transnacionals and tagged , , , , , , , .
%d bloggers like this: