+ arguments?

Albert Sales

Mà d’obra en envasos retornables

 

 

Albert Sales i Campos (Professor de Sociologia, Universitat Pompeu Fabra)

Versión en castellano en Rebelión

En aquells temps, ja llunyans, en que l’economia anava bé i en que semblava que la societat al complet nedava en l’abundància, va haver qui es va atrevir a cantar algunes de les bondats de l’arribada d’immigrants al nostre país. Veus qualificades i serioses afirmaren que la incorporació de persones estrangeres al mercat laboral espanyol era necessària per mantenir el nostre sistema de seguretat social basat en les cotitzacions. Analistes diversos constataren que importar força de treball era una solució per sectors clau en els que mancava mà d’obra autòctona, com la construcció, l’agricultura o la cura de persones malaltes i dependents. Així doncs, no hi havia cap problema en que vinguessin persones de fora, sempre i quan arribessin de manera controlada i amb el bon propòsit de contribuir a la societat que “generosament” els acollia.

DINERO- Miguel Brieva

Extret de DINERO de Miguel Brieva (llicència Creative Commons)

Ara que a les vaques grasses els arriba una època d’estricta dieta, molts treballadors i treballadores immigrants han perdut el primer qualificatiu i han passat a ser simplement immigrants. Les persones nouvingudes han esdevingut les autèntiques víctimes de la crisi. A mitjans de l’any 2009 un 30% de les persones estrangeres residents a Catalunya no tenien feina, enfront un 13% de les persones autòctones. Amb aquest panorama, no són pocs els que, després de passar anys treballant en els sectors més durs i en condicions gens envejables, es troben perdent els seus estalvis i la seva salut intentant resituar-se en una societat que creu que ja no els necessita.

Disputes públiques com la provocada per l’Ajuntament de Vic només donen peu a la difusió d’idees estereotipades i no fan cap favor a la convivència. Sosté l’Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Vic  que si una persona immigrant no està autoritzada a residir i a treballar en un país no té sentit que pugui formar part del padró ja que la inscripció en aquest registre li possibilita l’accés a serveis bàsics com l’atenció sanitària, els serveis socials i l’educació dels seus infants. Aquesta discussió no és només un debat tècnic sobre les incoherències no resoltes entre la Llei d’Estrangeria i la Llei de Bases de Règim Local. Vivim un procés de culpabilització de les persones estrangeres del deteriorament dels serveis públics, d’un suposat increment de la delinqüència i fins i tot de l’atur.

Cal recordar a l’alcalde i als regidors de Vic que el Padró Municipal d’Habitants és una eina que possibilita a les autoritats municipals conèixer les necessitats de la seva població i dissenyar polítiques públiques. Impedir que una part dels habitants de la ciutat s’inscriguin al Padró no és expulsar-los  sinó invisibilitzar-los i tancar als ulls davant problemàtiques que probablement s’agreujaran. Fins ara, l’enduriment en la concessió dels permisos de residència o de treball no ha expulsat ni ha impedit de treballar a milions de persones immigrants en el nostre país. L’únic que s’ha aconseguit negant els papers a totes aquestes persones treballadores ha estat posar-les en una situació de vulnerabilitat de la qual s’ha aprofitat bona part de la població autòctona. Persones “sense papers” han passat a formar part d’un exèrcit de mà d’obra barata i sense cap possibilitat d’exigir el compliment dels seus drets laborals. La seva desprotecció i explotació és un factor de precarització del mercat laboral que afecta a tothom.

La nostra societat ha optat per la universalitat de l’atenció sanitària i de l’educació. I aquesta opció constitueix la nostra millor política de lluita contra l’exclusió social. Negar els drets socials a través de la modificació de les condicions de registre al padró és excloure a una part de la població per raons xenòfobes i sense un anàlisi honest, profund i científic de la realitat social. Els fluxos migratoris no mantenen cap relació amb la generositat dels serveis socials o de l’estat del benestar. El que motiva l’aventura d’abandonar el propi país no és cercar la caritat de la societat d’acollida ni convertir-se en la mena de paràsit social que ens intenta dibuixar la dreta racista. La recessió econòmica ha frenat l’arribada de persones immigrants de manera molt més contundent que qualsevol llei d’estrangeria.

El nombre de persones estrangeres sense papers continuarà creixent. Però no perquè arribin de fora del país. L’atur sobrevingut impedeix la renovació del permís de residència. No podem esperar que aquestes persones es resignin a abandonar el seu projecte migratori i tornin al seu país amb la cua entre cames. Quina és la proposta dels fans de l’alcalde de Vic? Deixar sense atenció sanitària a les persones que es quedin sense feina? Expulsar els infants de les escoles si als seus pares se’ls caduca el permís de residència?

(Per saber més sobre els processos d’exclusió social i la seva relació amb les polítiques d’immigració pots consultar l’informe Itineraris i factors d’exclusió social, de Sebastià Sarasa i Albert Sales, aquí)

DINERO- Miguel Brieva

Extret de DINERO, de Miguel Brieva (llicència Creative Commons)

 

Albert Sales i Campos

Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials

Universitat Pompeu Fabra

En aquells temps, ja llunyans, en que l’economia anava bé i en que semblava que la societat al complet nedava en l’abundància, va haver qui es va atrevir a cantar algunes de les bondats de l’arribada d’immigrants al nostre país. Veus qualificades i serioses afirmaren que la incorporació de persones estrangeres al mercat laboral espanyol era necessària per mantenir el nostre sistema de seguretat social basat en les cotitzacions. Analistes diversos constataren que importar força de treball era una solució per sectors clau en els que mancava mà d’obra autòctona, com la construcció, l’agricultura o la cura de persones malaltes i dependents. Així doncs, no hi havia cap problema en que vinguessin persones de fora, sempre i quan arribessin de manera controlada i amb el bon propòsit de contribuir a la societat que “generosament” els acollia.

Ara que a les vaques grasses els arriba una època d’estricta dieta, molts treballadors i treballadores immigrants han perdut el primer qualificatiu i han passat a ser simplement immigrants. Les persones nouvingudes han esdevingut les autèntiques víctimes de la crisi. A mitjans de l’any 2009 un 30% de les persones estrangeres residents a Catalunya no tenien feina, enfront un 13% de les persones autòctones. Amb aquest panorama, no són pocs els que, després de passar anys treballant en els sectors més durs i en condicions gens envejables, es troben perdent els seus estalvis i la seva salut intentant resituar-se en una societat que creu que ja no els necessita.

Disputes públiques com la provocada per l’Ajuntament de Vic només donen peu a la difusió d’idees estereotipades i no fan cap favor a la convivència. Sosté l’Excel·lentíssim Senyor Alcalde de Vic  que si una persona immigrant no està autoritzada a residir i a treballar en un país no té sentit que pugui formar part del padró ja que la inscripció en aquest registre li possibilita l’accés a serveis bàsics com l’atenció sanitària, els serveis socials i l’educació dels seus infants. Aquesta discussió no és només un debat tècnic sobre les incoherències no resoltes entre la Llei d’Estrangeria i la Llei de Bases de Règim Local. Vivim un procés de culpabilització de les persones estrangeres del deteriorament dels serveis públics, d’un suposat increment de la delinqüència i fins i tot de l’atur.

Cal recordar a l’alcalde i als regidors de Vic que el Padró Municipal d’Habitants és una eina que possibilita a les autoritats municipals conèixer les necessitats de la seva població i dissenyar polítiques públiques. Impedir que una part dels habitants de la ciutat s’inscriguin al Padró no és expulsar-los  sinó invisibilitzar-los i tancar als ulls davant problemàtiques que probablement s’agreujaran. Fins ara, l’enduriment en la concessió dels permisos de residència o de treball no ha expulsat ni ha impedit de treballar a milions de persones immigrants en el nostre país. L’únic que s’ha aconseguit negant els papers a totes aquestes persones treballadores ha estat posar-les en una situació de vulnerabilitat de la qual s’ha aprofitat bona part de la població autòctona. Persones “sense papers” han passat a formar part d’un exèrcit de mà d’obra barata i sense cap possibilitat d’exigir el compliment dels seus drets laborals. La seva desprotecció i explotació és un factor de precarització del mercat laboral que afecta a tothom.

La nostra societat ha optat per la universalitat de l’atenció sanitària i de l’educació. I aquesta opció constitueix la nostra millor política de lluita contra l’exclusió social. Negar els drets socials a través de la modificació de les condicions de registre al padró és excloure a una part de la població per raons xenòfobes i sense un anàlisi honest, profund i científic de la realitat social. Els fluxos migratoris no mantenen cap relació amb la generositat dels serveis socials o de l’estat del benestar. El que motiva l’aventura d’abandonar el propi país no és cercar la caritat de la societat d’acollida ni convertir-se en la mena de paràsit social que ens intenta dibuixar la dreta racista. La recessió econòmica ha frenat l’arribada de persones immigrants de manera molt més contundent que qualsevol llei d’estrangeria.

El nombre de persones estrangeres sense papers continuarà creixent. Però no perquè arribin de fora del país. L’atur sobrevingut impedeix la renovació del permís de residència. No podem esperar que aquestes persones es resignin a abandonar el seu projecte migratori i tornin al seu país amb la cua entre cames. Quina és la proposta dels fans de l’alcalde de Vic? Deixar sense atenció sanitària a les persones que es quedin sense feina? Expulsar els infants de les escoles si als seus pares se’ls caduca el permís de residència?

4 comments on “Mà d’obra en envasos retornables

  1. Retroenllaç: Mano de obra en envase retornable

  2. Laia
    gener 25, 2010

    m’agrada!

  3. Rut
    Febrer 18, 2010

    Gràcies !!!!
    Fan falta escrits com aquests en una societat cada vegada més manipulada per la cultura capitalista on només importa els beneficis econòmics a tota costa; mà d’obra barata i sense drets i a més a més legitimar aquesta explotació sense cap mirament.
    Ecomomia sumergida i polítiques xenofogues a Espanya, Italia , Grecia i Portugal.

  4. Retroenllaç: Mallorca Social » Immigrants, “mà d’obra en envasos retornables”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on gener 24, 2010 by in Exclusió social i pobresa and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: