+ arguments?

Albert Sales

El lliure comerç al servei del glamour

Tot i que la indústria de la moda i de la confecció ha estat pionera en la deslocalització de la producció, les importacions i exportacions de roba no han estat regides per les normes del lliure mercat fins l’1 de gener de 2005, moment en el que finalitza “l’Acord Multifibres” (AMF). Aquest acord va ser establert el 1974 per regular el comerç internacional de tèxtils i de productes de la confecció. L’AMF permetia als EEUU, la UE i Canadà, establir quotes a la importació d’aquests productes i limitar l’accés al seu mercat intern de manera selectiva. Durant la vigència de l’AMF es van establir quotes a 73 països, majoritàriament Asiàtics, amb la finalitat inicial de protegir les indústries tèxtils del Nord. La por a la forta competència dels mercats asiàtics va provocar una major globalització del sector, doncs les empreses transnacionals van establir els seus centre de producció a zones d’Amèrica Llatina i Àfrica que no patien l’efecte de les quotes i que podien oferir condicions similars a les del mercat laboral Asiàtic: mà d’obra abundant i barata, drets sindicals limitats, i pobresa suficient per imposar unes condicions laborals draconianes sense massa protestes. Des de finals dels anys 80, organitzacions internacionals com la Campanya Roba Neta (Clean Clothes Campaign) o la Xarxa de Solidaritat de la Maquila (Maquila Solidarity Network) denuncien la condicions en que viuen i treballen les obreres de la indústria de la confecció com a conseqüència de les pràctiques comercials de les grans firmes de moda. Puntes de feina amb jornades de 14 hores sense descans setmanal, hores extres obligatòries i no retribuïdes, salaris que no arriben als mínims legals ni als mínims de supervivència o subcontractació de treball domèstic sense cap tipus de protecció social, són situacions que podem trobar documentades a les seves pàgines web i que es produeixen en factories que confeccionen roba per grans marques europees i nord-americanes.

Amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre Tèxtils i Vestits de la OMC el 1995 s’inicia una eliminació progressiva de les quotes en quatre etapes que finalitzaren el darrer dia de 2004. La desaparició de les quotes significa una reconversió del sector a tot el món amb la mirada posada a Àsia i, sobretot, a Xina. No deixa de ser curiós que el Nord global accedeixi a finalitzar la política de quotes en el sector tèxtil amb l’argument de que el lliure mercat acaba beneficiant a tothom, i que paral·lelament, el text de l’acord reservi el el dret a imposar restriccions en les importacions Xineses si aquestes provoquen “distorsions en el mercat”. Les salvaguardes imposades per EEUU i la UE serviran per controlar els fluxos comercials amb la Xina fins el 2017, però no són les úniques eines que els països rics es reserven per modular el mercat al servei dels seus interessos (o millor dit, dels interessos de les empreses transnacionals). Els tractats de lliure comerç com el CAFTA (Tractat de Lliure Comerç entre EEUU i Amèrica Central) o l’Acord d’Associació que en aquests moments està negociant la UE amb els països de Mesoamèrica, estableixen normes d’origen sobre el fil,la fibra o el teixit que permeten mantenir aranzels a molts dels productes tèxtils provinents de països signataris. Gravar els insums necessaris per a la producció de roba amb aranzels a través de les normes d’origen beneficia la concentració empresarial i la integració vertical de la indústria. Els països especialitzats únicament en “ensamblar”els retalls per convertir-los en peces de roba, es trobaran que, malgrat els tractats de lliure comerç signats, estan obligats a pagar aranzels degut a que el fil o el teixit provenen de tercers països. Això no vol dir necessàriament que les empreses del sector deixin de treballar en aquestes zones, la competitivitat es podrà mantenir a costa de la reducció dels costos laborals i, per tant, a càrrec de les treballadores i els treballadors.

La majoria d’acords bilaterals són fruit de la desigualtat que regeix les negociacions i dels interessos divergents entre les elits i la classe treballadora dels països signants. Aquestes desigualtats no es deriven només de les diferències econòmiques entre les parts signants. Les implicacions jurídiques dels tractats no són les mateixes per als EEUU i la UE que per molts països asiàtics i d’Amèrica Llatina. Els països industrialitzats doten les seves constitucions de superioritat jurídica sobre els Tractats de Lliure Comerç. Els textos legals subordinen la validesa dels Acords Comercials a la seva compatibilitat amb la Constitució. En altres països però, els tractats internacionals tenen, des de que són aprovats per l’Assemblea Legislativa, un rang superior a les lleis nacionals. Els tractats bilaterals de lliure comerç estan sent utilitzats per part de les potències industrialitzades per superar els impediments amb que topen en el sí de l’Organització Mundial del Comerç on les darreres rondes de negociació han estat bloquejades per l’acció col·lectiva dels estats tradicionalment perdedors. Quan el multilateralisme falla, els poderosos opten per trencar les resistències de manera individualitzada. Si l’OMC ja es caracteritza per l’opacitat amb la que actua i el seu dèficit democràtic, les tractats de lliure comerç queden totalment al marge dels espais de decisió democràtics.

La fi de l’Acord Multifibres ja està significant un increment dels costos humans que recauen sobre les treballadores i treballadors del sector tèxtil des d’abans de 2005. Si amb la competència limitada per les quotes, els mercats laborals dels països explotats es veien abocats a una cursa cap a la precarietat, la finalització de l’AMF intensifica aquesta cursa. Els mercats laborals d’Amèrica Central i del nord d’Àfrica només mantenen l’avantatge que suposa la seva proximitat geogràfica a les potències del centre del sistema, però això no serà suficient per retenir els inversors i les fàbriques. De fet, moltes de les empreses que operen al sector de la confecció a Mesoamèrica són de capital asiàtic i van arribar al continent americà per esquivar l’AMF. Amb la mateixa agilitat amb la que van arribar tornaran a marxar si poden trobar a Àsia situacions més favorables. Davant l’amenaça d’un nou procés de deslocalitzacions, els empresaris i inversors estan pressionant als governs per a que s’adaptin al nou context. A les Filipines i a El Salvador, per exemple, estan demanant que el sector de la confecció quedi al marge de l’obligació de pagar el salari mínim. A Bangladesh, s’està plantejant augmentar el límit legal en el nombre d’hores extres i desregular el treball nocturn de les dones.

El sector tèxtil és un clar exemple de com les potències del Nord adapten les normes en benefici de les empreses transnacionals. Quan es va signar l’Acord Multifibres, al 1974, les firmes de moda europees i nord-americanes localitzaven la seva producció en els seus països d’origen i exigien la continuïtat de la protecció aranzelària per mantenir la seva competitivitat davant les indústries emergents. L’AMF va constituir un bon marc per deslocalitzar la producció a països amb mà d’obra abundant, barata i, a poder ser, reprimida en les seves llibertats civils. Mèxic i Amèrica Central es van convertir en la factoria d’empreses com Nike, Tommy Hilghfiger o The Gap, per abastir el mercat nord-americà. Marroc, Turquia, Lesotho, entre d’altres, eren els proveïdors per l’Europa Occidental de roba amb etiquetes tan conegudes com Zara, H&M o Benetton. Paral·lelament, aquestes firmes van expandir també l’àmbit de les seves vendes amb un gran creixement dels seus beneficis econòmics i una contribució a la homogeneïtzació cultural espectacular. El grup Inditex, propietari de marques com Zara, Bershka i Pull and Bear es vanaglòria d’haver obert una botiga diària en els darrers anys. Un cop conquerits els mercats i lliures de la pressió de les legislacions laborals europees, el terreny està lliure per exigir noves dosis de “lliure mercat”.

Albert Sales

(Es permet la reproducció citant-ne la font)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on Octubre 3, 2008 by in General and tagged , , , .
%d bloggers like this: