Vestir sense esclavitud

Posted: maig 8, 2014 in (i)RSC, Empreses transnacionals
Etiquetes: , , , ,

Albert Sales i Campos // Article publicat originalment al Setmanari La Directa número 359 de maig de 2014. 

[versió en pdf]

Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vénen denunciant l’explotació laboral i fent front al silenci mediàtic que envolta el negoci de la confecció tèxtil sota la globalització. Malgrat més de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de “compromisos” públics de les grans firmes internacionals –en reacció a les denúncies realitzades–, avui ens seguim trobant les mateixes situacions que fa tres dècades.

La primera reacció de molts consumidors i consumidores quan s’assabenten de les condicions laborals que viuen les persones que confeccionen la seva seva roba és demanar als moviments de defensa dels drets laborals una llista blanca de marques a les quals es pugui comprar. Malauradament no existeixen solucions fàcils i per comprar roba amb la garantia de que no s’està contribuint a l’explotació dels obrers i les obreres passa per qüestionar-nos la nostra forma de consumir.

Rana Plaza Building, Bangla Desh, 1 any després

L’esfondrament de l’edifici Rana Plaza, a Savar, Bangla Desh, el 24 d’abril de 2013, va ser un escàndol per al món de la moda i per a les grans firmes dominen el mercat global de la confecció. El dia anterior del desastre, un grup d’obrers i obreres van alertar de que havien aparegut noves esquerdes a un edifici de vuit plantes on hi havia 5 tallers de confecció. Però, com és habitual, les seves advertències no van ser escoltades. 1.138 persones mortes i més de 2.000 de ferides que treballaven cosint roba per a l’exportació va ser el saldo del que alguns encara gosen anomenar accident.

SKC04Després de més d’una dècada de denuncies públiques per part de moviments internacionals de defensa dels drets laborals pel constant degoteig de morts als insegurs centres de treball de Bangladeix, va ser necessari l’espectacle dantesc del Rana Plaza per fer saltar la notícia als mitjans internacionals i per a que les firmes de moda sentissin certa pressió i haguessin de donar la cara. Almenys durant 5 dies, que va ser el temps que van durar les tasques de rescat i que va ser el període en que es va mantenir la notícia entre els titulars de la jornada. Després va tornar el silenci mediàtic. Cap referència a les multitudinàries manifestacions d’obrers i obreres a Dhaka i a d’altres ciutats del país, cap referència a les successives revoltes que s’han produït durant el darrer any y que han patit una brutal repressió per part de les forces policials, cap esment a la utilització de foc real per part de la policia contra els manifestants l’estiu passat… I, per descomptat, cap seguiment als compromisos adoptats públicament per les empreses internacionals implicades. Només el diari britànic The Guardian ha mantingut l’interès en la tragèdia i ha acompanyat les denuncies dels moviments bengalís i internacionals.

Als pocs dies del desastre, el ministeri de treball de Bangla Desh, la patronal del país, els sindicats globals, la Campanya Roba Neta internacional i algunes de les firmes que s’abastien a les fàbriques del Rana Plaza, van signar el Rana Plaza Arrangement (http://www.ranaplaza-arrangement.org). Aquest acord constituïa el punt de partida per al Fons de Compensació i va establir la metodologia d’identificació de necessitats i de persones i organitzacions implicades en l’assitència a les víctimes.

savarranaplazaUn any després, els sindicats globals IndustriALL i UNI, i la Campanya Roba Neta internacional denuncien la falta d’implicació de les marques internacionals en el fons de compensació per a les víctimes (Donor Trust Fund; l’únic mecanisme de compensació reconegut per la OIT). El Fons necessitaria 40 milions de $ per pagar a les famílies de les 1.138 víctimes mortals i a les més de 2.000 persones supervivents les seves idemintzacions i l’atenció mèdica requerida com a conseqüència del desastre. La majoría de les famílies afectades, juntament amb els seus éssers estimats, van perdre la seva única font d’ingressos. Per contra, les 29 empreses internacionals per les que treballaven els tallers sinistrat van acumular l’any passat més de 22 milers de milions de dòlars. Amb un 0,2% dels seus beneficis nets podrien completar el fons de compensació. No obstant, les aportacions realitzades (entre 500.000 i 1 milió de $ per empresa) no han permès arribar ni a la meitat del que es requereix. Les pressions internacionals també van provocar la firma d’un acord per millorar la seguretat de las instal·lacions industrials a Bangla Desh, el  Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh (www.bangladeshaccord.org). Malgrat que les empreses occidentals van fer pública la seva adhesió a l’acord ben aviat, la situació als centres de producció no ha canviat en absolut durant el darrer any.

El Rana Plaza ens recorda per a què serveix la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses transnacionals. Els mecanismes de Responsabilitat Social de les empreses no van servir per evitar el desastre, no han servit per a que es paguessin indemnitzacions, i no serveixen per corregir la situació de les persones treballadores. La seva funció ha estat reduir l’impacte del cas sobre la reputació corporativa i capejar el temporal fins que els mass media s’han oblidat dels milers de famílies afectades.

Hi ha una “moda ètica”?

La creixent sensibilitat per l’impacte social i ambiental de la indústria de la moda ha fet que nasqués un corrent que, amb la denominació de “moda ètica” o “moda sostenible”, pretén posar a disposició dels consumidors i consumidores productes respectuosos amb el medi ambient i amb les persones implicades en la producció. Dissenyadors i dissenyadores que no volen entrar en la lògica de l’explotació han generat punts de trobada virtuals i físics per intentar trobar formes creatives d’arribar al públic sense les economies d’escala que caracteritzen els gegants de la moda convencional.

A la tardor del 2013 va neixer l’Associació Moda Sostenible BCN que té com objectiu donar a conèixer la producció de moda sostenible o ètica que es fa al nostre país i posar en contacte les diferents iniciatives productives existents per trobar línies de col·laboració.

Una experiència col·laborativa és CoShop, una botiga on els dissenyadors i dissenyadores que realitzen una producció sostenible  i local uneixen esforços per oferir al públic una alternativa a les grans multinacionals.

L’economia social i solidària i la roba

En el marc de l’Economia social i solidaria també podem trobar alternatives al consum convencional que ens ofereixen les grans marques de roba. L’economia solidària és el moviment que emmarca els milers d’experiències d’economia alternativa al funcionament capitalista es porten a terme arreu del món posant a les persones i les seves necessitats per davant dels beneficis monetaris. Es tracta d’experiències que s’organitzen en formats també diversos com cooperatives, associacions, empreses recuperades, tallers autogestionats, comunitats de treball, experiències de comerç just…

Tot i que, l’economia solidària està molt més desenvolupada en altres àmbits, comencen a sorgir iniciatives vinculades a la producció de roba.

Teixidors produeix roba de llit i de llar i complements (foulards, bufandes, xals…) fabricada amb telers tradicionals a la ciutat de Terrassa amb llana merino totalment traçable. Es tracta d’una cooperativa que treballa per aconseguir la independència econòmica i la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge.

L’Associació Obrador Xisqueta produeix i comercialitza indumentària, roba de llar, complements i accessoris de llana procedent d’ovelles de l’Alt Pirineu de la raça Xisqueta. Els productes són de producció totalment local i ecològica.

Reutilitzar, reciclar i generar un mercat de 2a mà

Quan una peça ja no ens serveix (perquè ens ha quedat petita, no la farem servir més…) cal valorar si pot ser d’utilitat a algú altre. Podem ampliar les possibilitats del nostre entorn familiar o d’amistats acudint o organitzant mercats d’intercanvi. Es tracta d’espais on es poden canviar estris o peces de roba que no s’utilitzen (i estan en bon estat) per d’altres que ens puguin ser útils.

Hi ha altres maneres d’allargar la vida de les peces de roba. Les botigues i empreses que es dediquen a recollir roba de segona mà, s’encarreguen de revisar les peces per tal de tornar a posar-les a la venda. En molts casos les persones que posen a punt les peces de roba per tornar-les a comercialitzar formen part de projectes d’inserció sòcio-laboral. Un exemple és el programa Roba Amiga, un projecte d’inserció laboral mitjançant la reutilització de roba en bon estat a Catalunya. Es tracta d’un projecte promogut per diverses entitats d’interès social. A títol personal, tant pots dipositar la roba que no fas servir als contenidors taronges repartits per tot el territori com comprar la roba que necessites a les seves botigues (http://ca.robaamiga.cat)

Si formes part d’un col·lectiu o d’una associació que disposa d’espai per emmagatzemar i mostrar roba també pots posar en marxa una “botiga gratis1”, una modalitat d’intercanvi tan senzilla com proporcionar un lloc on portar la roba que no vols i que està en bon estat i endur-te la que necessites. Al Centre Social de Can Masdeu hi ha una de les botigues gratis més antigues del país.

Tambe existeixen iniciatives i dissenyadores com Del Través (http://deltravesbcn.com) o Clara Mallart (www.claramallart.cat) que reciclen la roba usada per convertir les peces en nous productes, reduint la generació de residus i creant valor afegit a partir del disseny i la creativitat.

La imprescindible lluita política

L’acte de consum no ens pot allunyar de l’origen del problema. L’enorme presència de les situacions d’explotació laboral a la indústria de la confecció (igual que molts d’altres sectors com la transformació agroindustrial o el muntatge d’aparells electrònics) és fruit d’unes relacions de poder desiguals i d’un sistema de producció i consum insostenible. En el centre d’aquest sistema, les grans empreses transnacionals han esdevingut els actors que fixen les normes més beneficioses per als seus interessos.

Les polítiques neoliberals han imposat una ferotge competència entre mercats laborals on atraure la inversió s’ha convertit en l’objectiu central de les elits governants. Les últimes onades de deslocalització de la indústria de la confecció han situat la producció en països altament endeutats i amb gran influència de les institucions financeres internacionals. Donar suport a les lluites de les treballadores i dels treballadors que s’enfronten a situacions flagrants d’explotació és una manera de fer front al poder de les empreses transnacionals i a l’argumentari que identifica inversió estrangera amb desenvolupament.

La Campanya Roba Neta (www.robaneta.org) és una iniciativa que busca unir els esforços d’ONG, sindicats, organitzacions feministes i organitzacions de persones consumidores, per millorar les condicions de vida i de treball de les persones que intervenen en les cadenes de subministrament de la indústria global de la confecció. Hi ha “Campanyes Roba Neta” en 14 països europeus i, a cadascun, una plataforma d’organitzacions que la impulsa.

La CRN va néixer el 1989 als Països Baixos. Avui la xarxa de la CRN dóna suport a les lluites de col·lectius de treballadores que pateixen repressió, pressions, acomiadaments i abusos de tot tipus pel fet d’organitzar-se. El deteriorament de la capacitat de negociació de la classe treballadora és global i des de la CRN, donant suport a les lluites concretes s’intenten aconseguir èxits puntuals que créin llaços entre activistes i lluitadores de tots dos extrems de la cadena de producció. L’objectiu és fer efectiva la solidaritat internacional per intentar garantir que els treballadors i treballadores que s’organitzen per defensar els seus drets no són represaliats. Cada victòria d’aquestes obreres i obrers és font d’inspiració per a col·lectius i sindicats que lluiten dia a dia contra l’explotació.

Més informació al llibre Guia per a vestir sense treball esclau http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1393

 

 

 

About these ads
Comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s